Willie Nelson a Mountain View, el 3 d'agost passat. |
Un mes, i fins i tot en vaig escriure una crònica al seu moment, però crec que encara no he assimilat el que vaig viure aquella tarda-nit. Què puc veure, a partir d'ara, en un escenari, que iguali una cosa així? I què quedarà, quan aquesta gent ja no hi sigui?
Avui he llegit aquest article, molt interessant, sobre què significa per Nelson i Dylan sortir junts a la carretera a aquestes alçades –amb 91 i 83 primaveres respectivament, a ningú se li escapa que podria ser l'últim cop que ho facin, tampoc que el mateix Dylan ha arribat a interrompre momentàniament la seva pròpia gira per compartir escenari amb Nelson-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada