La Universitat de Mississippi farà l'any vinent un curs sobre Bob Dylan i el Sud dels Estats Units. Mesos enrere vaig poder visitar el Sud per primer cop, i vaig tancar la ruta amb dos concerts de Dylan a Memphis. Va ser una de les experiències de la meva vida. Perquè l'obra de Dylan és en bona part conseqüència de tot el que vaig veure pel camí, i perquè el paisatge dels Estats Units ja no s'entén sense Dylan.
Les tombes de Johnny Cash, Little Richard, Jerry Lee Lewis i Sonny Boy Williamson II, l'autopista 61, els trens de mercaderies, el Ryman Auditorium, el museu de Hank Williams, el bressol de Jimmie Rodgers i la mansió d'Elvis Presley. Tot, absolutament tot, portava inequívocament cap a Rough and Rowdy Ways. I ara mateix donaria el que fos per poder assistir a aquest curs.
Una dada: el primer cop que Dylan va anar a Mississippi ho va fer juntament amb Pete Seeger i Theodore Bikel per donar suport al moviment pels Drets Civils. Van actuar en un camp de cotó, i després Dylan va tocar a l'exterior d'una oficina de l'Student Nonviolent Coordinating Committee (SNCC) a Greenwood, la ciutat on havia mort Robert Johnson.
El calendari marcava 1963, al cap d'un any tres activistes d'aquell moviment van ser assassinats als afores de la localitat de Philadelphia, també a Mississippi –Alan Parker va narrar aquests fets de forma magistral a "Mississippi Burning"–. Ha plogut molt des d'aleshores, però en aquell moment Dylan, Seeger i Bikel s'estaven jugant literalment les seves pròpies vides.
