Veus sense embuts, acords estripats

RED AT NIGHT + NATCHET TAYLOR

Can 60, Sant Hilari Sacalm

24 d'abril de 2026

Podem dir-ne punk acústic, podem dir-ne folk punk, podem dir-ne so Americana, o podem inventar-nos qualsevol etiqueta que encara no existeixi. En el fons, la gira conjunta que el berlinès Red At Night i el texà Natchet Taylor estan portant a terme aquests dies per diverses poblacions catalanes no deixa de respondre a les pulsions més essencials d'allò que tota la vida s'ha dit rock'n'roll. Una veu cantant sense embuts sobre tres acords estripats. I un bon grapat de cançons que, si no et salven la vida, com a mínim t'ajuden a entendre-la una mica millor.

Red At Night va ser l'encarregat de fer els honors, ahir a la nit a Can 60, amb un repertori que va repassar la seva producció discogràfica –l'àlbum "Empty Seats" (2023) i l'EP "With the Radio On" (2024)–. Composicions d'alta tensió que remeten a uns Replacements o uns Gaslight Anthem, i una lírica que es fixa en els petits detalls de les coses per acabar reflexionant sobre el sentit de l'existència humana. Va trepitjar fort amb píndoles tan immediates com "Ferris Wheel" o "Radio On", i el respectable va acabar corejant la tornada de "Long Road Ahead" com qui canta un himne d'estadi.

A continuació, Natchet Taylor va revelar un vessant que encara no havíem pogut descobrir per aquestes latituds. Les versions acústiques, íntimes per moments però en tot cas viscerals, de pistes com "Pale Rider", "Running Out My Wild", "Texacana Summer" o "Wild Heart Flower". Totes quatre formen part de "Troubadours of the Swingin' Doors" (2026), un àlbum que aprofundeix en el llenguatge comú del country i el punk. Per si la cosa encara no havia quedat prou clara, es va marcar un senyor medley amb "Small Town Saturday Night" de Hal Ketchum i "Olympia, WA" de Rancid. En el fons, l'un i els altres parlen del mateix.

Menció a part mereix l'entorn de Can 60, un local d'aquells que avui semblen gairebé impossibles. Un bar de tota la vida, situat en un poble al peu de les Guilleries, on passen aquella mena de coses que mai podran passar als circuits, diguem-ne, convencionals. El regenten dos melòmans de base, que pràcticament no tenen presència a les xarxes, no serveixen còctels de disseny ni tenen cap màster en gestió cultural. En canvi, ceuen en la música que els agrada, contagien la seva passió a tota una comunitat, i pots acabar parlant amb ells de Rory Gallagher, Shemekia Copeland i Charlie Musselwhite –la música que va sonar pels altaveus abans i després del concert-.

Red At Night i Natchet Taylor actuaran aquesta nit a Tossa de Mar (Rockaway Beach) i demà al migdia a Granollers (Anònims).

Red At Night,

Natchet Taylor.