Joe Ely (1947-2025)

Ha mort Joe Ely, institució del country texà i de la música nord-americana en general. El seu inabastable cançoner connecta la tradició amb l'estètica outlaw, i es troba a l'arrel d'allò que es va anomenar country alternatiu.

Pilar dels essencials Flatlanders juntament amb Jimmie Dale Gilmore i Butch Hancock, va girar amb The Clash i fins i tot va entrar amb ells a l'estudi –Sabien vostès que ell va cantar les parts en castellà de "Should I Stay or Should I Go"? Doncs ara ja ho saben–.

També va compartir escenaris amb Bruce Springsteen i els Rolling Stones. Va formar els Buzzin' Cousins amb John Mellencamp, John Prine, Dwight Yoakam i James McMurtry. I el seu nom figura als crèdits del primer disc de Los Super Seven. Gairebé res.

'Well there ain't no better blend
Than Joe Ely and his Texas Men'
The Clash. "If Music Could Talk".

Dave Alvin and Jimmie Dale Gilmore - "Downey to Lubbock" (2018)

Dave Alvin i Jimmie Dale Gilmore són dues icones de ple dret de la música d'arrels nord-americana de les passades quatre dècades. El primer es va donar a conèixer al capdavant dels irrepetibles Blasters, aquella banda de Los Angeles que va aproximar-se al rock'n'roll més primtiu des d'una òptica punk i amb vocació renovadora, pionera d'incomptables etiquetes i conceptes sense els quals no s'entendria a data d'avui allò que anomenem Americana. El segon va ser un exponent tardà però no menor de l'outlaw country, amb capítols vitals tan apassionants com la seva militància als totèmics Flatlanders. El cas és que acaben de sumar esforços en un plàstic conjunt que no alterarà el curs de les seves respectives carreres però referma els seus autors com a molt més que il·lustres veterans. "Downey to Lubbock" (2018), l'han titulat, per a referir-se a la distància que separa la Califòrnia d'Alvin de la Texas de Gilmore, i l'han omplert de títols poc menys que imprescindibles de la tradició musical que enllaça ambdós estats. Peces com "Let's Get Together" (Dino Valenti), "Lawdy Miss Clawdy" (Lloyd Price) o "Deportee" (Woody Guthrie), despullades de tot ornament i lliurades amb aquell grau d'ofici que només el temps i la carretera poden atorgar.