Anys feia que no escoltava a Tammy Wynette i les seves cançons sobre divorcis i relacions tempestuoses. Ahir al vespre les vaig recuperar, copa de bourbon a la mà, i segueixen sonant igual de bé que sempre. I no podia parar de pensar què hauria passat si no hagués mort massa aviat, si hagués arribat viva a uns temps en què la seva veu s'hauria cotitzat a l'alça a mans d'un Jack White o un Rick Rubin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada