Outlaw Music Festival Tour 2026

Willie Nelson anuncia les dates d'una nova edició de l'Outlaw Music Festival Tour, esdeveniment itinerant que aquest estiu tornarà a recórrer la geografia nord-americana amb el Red Headed Stranger com a cap de cartell. En aquesta ocasió s'hi sumaran (en diferents dates) The Avett Brothers, Sheryl Crow, Wilco, Margo Price, Billy Strings, Rodney Crowell, Sierra Hull, Robert Randolph i Lukas Nelson, entre d'altres. Apuntar que Willie Nelson farà 93 anys el mes vinent. Impressionant és poc.

Dylan with Strings

Billy Strings, en primer terme, a l'escenari amb Dylan - Foto Max Berde / Youtube.

Bob Dylan va convidar Billy Strings a tocar amb el, dijous a Spokane, Washington. Van fer una hipnòtica lectura d'"All Along the Watchtower". El que es contempla com un dels grans valors del bluegrass contemporani, es va marcar solos de guitarra gairebé flamenca sobre l'enèsima mutació d'un clàssic absolut de l'era rock a mans del seu autor –fa només mig any vaig poder veure a Dylan obrint tres concerts amb aquesta mateixa cançó, i semblava una altra–.

El somriure còmplice del baixista Tony Garnier durant bona part de la interpretació, ho diu pràcticament tot. El somriure d'Strings durant la recta final de la cançó, contorsionant-se al ritme de la música i arribant a intercanviar alguna mirada amb Dylan, és el de qui amb 32 anys es descobreix a ell mateix vivint un dels moments de la seva vida. Existeix un univers paral·lel on l'èxit es mesura en base a factors com aquest, i no de les xifres de reproduccions o dels estadis que un ompli o deixi d'omplir.

Dylan fa avui 84 anys, i els celebra a la carretera. Compartint cartell i escenari amb Willie Nelson i el mateix Billy Strings en una nova edició de l'Outlaw Music Festival Tour. Aquesta nit actuaran a Ridgefield, al mateix estat de Washington. Sempre a la carretera, sense mirar mai enrere.

Dylan canta MacGowan

Dylan en directe a Phoenix - Foto Silas Matthews / Youtube.

Bob Dylan ha tancat aquesta matinada a Phoenix, Arizona, el primer concert de l'Outlaw Music Festival Tour 2025 amb aquesta versió d'"A Rainy Night in Soho", el clàssic dels Pogues. El podria haver tancat amb qualsevol de les cançons referenciades al biopic de torn –ell les va compondre–, però en lloc d'això ha preferit recordar al seu bon amic Shane MacGowan.

Abans havia versionat a George Butler, Bobby Troup i Charlie Rich, gairebe res. Una de les moltes coses que valoro de Dylan, és justament que es dediqui a reivindicar aquesta mena de gent amb tot allò que representa. Que ens vingui a recordar que la música efectivament no va començar amb l'autotune, però tampoc ho va fer amb "Like a Rolling Stone".

Que podent cobrir l'expedient amb una lectura protocolària de "Blowin' in the Wind", encara opti per posar-se a prova a ell mateix i al seu públic. Que el fet d'haver recuperat "Mr. Tambourine Man", cançó que no tocava des de feia 15 anys, esdevingui gairebé anecdòtic tan bon punt tanca Dylan el repertori sortint per on ningú l'esperava. Aquesta era la seva essència fa 60 anys, i aquesta és la seva essència avui. Encara no hi ha cap biopic que sigui capaç d'explicar-la.

L'any de les dues gires de Dylan

Bob Dylan ha obert aquesta matinada a Somerset, Wisconsin, el tercer tram de l'Outlaw Music Festival Tour –la gira que comparteix amb Willie Nelson i John Mellencamp- amb "Silvio", una cançó que no havia tocat des de feia 20 anys i que forma part de "Down on the Groove" (1988).

Tal com soc conscient que "Down on the Groove" deu ser el seu disc menys popular amb permís d'"Empire Burlesque", no tinc cap problema a l'hora de reconèixer que escolto sovint aquesta cançó, i que no m'hauria importat escoltar-la en directe quan vaig assistir a aquesta gira el mes passat.

Hi ha veus que apunten que el de Minnesota hauria pogut dedicar aquesta peça a l'expresident Barack Obama, que l'havia enumerat a la seva llista de cançons de l'estiu. Com de costum, amb Dylan no es pot donar res per fet. En tot cas, als seus concerts encara hi pot passar qualsevol cosa. Impressionant, quan un té 83 anys i podria dedicar-se a viure de renda.

