ATOMIC LEOPARDS
Plaça de la Porxada, Granollers
4 de juliol de 2020
Ahir al vespre vaig assistir a l'actuació que Atomic Leopards van oferir al centre de Granollers en el marc d'una mostra d'artesans locals. Tota una bateria de clàssics del rock'n'roll –de Bill Haley a Buddy Holy i d'Eddie Cochran a The Shadows-, despatxada amb ganes i ofici per una de les grans bandes de rockabilly que es poden escoltar ara mateix per aquestes latituds –molta atenció al seu darrer àlbum, "Exotic" (2019)-.
De totes les actuacions musicals que he presenciat des de l'inici de la desescalada (i ja en porto unes quantes), la d'ahir va ser la més semblant als concerts d'abans de la pandèmia. El públic es podia moure lliurement, sense necessitat de respectar distàncies de seguretat i limitacions d'aforament, ni d'acatar tota una sèrie de normes que sí que calia assumir a la resta d'actuacions a les quals he pogut assistir darrerament.
El secret, l'he assenyalat al principi, el fet d'haver tingut lloc l'actuació en el marc d'una fira celebrada a la via pública. En altres paraules, si Atomic Leopards haguessin actuat en un equipament cultural amb aforament limitat ni que fos a un centenar de persones (una xifra molt inferior a la que registrava ahir al vespre la fira en qüestió), les condicions haurien estat unes altres.
És una de les constants de la mal anomenada 'nova normalitat'. Haver d'extremar les precaucions (amb tot el que això comporta) quan anem a un concert o al cinema, mentre a les platges, al transport públic, a les terrasses i fins i tot en determinades fires tothom pot fer el que li roti. Res en contra de terrasses i fires, només faltaria, simplement sap greu constatar que la cultura segueix essent l'ovella negra d'aquest país nostre.
De totes les actuacions musicals que he presenciat des de l'inici de la desescalada (i ja en porto unes quantes), la d'ahir va ser la més semblant als concerts d'abans de la pandèmia. El públic es podia moure lliurement, sense necessitat de respectar distàncies de seguretat i limitacions d'aforament, ni d'acatar tota una sèrie de normes que sí que calia assumir a la resta d'actuacions a les quals he pogut assistir darrerament.
El secret, l'he assenyalat al principi, el fet d'haver tingut lloc l'actuació en el marc d'una fira celebrada a la via pública. En altres paraules, si Atomic Leopards haguessin actuat en un equipament cultural amb aforament limitat ni que fos a un centenar de persones (una xifra molt inferior a la que registrava ahir al vespre la fira en qüestió), les condicions haurien estat unes altres.
És una de les constants de la mal anomenada 'nova normalitat'. Haver d'extremar les precaucions (amb tot el que això comporta) quan anem a un concert o al cinema, mentre a les platges, al transport públic, a les terrasses i fins i tot en determinades fires tothom pot fer el que li roti. Res en contra de terrasses i fires, només faltaria, simplement sap greu constatar que la cultura segueix essent l'ovella negra d'aquest país nostre.
