Una conversa sobre l'Afganistan, a El 9 Nou

Dues refugiades afganeses, Khadija Zahra Ahmadi i Khadija Amin, van explicar dimarts passat a la sala Tarafa de Granollers què significa viure sota el règim dels talibans, però també van venir a recordar que ja abans de la caiguda de Kabul no tot eren flors i violes a l'Afganistan. Conversa emmarcada dins dels actes del 8M –també hi van intervenir Mayte Carrasco i Queralt Puigoriol-. Avui ens en fem ressò a El 9 Nou del Vallès Oriental.

El valor de qui toca al carrer

Una heroïna quotidiana, ahir a la tarda al centre de Granollers.

Posats a visibilitzar altres realitats (com se'n diria ara), la meva imatge d'aquest 8 de març és la d'aquesta dona fent música a la plaça de Maluquer i Salvador de Granollers. Sol ser-hi gairebé cada dia, tocant versions d'èxits de la música pop d'aquí i d'allà, i ahir no va ser menys. Si els músics solen ser per definició un col·lectiu precari i socialment menystingut, els que toquen al carrer són directament l'esglaó més feble de tota la cadena.

Herois (i heroïnes) quotidians capaços d'aportar pinzellades de color en aquests mosaics tan grisos que són els centres de determinades ciutats qualsevol dimecres a mitja tarda. I tot plegat, davant la indiferència generalitzada d'una massa social tan pragmàtica com avorrida de la seva pròpia rutina. Cal tenir-ne ganes però sobretot cal ser valent, per tocar al carrer a canvi d'unes monedes –de bitllets ja ni en parlem-. I els músics com aquesta dona ho són molt.

Quatre dones parlen de l'Afganistan

Carrasco, Zahra Ahmadi, Amin i Puigoriol, ahir a la tarda a Granollers.

L'Afganistan, aquell país remot que la resta del món ha tornat a oblidar. Quatre dones, dues d'elles refugiades afganeses, van explicar ahir a la tarda a la sala Tarafa de Granollers què significa viure sota el règim dels talibans, però també l'abast d'una problemàtica estructural que ve de molt lluny i de la qual el present emirat no és més que l'enèsim símptoma. "Senyors de la guerra com Massoud eren tan masclistes com els talibans. A l'Afganistan, abans de 1996 les dones ja havien de portar burka", va denunciar la periodista Mayte Carrasco, bona coneixedora del país asiàtic.

"Després de 40 anys de guerra, el resultat ha estat l'entrega de l'Afganistan als talibans", va lamentar Khadija Zahra Ahmadi, exalcaldessa de la localitat de Nili, en referència a la retirada d'unes potències occidentals que no van saber –o no van voler- oferir al poble afganès cap projecte que anés més enllà dels termes estrictament militars. "La meva vida ha estat plena de violència, i no vull que cap més dona hagi de patir el mateix", va afegir la periodista Khadija Amin. "No podem oblidar l'Afganistan. Cal donar-li veu", va concloure Queralt Puigoriol, activista de l'ONG Afghan Women on the Run. L'acte s'emmarcava dins de l'agenda del 8M.

L'himne feminista que va impulsar la carrera de Kitty Wells

Kitty Wells.

És un dels grans clàssics de la història de la música country, també una cançó a reivindicar en una data com la d'avui, coincidint amb la commemoració del Dia de la Dona Treballadora –això que ara s'anomena 8M-. "It Wasn't God Who Made Honky Tonk Angels", el single que va donar l'impuls definitiu a la carrera de Kitty Wells quan es va publicar el mes de juny de 1952. Una peça amb un discurs marcadament feminista, que va trencar barreres i estereotips tot arribant al número 1 de la llista country de Billboard. Era el primer cop que una dona assolia aquesta fita, i va obrir la porta a totes les que van venir després.

La cançó la va compondre J.D. "Jay" Miller, expressament per a Wells i com a resposta a "The Wild Side of Life", el single que a principis d'aquell mateix any havia consolidat Hank Thompson com un dels abanderats del honky tonk, el subgènere més popular de la música country durant la primera meitat de la dècada dels 50. Prenent com a base la melodia de "Great Speckled Bird", l'estàndard hillbilly compost per Reverend Guy Smith, Thompson cantava en primera persona el lament d'algú a qui la seva promesa ha deixat per un altre home després d'una nit de gresca en un bar de carretera, amb versos com "I didn't know that God made honky tonk angels".

La reacció de Miller va ser una cançó escrita des del punt de vista femení, on la protagonista ve a dir que la infidelitat no és només cosa de les dones sinó també dels homes –tinguin en compte que parlem de l'any 1952-. "It wasn't God who made honky tonk angels / As you said in the words of your song / Too many times married men think they're still single / And that's caused many a good girl to go wrong", proclamava Wells a la tornada de la peça en qüestió, que mantenia encara la melodia de "Great Speckled Bird". La cançó va fer història, i dècades més tard va inspirar el títol d'un disc signat de forma conjunta per Dolly Parton, Loretta Lynn i Tammy Wynette –"Honky Tonk Angels" (1993)-, amb la mateixa Wells com a vocalista convidada en una encertada versió del tema que ens ocupa.

Tori Amos #8M

"It was me / And a gun / And a man / On my back / And I sang 'Holly Holy' as he buttoned down his pants", cantava Tori Amos a "Me and a Gun", una de les peces que integraven el seu disc de debut –"Little Earthquakes" (1991)-. El colpidor relat en primera persona de la violació que va patir a l'edat de 21 anys, quan un home no tan sols la va forçar a mantenir relacions sexuals amb ell a l'interior del seu cotxe sinó que la va torturar i la va amenaçar de mort en repetides ocasions.

Que la pròpia autora insistís posteriorment que es considerava afortunada pel fet d'haver-ne sortit amb vida mentre tantes altres víctimes ni tan sols havien pogut arribar a explicar les seves experiències, només referma aquesta lamentable realitat que determinats elements –alguns amb càrrecs electes- encara s'obstinen a negar o fins i tot a banalitzar. Un episodi a recordar avui i cada dia de l'any, si cal, i un de tants motius per donar suport a la vaga feminista convocada per aquest 8 de març.

Vaga Feminista #8M2019

"Llora Susana cuando viene del metro / Por las barbaridades que le grita siempre un viejo / Hoy son guarradas, mañana tocamientos". Ja fa més de vint anys que Def Con Dos van enregistrar "Agrupación de Mujeres Violentas", la crua denúncia d'una realitat que malgrat el pas del temps no ha fet més que enquistar-se. Una peça a reivindicar aprofitant la commemoració del 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora, però sobretot a tenir molt present durant els 365 dies de l'any en un país que no tan sols tolera la violència contra les dones sinó que n'arriba a exculpar els responsables. Un país on pot arribar a donar vots la negació d'una de les xacres socials més grans dels nostres temps, i on l'autor de versos com aquests ha estat condemnat a una pena de presó mentre els executors d'una violació en grup han estat deixats en llibertat. Per tot això, aquest blog dóna ple suport a la vaga feminista convocada aquest 8 de març.