Ubaldo - "La pèrdua de l'estat" (2017)

Ressons d'un món inquietant.

Si Catalunya fos un país més o menys normal, és a dir si fóssim capaços tots plegats de no caure en aquells tics centralistes que tant ens molesten quan vénen de Madrid, ens adonaríem que la cultura del país no comença ni s'acaba als límits de Barcelona. I que a mida que un es va allunyant de la capital es pot topar amb fenòmens territorials d'allò més diversos i singulars. És el cas per exemple de les Terres de l'Ebre, on durant els darrers anys s'ha desenvolupat una microescena musical amb denominació d'origen i entitat pròpies, i que compta entre les seves principals plataformes de difusió amb el segell discogràfic Boira.

Andreu G. Serra és un dels fundadors del segell en qüestió, i també el nom que s'amaga darrere d'un dels seus projectes bandera, Ubaldo. Per qui no el conegui, dir que Serra no és precisament un nouvingut. A més d'haver militat en formacions com Noise Of Mutt o el col·lectiu multidisciplinari Ensemble Topogràfic, ha col·laborat de manera puntual o continuada amb gent com Mark Cunningham, Esperit!, Shoeg o La Orquesta del Caballo Ganador. Guitarrista de formació i multiinstrumentista per vocació i necessitat, el seu llenguatge musical parteix de les avantguardes, l'experimentació i la improvisació per a dibuixar paisatges sonors que tant poden abraçar les textures ambientals com els atacs de soroll en el sentit més pur de la paraula.

"La pèrdua de l'estat" (2017, Boira) és el segon àlbum que signa com a Ubaldo -i el tercer treball del projecte si comptem un plàstic compartit amb Mr. Vampire-. Tretze talls on Serra potencia la seva vessant més minimalista i malencònica. La pèrdua del títol, explica ell mateix al text promocional del disc, es refereix a moments passats que ja no tornaran però també a la contemplació d'un futur que es presenta incert. Foscor estructural i composicions de naturalesa tan caòtica com inquietant que podrien ser perfectament la banda sonora del món que ens envolta, d'una societat on generacions com la del propi Serra han (hem) hagut d'assumir que viuran (viurem) pitjor que els seus pares.

En són bones mostres els laments cacofònics de "Dos estacions sòlides" o la veu d'ultratomba que murmura torturada sota una muralla de soroll elèctric a "Silueta opaca", però sobretot la cortina de feedback gairebé imperceptible que alimenta "Perds": sense estridències i d'una forma d'allò més subtil esdevé un dels títols més inquietants del disc. Posteriorment, el teclat d'"Indian Coin" sembla aportar una lleugera dosi d'esperança que acaba d'esvair-se en la penombra hipnòtica de "Caminar tort" i la visceralitat post-blues (post-Tom Waits?) d'"Ostracisme voluntari". "La pèrdua de l'estat" no és un disc fàcil, res del que ha fet Ubaldo ho és -i aquí es troba part de la seva gràcia-, però si aconsegueixen entrar-hi és possible que s'hi trobin reflectits vostès mateixos. Poca broma.

Originalment publicat a B-Magazine.

Recomanació: Formes Diverses de Vida 2016

L'entorn del Castell d'Amposta acollirà els propers dies 22 i 23 de juliol la segona edició de FORMES DIVERSES DE VIDA, un festival que pretén esdevenir aparador de la creació musical (i no estrictament musical) més inquieta tant d'aquí com de fora, i a la vegada descentralitzar el mapa cultural d'una Catalunya que arriba molt més enllà de l'Eixample. Hi actuaran entre d'altres Marina Herlop, Nitch, Anacardos Lata i KLS. Més informació aquí.

Recomanació: Presentació Formes Diverses de Vida 2016

El festival FORMES DIVERSES DE VIDA enfila la seva segona edició amb vistes a consolidar-se com el gran aparador de la música i l'art emergents i d'avantguarda a les Terres de l'Ebre. La cita tindrà lloc els dies 22 i 23 de juliol a l'Antic Castell d'Amposta, però abans es presentarà a Barcelona amb una vetllada que promet ser d'allò més intensa. Ni més ni menys que Ensemble Topogràfic, Abobinable, Plom, Marina Herlop, Anur i Sara Fontan passaran el dissabte, 2 de juliol (20,30h.), per l'escenari del Freedonia. Més informació aquí.

Formes Diverses de Vida: 21 i 22 d'agost a Amposta

Anur és un jove de Vic que, sota aquest pseudònim, ha lliurat dues notables col·leccions d’atmosfèrics experiments sonors. Un d’aquells projectes que criden l’atenció per la seva singularitat, però sobretot per la seva vocació avançada i inconformista, i que de vegades no acaben de trobar el seu lloc en un mercat que no sap entendre -i sovint ni tan sols tolerar- la diferència. No és l’únic. Si analitzem les propostes d’Anacardos Lata, Mont, Desert, Ubaldo, Shoeg, Autodestrucció o Please Wait, toparem amb realitats similars. Les de projectes amb discursos diferents però una visió compartida del fet musical o artístic.

Tots ells coincidiran a finals d’aquest mes en el marc de Formes Diverses de Vida, un festival de música (essencialment) independent que tindrà lloc els dies 21 i 22 d’agost a la Zona del Castell d’Amposta. Una iniciativa de la promotora del mateix nom i el segell ebrenc Boira Discos. Un aparador incomparable per on desfilaran algunes de les bandes i solistes més inquietes de casa nostra -també n’hi haurà algun de fora-. Una vintena de noms, zero caps de cartell i un ventall estilístic on hi tenen cabuda el punk, el post-hardcore, l’electrònica, el folk sense domesticar, les avantguardes o els col·lectius multidisciplinaris que caminen sols -si encara no coneixen Ensemble Topogràfic no triguin a descobrir-los, quan ho facin fliparan-.

L’aparició de festivals, mostres i certamens dedicats a la creació emergent sempre és positiva, però en aquest cas els motius de celebració no s’acaben aquí. Cal destacar, en aquest sentit, el fet que Formes Diverses de Vida tingui lloc i s’hagi impulsat des de les Terres de l’Ebre. Un entorn sovint oblidat en el mapa musical i cultural de casa nostra, però on estan passant coses que caldria tenir ben presents. Com a mostra, el roster de Boira Discos -a més dels citats Ensemble Topogràfic, Ubaldo i Shoeg, hi figuren Purkinje i F/E/A, també presents al cartell-. I no gaire lluny hi trobem els citats Mont i Anacardos Lata. Aquest festival servirà doncs com a altaveu de la creació autòctona ebrenca, emmarcant-la en un context on també hi seran representades microescenes tan fèrtils com les del Baix Montseny (Autodestrucció) o Sant Feliu de Guixols (Please Wait).

Més informació a la pàgina web del festival i a Facebook.

Originalment publicat a Brubaker.

Ensemble Topogràfic: “No establim cap distinció entre dansa i música”

Andreu Garcia, Carlos Martorell i Anna Hierro, un mostre de tres caps.
Foto Xavier Casanueva.

El seu àlbum homònim és un dels debuts discogràfics més sorprenents del que portem d’any. Però ells insisteixen que no són cap grup de música, i tenen raó. Ensemble Topogràfic és un col·lectiu multidisciplinari que ha acostat so i moviment des d’una perspectiva gairebé inèdita. Transformant el cos humà en instrument musical i traçant un cercle on música i dansa es retroalimenten mútuament. Ells mateixos ho van explicar durant una entrevista que ja poden llegir a Brubaker.