Dijous Sant 2019

Guadalupe Plata.

No sóc partidari de seguir determinades litúrgies de caire religiós, però sí que m'agrada mantenir determinats costums i rituals al llarg de l'any en funció de les dates que vagi marcant el calendari. Avui és Dijous Sant i això vol dir que tindran lloc incomptables processons, de les quals trio sens dubte la de la localitat empordanesa de Verges, que manté viva la tradició de la Dansa de la Mort. Més enllà d'això, la nit d'avui em sembla ideal per a submergir-me en els ressons Southern Gothic de discografies com les de Nick Cave o Drive-By Truckers. I per què no, també en els pantanosos misteris del blues entès a la manera de Guadalupe Plata o Los Espiritus.

Dijous Sant a Verges

Representació de la Dansa de la Mort, la nit passada a Verges.

Circular de nit per les carreteres secundàries del Baix Empordà tot escoltant blues pantanós pot resultar una experiència gairebé mística. Si a sobre és la nit de Dijous Sant i el que sona pels altaveus són discos de Guadalupe Plata o Los Espiritus, la sensació és encara més intensa. Ahir vam anar a Verges a veure la representació de la Dansa de la Mort -a la fotografia-, un ritual que té les seves arrels en la tradició medieval de la Danse Macabre i que suposa un dels elements més fascinants del patrimoni cultural català.

La Dansa de la Mort

Emmarcada en la processó del dijous Sant de Verges, la Dansa de la Mort és un dels elements més singulars del mapa cultural català. I no tan sols pel fet de ser una de les poques manifestacions -l'única, segons els seus organitzadors- que mantenen viva a Europa la tradició medieval de la Danse Macabre, sinó per la manera com l'han tractat els seus responsables al llarg dels anys: entenent-la i potenciant-la com un dels grans trets identitaris del municipi empordanès, però sense arribar-la a convertir en un parc temàtic. L'altre punt que atorga valor a la Dansa de la Mort és el rigor i la fidelitat que manté a data d'avui envers les seves arrels, tot un mèrit en un país que té el mal costum de reduir la seva cultura popular i tradicional a la categoria de revetlles, festes majors i pessebres diversos. Durant el decurs de la processó, el silenci als carrers de Verges és tal que amb prou feina s'escolta cap soroll que no provingui de la pròpia marxa. I quan un té l'ocasió de contemplar de prop la Dansa de la Mort, pot arribar a escoltar la respiració dels propis dansaires sota les màscares esquelètiques -la qual cosa impressiona tant com el mateix concepte de la dansa-. A la fotografia, la representació de la Dansa de la Mort, la nit passada a Verges.