Emmarcada en la processó del dijous Sant de Verges, la Dansa de la Mort és un dels elements més singulars del mapa cultural català. I no tan sols pel fet de ser una de les poques manifestacions -l'única, segons els seus organitzadors- que mantenen viva a Europa la tradició medieval de la Danse Macabre, sinó per la manera com l'han tractat els seus responsables al llarg dels anys: entenent-la i potenciant-la com un dels grans trets identitaris del municipi empordanès, però sense arribar-la a convertir en un parc temàtic. L'altre punt que atorga valor a la Dansa de la Mort és el rigor i la fidelitat que manté a data d'avui envers les seves arrels, tot un mèrit en un país que té el mal costum de reduir la seva cultura popular i tradicional a la categoria de revetlles, festes majors i pessebres diversos. Durant el decurs de la processó, el silenci als carrers de Verges és tal que amb prou feina s'escolta cap soroll que no provingui de la pròpia marxa. I quan un té l'ocasió de contemplar de prop la Dansa de la Mort, pot arribar a escoltar la respiració dels propis dansaires sota les màscares esquelètiques -la qual cosa impressiona tant com el mateix concepte de la dansa-. A la fotografia, la representació de la Dansa de la Mort, la nit passada a Verges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada