Solé s'acosta al Britpop

Ramon Solé aka Solé.

Secció de vents en clau de soul, ritmes sincopats i una veu trencada i estripada al més pur estil Liam Gallagher. Després de la introspecció d'"Em perdono" (2013, Petit Indie) i el folk de taverna d'"Aquest collons de poble" (2014, Petit Indie), Solé protagonitza un nou cop de timó estilístic i s'acosta al Britpop més visceral. Ho fa amb una peça, "T'he trobat", que apunta les noves coordenades sonores d'un projecte que ensorra etiquetes amb la mateixa facilitat amb què signa cançons memorables. De moment l'ha presentat com a single i l'ha amanit amb dues cares b que apunten en la mateixa direcció, les demos "Se't veu el llautó" i "Himne nacional calderí" -aquesta última figurava a "Aquest collons de poble", si bé amb un registre totalment diferent-. Tres bones maneres d'amenitzar l'espera de cara a un tercer disc que novament promet emocions fortes. Escoltin el single a Bandcamp.

Solé a la NAUB1

L'any passat va lliurar un dels discos de folk més frescos que s'han escoltat darrerament a casa nostra. "Aquest collons de poble (i altres cançons sobre Caldes de Montbui)" (2014, Petit Indie) és un homenatge de SOLÉ al seu poble de tota la vida, i sobretot una invitació a cantar, a celebrar i a enriquir la societat a partir de la música. Un segon disc on el músic i periodista vallesà trenca amb la introspecció dels seus inicis solistes per a enfilar la celebració més absoluta. Un àlbum que s'emmiralla en les Seeger Sessions d'Springsteen, els Waterboys de "Fisherman's Blues" i la disbauxa dels Pogues. Cançons de taverna en la més pura tradició anglosaxona que aquest divendres, 30 de gener (21h.), podrem escoltar (i ballar) a la NAUB1 en el marc del Concert de la Mitja Marató. Entrada lliure (aforament limitat a 150 persones).

Solé (pàgina web)

Solé (entrevista a Brubaker)

Brubaker

NAUB1

SOLÉ: “S’està perdent el vincle físic amb la música”

Solé, cantant a allò que té més a la vora - Foto Griselda Escrigas.

De vegades, la universalitat més absoluta és fruit del caràcter més local. “Aquest collons de poble (i altres cançons sobre Caldes de Montbui)” (2014, Petit Indie) és el segon disc de Solé. Un àlbum inspirat en el poble on el músic i periodista Ramon Solé ha viscut tota la vida, però que parla en realitat de la relació de qualsevol persona amb el lloc on viu. Enregistrat en directe en un emblemàtic cafè de Caldes, “Aquest collons de poble” és un exercici de folk de taverna en la més pura tradició britànica, irlandesa o nord-americana. Un cant a la joia i a la celebració que trenca estilísticament amb “Em perdono” (2013, Petit Indie), tot oferint un nou perfil del seu autor i il·lustrant-ne un nou capítol vital. De tot això, i també de la funció social del fet de cantar cançons, en vaig poder parlar amb ell mateix en una entrevista que ja poden llegir a Brubaker.

Nou disc de Solé

Solé.

L’any 2005, Bruce Springsteen publicava “Devils & Dust”, un àlbum intimista i introspectiu on explorava tant els seus propis dimonis personals com els del seu entorn. Un any després, el de New Jersey reapareixia amb “The Seeger Sessions”, un disc de folk de taverna en la millor tradició anglosaxona. I un salt de la foscor i la contenció a la festa i la joia. El vallesà Ramon Solé és un admirador declarat del Boss. I el segon disc del seu alter ego Solé, “Aquest collons de poble i altres cançons sobre Caldes de Montbui”, vindria a ser el seu Seeger Sessions particular. Un àlbum que trenca amb el to marcadament intimista del seu debut, “Em perdono” (2013), per a explorar la seva vessant més festiva, visceral i expansiva. I que ho fa precisament aproximant-se a l’esperit invocat per Springsteen el 2006. Folk de taverna, d’arrel inequívocament anglosaxona però amb una vocació més pròxima que mai. I és que Solé s’ha inspirat a nivell líric en el seu poble, Caldes de Montbui, per a perfilar una col·lecció de cançons que parlen del propi artista, però sobretot de la seva relació amb el seu entorn -el va enregistrar en directe el passat mes de maig al seu bar de capçalera, a Caldes mateix-. Una relació que equival a tota una vida i que s’ha traduït sobre el paper en un cop de volant estilístic i, a la vegada, en un dels discos de folk més frescos que s’han sentit a casa nostra en una bona temporada. L’àlbum surt avui a la venda a través de Petit Indie.