El que més m'ha sobtat d'aquesta nova lectura de "Silvio" és la càrrega elèctrica de les guitarres i la contundència d'una base rítmica –inclòs el piano- que no fa presoners. Dylan no havia sonat tan punk des que va actuar al programa de Letterman amb The Plugz ara fa 40 anys. I no sé si soc jo, però la línia de les guitarres recorda a la mutació en què havia desembocat "Key West" durant els darrers trams del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour.

Dylan acabarà el 17 de setembre a Buffalo, Nova York, aquest darrer tram de l'Outlaw Music Festival Tour. Al cap de tan sols dues setmanes encetarà a Praga el que, ara sí, podria ser el tram final del citat RRW Tour.

Que em corregeixin els dylanòlegs més ben documentats si m'estic equivocant, però crec que no havia passat mai abans que Dylan s'embarqués en dues gires de formats totalment diferents durant un mateix any.

Encara menys que en deixés una en suspens per poder encabir l'altra –en això hi pot haver tingut a veure el factor edat: qui sap si podrà tornar a girar mai més amb Willie Nelson, que ja suma 91 primaveres-. Insisteixo, parlem d'un senyor de 83 anys que podria dedicar-se perfectament a viure de renda. Quan afirmo que no hi ha ningú més com ell en aquest negoci, no ho dic perquè sí.

Outlaw Music Festival, un mes després

Willie Nelson a Mountain View, el 3 d'agost passat.

Aquesta matinada farà un mes d'això. Willie Nelson compartint cartell amb Bob Dylan, John Mellencamp i Brittney Spencer al pas de l'Outlaw Music Festival Tour pel Shoreline Amphitheatre de Mountain View, Califòrnia.

Un mes, i fins i tot en vaig escriure una crònica al seu moment, però crec que encara no he assimilat el que vaig viure aquella tarda-nit. Què puc veure, a partir d'ara, en un escenari, que iguali una cosa així? I què quedarà, quan aquesta gent ja no hi sigui?

Avui he llegit aquest article, molt interessant, sobre què significa per Nelson i Dylan sortir junts a la carretera a aquestes alçades –amb 91 i 83 primaveres respectivament, a ningú se li escapa que podria ser l'últim cop que ho facin, tampoc que el mateix Dylan ha arribat a interrompre momentàniament la seva pròpia gira per compartir escenari amb Nelson-.

Outlaw Music Festival Tour, en Ruta 66

Willie Nelson en Mountain View, 3 de agosto de 2024.

Un lujazo, poder ver de cerca en una misma noche a Willie Nelson, Bob Dylan, John Mellencamp y Brittney Spencer. Asistimos al Outlaw Music Festival 2024 a su paso por el Shoreline Amphitheatre de Mountain View, California. ¿La gira del año? He aquí la crónica en Ruta 66.

Una imatge de l'Outlaw Music Festival

Una de les imatges que va deixar l'Outlaw Music Festival Tour al seu pas per Mountain View, California. Una parella jove que es va aixecar de les seves butaques per abraçar-se mentre Bob Dylan feia una fràgil deconstrucció de "Simple Twist of Fate". Una cançó de divorci, no ho oblidem. Va ser el mateix Dylan, qui una vegada va dir que una cançó pot tenir tants significats com persones l'escoltin.

Willie Nelson en concert, o quan ja ho has vist tot en aquesta vida

WILLIE NELSON
Outlaw Music Festival Tour

Shoreline Amphitheatre, Mountain View

3 d'agost de 2024

Si assistir a un concert de Willie Nelson en ple 2024 és gairebé un miracle, quan el texà s'enfila a l'escenari i comencen a sonar les primeres notes de "Whiskey River", un pot tenir la sensació que ja ho ha vist tot en aquesta vida. Mite? Llegenda? Qualsevol qualificatiu es queda curt.

Amb 91 primaveres molt ben portades, el Red Headed Stranger pot presumir d'un llegat tan immens com la bandera dels Estats Units que presidia l'escenari, però sobretot d'un estat de forma excepcional, començant per una veu que encara resisteix les inclemències pròpies de l'edat.

Cedint puntualment el pes escènic al seu fill Micah, recolzat per vells confidents com el bateria Billy English –l'harmonicista Mickey Raphael va ser baixa ahir al Shoreline Amphitheatre de Mountain View-, va desplegar un cançoner que és una classe magistral d'història de la música nord-americana.

Aquí vam tenir "On the Road Again", "Good Hearted Woman" o la simpàtica "Roll Me Up and Smoke Me When I Die". També un "Write Your Own Songs" que al seu dia va posar al seu lloc a certs executius de Nashville, i que ahir va ressonar encara més fort al cor de Silicon Valley.

