Josep Maria Francino (1947-2021)

Foto Arxiu Edicions Cal·lígraf.

JOSEP MARIA FRANCINO
(1947-2021)

Ha mort el gran Josep Maria Francino, referent del periodisme, de la ràdio i de la Beatlemania en aquest país nostre. Va ser el primer director de Catalunya Ràdio, tot i que al llarg de la seva trajectòria va arribar a treballar en incomptables emissores. Va ser un dels fundadors –i components estables fins a data d'avui- del grup Els Folls l'any 1965. I era amb tota probabilitat la màxima autoritat a casa nostra a l'hora de parlar dels Beatles.

Vaig tenir el gust de tractar-lo en diverses ocasions, però mai oblidaré el primer cop que vam coincidir, en un taxi, quan jo feia pràctiques a la mateixa emissora on ell treballava. Ja fa molts anys i aleshores jo era molt més jove que ara –ell, en canvi, ja era molt més que un veterà-. I crec que vaig aprendre més sobre els Beatles durant aquell trajecte de 20 minuts, que no pas amb tots els documentals del món. Gràcies per tot, mestre.

L'impacte musicosocial dels Beatles, a El 9 Nou

Dimarts passat vam tenir el gust d'assistir a una conferència de Josep Maria Francino sobre l'impacte musicosocial dels Beatles, celebrada al Museu de Granollers en el marc de les aules universitàries per a la gent gran AGEVO. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Coses de l'edat

Francino, al fons, durant la conferència d'ahir al Museu de Granollers.

Em desconcerta la tendència d'algunes veus (més o menys) autoritzades a valorar determinats estils musicals a partir de criteris més demogràfics que no pas artístics. Parlo d'aquesta gent que sembla obstinada a vendre'ns el trap o el reggaeton com els únics gèneres vàlids en ple 2019 perquè són els que millor sintonitzen amb els adolescents, arribant en ocasions a perfilar línies d'argumentació que freguen el menyspreu envers el públic d'altres franges d'edat (la qual cosa resulta especialment xocant quan moltes d'aquestes mateixes veus es troben ja més a prop dels 50 que no pas dels 20). Com si no tinguessin dret les persones a partir d'una certa edat a seguir escoltant música (la que els vingui de gust, només faltaria) i, el més important, a ser tingudes en compte (i com si no existissin arguments més sòlids a favor dels gèneres en qüestió).

I és en aquest context, el d'una crònica pop que sol perdre el món de vista quan s'obsessiona excessivament amb variables com l'edat, que cal aplaudir iniciatives com la que va acollir ahir a la tarda el Museu de Granollers. Una conferència sobre l'impacte musicosocial dels Beatles i la seva influència en el món contemporani, emmarcada en una aula universitària orientada exclusivament a persones de la tercera edat i impartida per una autoritat en la matèria com és el periodista Josep Maria Francino. Més de dos centenars d'ànimes (la sala al límit de la seva capacitat), de les quals un servidor era l'únic que no havia nascut quan els de Liverpool actuaven el 1965 a la Monumental, escoltant el ponent amb atenció i intervenint durant el posterior torn de preguntes amb l'entusiasme de qui conserva intacte el do de la curiositat. De la conferència en parlarem divendres a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Lone Star i Vinils i Cervesa, a El 9 Nou

Música pop i cervesa artesana. Aquest cap de setmana ens hem acostat fins a la fira Vinils i Cervesa, que celebrava la seva segona edició a la Fàbrica de Cervesa Sant Jordi, a Cardedeu. Un dels plats forts, sens dubte, la presència de tot un Pere Gené repassant la història dels mítics Lone Star en una conversa amb el periodista Josep Maria Francino. També s'hi han realitzat ponències sobre els Beatles, els Rolling Stones o el present i el futur de la premsa musical. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Històries melòmanes en una fàbrica de cervesa

Josep Maria Francino i Pere Gené (Lone Star), ahir a la tarda a la cerveseria Sant Jordi.