Folk de quilòmetre zero

Folk de quilòmetre zero. El proper treball de Solé -alter ego musical del periodista Ramon Solé- serà un disc de poble. Un disc inspirat en el seu propi poble -Caldes de Montbui-, però que podria tractar sobre qualsevol altre poble. Un àlbum enregistrat en directe entre amics i al seu bar de capçalera. Amb el públic esdevenint una part tan activa com essencial del concert, disposat en llargues taules i degustant al mateix temps música i gastronomia. Esperit de taverna, comunió entre músics i respectable, i celebració de valors com la proximitat. Cançons orgàniques i vitals, inspirades en les Seeger Sessions d'Springsteen i en la tradició dels pubs irlandesos -els d'Irlanda, no els de l'Eixample-. El disc sortirà el mes de setembre, sota el títol d'"Aquest Collons de Poble i d'altres cançons sobre Caldes de Montbui" i a través de Petit Indie. Des d'avui poden gaudir a la xarxa del tema titular, adaptació de la peça tradicional "The Parting Glass".

Solé - "La fi del món"

"23è Concurs Internacional de Cançons Molt Maques", anuncia el cartell visible a la primera seqüència del nou videoclip de Solé. "La fi del món", es titula el tema en qüestió. Un cant a les bondats de l'amor inclòs a "Em perdono" (2013, Petit Indie), debut del projecte solista del vallesà Ramon Solé. I sí, una cançó molt maca, ideal per a guanyar el concurs del cartell en el supòsit que aquest existís. En el supòsit que el negoci musical fos més musical que negoci, i que en comptes d'Eurovisions i MTV Awards hi hagués concursos de cançons maques, de melodies inesborrables o de versos reveladors -de tot això en trobaran a grapats a "Em perdono"-. Poden visionar el clip aquí.

www.solemusic.cat

Bridges tornen al Trio

BRIDGES

Anònims, Granollers

19 de setembre de 2013

Finalment no va venir Chris Cheek, el convidat de luxe amb qui Bridges han compartit la seva darrera aventura discogràfica, "South Lamar Boulevard" (2013, Petit Indie). També va ser baixa d'última hora el guitarrista David Soler, la quarta peça d'un combo que es va reduir ahir al nucli inicial: Dimas Corbera (contrabaix), Alfons Bertran (bateria) i Guillem Callejón (guitarra). Presentaven el citat "South Lamar Boulevard", que va centrar un set amb escapades puntuals al fons de catàleg del trio. Jazz que accentuava la seva vessant bop quan el contrabaix o la bateria esdevenien el fil conductor, i que es decantava pel blues o fins i tot el rock quan era la guitarra qui prenia protagonisme. Un engranatge que funcionava a ple rendiment malgrat mancar-li dues peces. I un repertori que sonava en directe i amb format de trio tan fresc i sòlid com ho va fer a l'estudi amb la presència de Cheek i Soler.

Bridges.

Dimas Corbera.

Alfons Bertran.

Guillem Callejón.

Recomanació: Bridges & Chris Cheek a l'Anònims

BRIDGES és un quartet vallesà de jazz obert de mires amb tres discos a l'esquena. El darrer, "South Lamar Boulevard" (2013, Petit Indie), compta amb la participació del saxofonista nord-americà CHRIS CHEEK. Enregistrat la passada primavera al bell mig del Pirineu lleidatà, enllaça la vocació experimental i arriscada del combo amb aproximacions al so Americana. El presentaran en directe -novament, amb Cheek a bord- aquest dijous, 19 de setembre (20h.), al restaurant-llibreria Anònims de Granollers (c/. Ricomà, 57). Amb entrada gratuïta i la possibilitat de degustar gastronomia de proximitat.

http://www.bridgestrio.com/

Solé - "Jo volia tocar als Smiths"