El divertiment de Dylan

BOB DYLAN
Outlaw Music Festival Tour

Shoreline Amphitheatre, Mountain View

3 d'agost de 2024

Ara que sabem que Bob Dylan tornarà a Europa d'aquí a un parell de mesos amb més Rough and Rowdy Ways, el format que està desplegant cada nit a l'Outlaw Music Festival Tour es pot entendre com un divertiment. Però quin senyor divertiment, si se'm permet l'observació.

Que Dylan surt a l'escenari a fer el que li dona la gana ja no és cap secret, però això d'ahir a Mountain View va ser de traca. Per què interpretar himnes que tu mateix has compost, posem per cas "Blowin' in the Wind", quan pots recrear-te versionant a Chuck Berry i a The Fleetwoods?

Va ser emocionant escoltar "Stella Blue" de Grateful Dead a pocs metres de les aigües on reposen les cendres de Jerry Garcia –i recordar que Dylan va tocar aquesta cançó per primer cop ara fa poc més d'un any a Barcelona-. I va ser un gustàs poder tornar a escoltar en directe "Highway 61 Revisited", "Love Sick" i "Things Have Changed".

Va convidar Elvin Bishop de la Butterfield Band a fer un "Early Roman Kings" amb fort accent de Chicago, i el va acabar convencent perquè es quedés a amenitzar una hipnòtica "Can't Wait". Tot això, sense oblidar que a la bateria hi havia tot un Jim Keltner –completaven la banda Tony Garnier, Bob Britt i Doug Lancio, alguns vam trobar a faltar Donnie Herron-.

La recta final va ser d'impacte, amb la càlida "Soon After Midnight" desembocant en una torrencial "Ballad of a Thin Man", i un "Simple Twist of Fate" en clau de balada per a piano obrint pas al rhythm & blues desvergonyit d'"I'll Be Your Baby Tonight", l'única coincidència amb el repertori del RRW Tour.

La d'ahir també va ser la nit en què Dylan va venir a dir que ha estat llegit les cròniques de la present gira. I quan bona part dels cronistes destaquen el seu look distès amb camisa blanca mig oberta, va ell i es presenta a Mountain View amb camisa negra d'estil western i (atenció) gorra de llana. 60 anys descol·locant el personal, i encara li queda corda per estona

John Mellencamp, incansable obrer del rock nord-americà

JOHN MELLENCAMP
Outlaw Music Festival Tour

Shoreline Amphitheatre, Mountain View

3 d'agost de 2024

John Mellencamp, amb Telecaster de color de fusta i mono blau de mecànic, ahir a la tarda al Shoreline Amphitheatre de Mountain View, California. Incansable obrer del rock més genuïnament nord-americà, altaveu d'aquella Amèrica que sol quedar amagada entre una costa i l'altra.

Absolutament incombustible amb 72 anys a l'esquena, la seva veu cada dia més rovellada gairebé podria deixar Tom Waits a l'alçada d'uns Four Freshmen. El d'Indiana va comandar una banda excepcional on destacava la presència del sempre fidel Mike Wanchic i de la retornada Lisa Germano.

I va despatxar dards de precisió com "Small Town", "Rain on the Scarecrow", "Pink Houses", "Cherry Bomb", "Hurts So Good" o una lectura en solitari de "Jack and Diane" que més de 20.000 veus van corejar com qui explica la pròpia vida. D'això van les cançons de Mellencamp, ni més ni menys.

Brittney Spencer

BRITTNEY SPENCER

Outlaw Music Festival Tour

Shoreline Amphitheatre, Mountain View

3 d'agost de 2024

Brittney Spencer obrint una de les dates de l'Outlaw Music Festival Tour, ahir a la tarda al Shoreline Amphitheatre de Mountain View, California. La de Baltimore, establerta a Nashville, es perfila com un valor cada cop més a l'alça dins del country contemporani –si bé el seu estil també beu de fonts com el soul o fins i tot l'r&b-. D'arguments a favor no n'hi falten, i porten títols com "If You Say So" o "I Got Time", dues de les perles que formen el seu primer àlbum, "My Stupid Life". Se la veia contenta durant l'actuació, i de motius tampoc ni faltaven. No tohom se'n va de gira amb Willie Nelson, Bob Dylan i John Mellencamp.

Mellencamp, Dylan i Nelson

Willie Nelson durant la seva actuació a l'Outlaw Music Festival Tour, aquesta nit al

Shoreline Amphitheatre de Mountain View, California

Acabo de veure en directe a John Mellencamp, Bob Dylan i Willie Nelson (amb Brittney Spencer com a oportuna telonera). L'un darrere l'altre i per aquest ordre. I Dylan ha convidat Elvin Bishop (!!!) a fer un tema, i n'han acabat fent dos. Quan m'hagi ordenat el cap explicaré coses, però ara mateix no puc. Com s'assimila, una cosa així?