La Fàbrica de Cervesa Sant Jordi de Cardedeu acull aquest cap de setmana la segona edició de Vinils i Cervesa, una fira que vol refermar una vegada més la tradicional aliança del món de la música pop amb la cultura cervesera, i de passada oferir al melòman de base tota una sèrie de motius per sortir de casa. Per exemple la presència de tot un Pere Gené, líder dels històrics Lone Star, que ahir a la tarda va explicar amb pèls i senyals la història de la icònica formació en el marc d'una entrevista amb el periodista Josep Maria Francino.

Durant la seva intervenció, Gené es va referir a episodis com la versió en castellà de "The House of the Rising Sun" que li va comportar una relació d'amistat amb el mateix Eric Burdon, a l'aplaudida actuació que la banda barcelonina va realitzar l'any 1968 en un teatre de Madrid, d'on va sortir ovacionada després d'interpretar en clau jazzística el Cant dels Ocells -tot un atreviment en ple franquisme-, i al també celebradíssim concert que el grup va arribar a oferir a bord d'un vaixell de la marina nord-americana.

El líder de Lone Star també va reflexionar sobre l'estat de les coses en la música actual. I si bé són més que discutibles algunes de les frases més lapidàries que va deixar anar -"No negaré que tingui qualitat, però el rap no és música"-, sí que són interessants tot el seguit d'apunts que va oferir en relació a gèneres com el reggaeton o les anomenades músiques urbanes. "Són cançons que no es poden taral·larejar. Si la música és ritme, melodia i harmonia, aquestes dues últimes s'estan perdent de forma irreversible".

Són apreciacions personals que es poden compartir o no. I jo no les comparteixo, però sí que agraeixo que apareixin veus discrepants en un moment en què la fal·lera envers un determinat concepte de modernitat sembla haver-nos fet perdre una mica el nord a tots. Diuen que quan hi ha dos extrems oposats, cap dels dos sol tenir raó. I en aquest sentit és possible que Gené errés en una part del seu diagnòstic, però no està més equivocat que tots aquells pretesos gurús que de la nit al dia volen enterrar tot allò que els sembla vell i elevar al màxim pedestal qualsevol ocurrència concebuda amb un mòbil i feta viral a la xarxa social de torn.


EL LLEGAT DELS BEATLES

No va ser la presència de Gené l'únic plat fort de la tarda d'ahir. Acabada l'entrevista, el propi Francino va participar juntament amb l'escriptor Enrique Torras en una ponència sobre el llegat dels Beatles i la seva influència en el món contemporani. "Quan van actuar a Barcelona el 1965, la seva simple presència a la ciutat va fer que molts joves sortíssim al carrer, forméssim grups, toquéssim instruments, aprenguéssim cançons i, en definitiva, ens poséssim en marxa per canviar totes aquelles coses que no ens agradaven", va apuntar Francino, una de les veus més autoritzades del país en matèria Beatle.

Torras es va referir a obres com "Help!" o "Rubber Soul", ambdues de 1965, per explicar com els de Liverpool van contribuir d'una banda a eixamplar les possibilitats de l'estudi de gravació, i de l'altra a elevar el pop a la mateixa categoria que gèneres com la clàssica o el jazz. "Quan graven 'Yesterday' i decideixen introduir-hi una secció de corda, s'apropien d'un llenguatge que no és propi del rock i obren una porta que ja no es tornarà a tancar mai més". D'altra banda, Francino va resumir el llegat del quartet amb una frase: "Aviat farà 50 anys que es van separar, i avui encara som uns quants els que ens hem aplegat aquí per parlar d'ells i de la seva música".

Al programa d'avui hi destaca la presència del també periodista Mariano Muniesa (Heavy Rock), que oferirà un anàlisi similar al Francino i Torras, si bé centrat en la trajectòria i l'obra dels Rolling Stones. El mateix Muniesa participarà també en un debat sobre el present i el futur de la premsa musical amb un altre reconegut professional del sector, Oriol Rodríguez (Rockdelux, Enderrock).