Ramon Solé

Les expectatives vitals que mai acaben d'assolir-se. Els somnis i les il·lusions que anem projectant al llarg de la infància i l'adolescència, però que mai s'acaben realitzant. Deia Oscar Wilde que la vida real d'una persona no és la que porta, sinó la que desitjaria portar. Potser per això hi ha qui no deixa morir mai aquests somnis, per molt que semblin més i més impossibles a mida que passen els anys. El vallesà Ramon Solé (LoLa) volia ser anglès i tenir unes Nike Air, haver compost "Video Killed the Radio Star" i ser un zombi a "Thriller", tocar a la banda d'Springsteen i als Smiths, actuar a Wembley i sortir de marxa per Nova York, creuar Califòrnia en moto i anar de birres amb Dylan. I no, no va arribar a fer res de tot això, però ho ha acabat posant en una cançó. "Jo volia tocar als Smiths", segon single d'"Em perdono" (2013, Petit Indie), debut discogràfic del seu projecte personal, Solé. Una d'aquelles cançons pop tan rodones que gairebé freguen la perfecció. Ressons de Ron Sexsmith, The Divine Comedy i, sí, Smiths. I una ment inquieta i creativa que encara s'atreveix a somiar, malgrat un món fet a mida de qui només sap tocar de peus a terra. N'acaba de presentar un videoclip tan fresc com la pròpia cançó.

CD-Crossing

Interessant iniciativa la del segell discogràfic barceloní Petit Indie. Inspirant-se en la pràctica del BookCrossing, els seus responsables han iniciat el que ells mateixos han batejat com a CD-Crossing. És a dir, deixar discos compactes en espais públics com taules de bars, autobusos, parades de metro o bancs de parcs, perquè la gent els agafi i els faci circular de mà en mà. Ho han fet amb 25 còpies del seu darrer llançament, "Em perdono", debut de Solé -projecte personal del vallesà Ramon Solé, component dels celebrats LoLa-. Cada unitat inclou informació i enllaços sobre l'artista, així com instruccions perquè qui la trobi la mantingui en circulació, arribant d'aquesta manera la música de Solé a tants destinataris i ubicacions com sigui possible.

Una pràctica original, assequible econòmicament i en qualsevol cas interessant tant per al segell com per al propi artista. I una idea tan fresca que només podia haver sorgit d'una discogràfica petita, d'aquelles que encara mimen cada llançament i parlen de tu a tu a cada un dels seus músics. Havent dit això, els recomano que escoltin el disc en qüestió. Un àlbum per al qual Solé ha utilitzat tot el que tenia al seu abast -instruments que encara no havia après a tocar, estris casolans...- per tal de fer música com qui comença de zero. L'objectiu, retrobar una vocació que creia haver perdut i tornar-se a sentir músic, havent assumit que mai assolirà el mal anomenat èxit massiu i que el seu lloc és a les trinxeres. El resultat, un majúscul exercici d'introspecció i, sobretot, de renaixement artístic. Felicitats.

www.solemusic.cat

www.petitindie.com

Tim & Puma Mimi, Kiza02 i Jansky a la NAUB1

S´imaginen l´himne del Barça i un hit de James Brown deconstruïts per una vocalista psicòtica i un cogombre reconvertit en instrument electrònic? TIM & PUMA MIMI ho han fet. I són capaços de molt més, tal i com ja van demostrar al seu pas pel Sónar 2010. El duet suïsso-japonès torna a casa nostra per gentilesa de Petit Indie. També vinculat a l´escuderia catalana, KIZA02 combina els breaks d´Ivan Gassó i els visuals d'Helena Pielias. Electrònica amb un component orgànic des de les profunditats vallesanes. I per acabar d'arrodonir la nit, JANSKY. Un duet mallorquí on conflueixen la poesia irreverent i aguda de Laia MaLo i l'electrònica introspectiva de Jaume Reus. El seu disc de debut, "Un big bang a la gibrella" (Primeros Pasitos), va rebent poc a poc el suport unànime de la crítica especialitzada. Un triplet electrònic d'autèntic luxe, aquest divendres 8 de febrer a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert - RENFE/Bus Nit: Granollers Centre). Obertura de portes a les 22h., inici de les actuacions a les 23h. Abans i després dels concerts punxarà un servidor.

http://www.myspace.com/timandpumamimi

http://www.myspace.com/kiza02

http://jansky.bandcamp.com/

www.naub1.cat