Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cypress Hill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cypress Hill. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de març del 2022

Daddy Yankee deixa la música

Daddy Yankee.
Anuncia Daddy Yankee que deixa la música després de tres dècades llargues. Personalment, la seva carrera em va deixar d'interessar ja fa bastants anys. Però segueixo creient que "Gasolina", el seu hit de 2004, és un clàssic indiscutible del seu temps. Reggaeton? Aleshores tot just se'n començava a parlar (i no gaire bé, que diguem). En tot cas, a mi "Gasolina" em semblava una bomba de hip hop llatí perfectament compatible amb els meus cassettes de Cypress Hill (sí, he dit cassettes).

Em sembla oportú recordar avui que en aquella època quedava malament dir que t'agradava aquesta cançó. En plena eclosió dels mal anomenats hipsters i de l'indie més banal i previsible, semblava poc culte i gens sofisticat escoltar la mateixa música que escoltava el dependent portorriqueny del súper del barri. Actitud classista fomentada aleshores pels mateixos gurús que avui et titllen d'antiquat i d'altres coses que no ets, si pel motiu que sigui no combregues amb determinats cants de sirena.

dimarts, 19 de setembre del 2017

Prophets Of Rage


Prophets Of Rage
són gent de Public Enemy, Rage Against The Machine i Cypress Hill. Practiquen rap amb guitarres i ritmes contundents, i tot el que canten ho canten sense pèls a la llengua. No sé si seran l'antídot contra Trump, però feia molts anys que cap d'ells havia arribat a sonar d'aquesta manera.