dijous, 30 d’abril del 2026

David Allan Coe (1939-2026)


Ha mort David Allan Coe, un dels màxims exponents d'allò que es va anomenar outlaw country i un dels últims supervivents d'una generació que ho va capgirar tot. Un rebel amb totes les lletres i fins a les últimes conseqüències, que tant cantava les bondats del whiskey de Tennessee com et paria un himne de classe treballadora dels que deixen en evidència a tots els revolucionaris de cap de setmana que no hi veuen més enllà d'una consigna.

Incorregible, incorruptible, torracollons com ell sol, no es mossegava la llengua ni havia vingut a fer amics. Coses de la vida, va morir amb 86 anys el mateix dia que el seu vell col·lega Willie Nelson celebrava 93 primaveres (ara sí, el Red Headed Stranger és literalment 'The Last Man Standing'). I a les portes de l'1 de maig, una data idònia per recuperar aquell "Take This Job and Shove It" que va popularitzar Johnny Paycheck però portava la signatura inequívoca del Longhaired Redneck.

dimecres, 29 d’abril del 2026

93 anys amb Willie Nelson


Avui fa 93 anys que va néixer Willie Nelson a Abbott, Texas. Llegenda viva, mai més ben dit, d'això que anomenem música. A punt de publicar el seu 79è àlbum d'estudi, aquest mes de maig tornarà a sortir de gira i l'estiu vinent s'embarcarà en una nova edició de l'Outlaw Music Festival Tour. The Last Man Standing. Last Leaf on the Tree. No hi ha hagut ni hi haurà mai més ningú com ell.

dimarts, 28 d’abril del 2026

Janis Joplin a la porta


Portes que conviden a entrar. El somriure de Janis Joplin decorant un dels racons de Can 60, un bar de rock'n'roll amb molt d'encant. Sant Hilari Sacalm, abril de 2026.

Half awake in a fake empire


Tiptoe through our shiny city
With our diamond slippers on
Do our gay ballet on ice
Bluebirds on our shoulders
We're half awake in a fake empire
(The National)

Granollers, abril de 2026.

dilluns, 27 d’abril del 2026

Nedra Talley (1946-2026)


Ha mort Nedra Talley, l'última supervivent de les Ronettes, la cosina de les germanes Veronica i Estelle Bennett, la corista que cantava a l'esquerra de Ronnie Spector. Amb ella s'acaba una de les grans nissagues de l'era daurada dels girl groups.

Gregg Foreman (1972-2026)


Un d'aquells músics que van estar a l'altre costat de la barrera, Gregg Foreman va exercir com a disc jockey i com a periodista musical, a banda d'encapçalar bandes com The Delta 72. Amb aquesta formació es va fer un nom a l'escena post-punk de Washington DC durant la dècada dels 90 i va aproximar els postulats de tòtems com Fugazi fins a llenguatges com els del blues o el rock de garatge. Un cop fora del grup, va formar part de projectes com Dirty Delta Blues, la banda d'acompanyament de Cat Power –de la qual va ser teclista i director musical–. La seva imatge era pur rock'n'roll.

diumenge, 26 d’abril del 2026

Veritats sobre tres o quatre acords

NATCHET TAYLOR + RED AT NIGHT
Anònims, Granollers
26 d'abril de 2026

Final de la gira conjunta de Natchet Taylor i Red At Night, aquest migdia a l'Anònims de Granollers. Doble sessió de punk acústic i country sense pal·liatius. I un bon grapat de cançons de les que proclamen veritats sobre tres acords (quatre com a molt).

Red At Night ha refermat tota la força que poden arribar a tenir una guitarra acústica i una veu que canta sense embuts. "Rock'n'roll is all I got", ha confessat a la torrencial "All I Got", provinent de l'EP "With the Radio On" (2024).

"Nobody's looking at the stars anymore / Nobody listens to records lying on the floor", ha lamentat en una peça inèdita que formarà part del seu pròxim disc. El manifest de qui no vol formar part de la roda sinó celebrar tot allò que en queda fora.

Natchet Taylor ha obert amb la sempre tonificant "Texacana Summer" i ha posat l'Anònims de potes enlaire amb el country punk indomable de "Running Out My Wild", totes dues provinents de "Troubadours of the Swingin' Doors" (2026).

Ha reivindicat les seves arrels texanes amb cites a Townes Van Zandt ("Pancho and Lefty") i James McMurtry ("Levelland"). I quan el respectable li ha demanat un bis s'ha despenjat amb el "Wonderwall" d'Oasis, però en la versió de Ryan Adams, que avui s'ha manifestat més oportuna que l'original.

Natchet Taylor.

Red At Night.