Vam descobrir
La Nena Samsó ara fa cosa d'uns dos anys, quan van publicar
"Forat, cordill, la lluna i mil mamuts" (2019, El Mamut Traçut). Un ep de debut que presentava en societat la unió de la poeta, cantant i actriu
Enka Alonso amb el guitarrista
Marc Alongina –la gran majoria l'havíem conegut a les files de
Les Atxes-. I una col·lecció de cançons que conjugaven versos crus i sense pèls a la llengua amb un pop d'acabats digitals i estètica
lo-fi. Des d'aleshores ha plogut molt, i d'aquella llavor inicial n'ha germinat un dels projectes més fascinants del sotabosc musical barceloní.
D'entrada, s'ha sumat a l'equació la bateria de José Valera Cintas –també provinent de l'òrbita de Les Atxes-. Incorporació decisiva a l'hora de consolidar un discurs que s'ha redefinit ell mateix tot deixant enrere la factura lo-fi, potenciant el seu vessant més orgànic i estripat, i assentant-se sobre unes coordenades on conflueixen registres com els de PJ Harvey, Anna Calvi, Amanda Palmer o el Nick Cave més torrencial. Hipnòtics ritmes tribals, monolítiques guitarres en tensió creixent i, en primer pla, la veu serena d'Alonso despatxant el seu verb visceral i esmolat.
Un pronunciat salt endavant que es concreta amb la desena de pistes que formen el seu primer llarga durada, un
"Gana ferotge" (2021, El Mamut Traçut / Hidden Track) que han enregistrat amb
Bernat Sánchez als controls, i on el misteri ancestral de la inicial
"Ventalls" –atenció al seu
videoclip d'estètica hivernal, obra de la pròpia banda- alterna amb el nervi a flor de pell de
"Si tan sols volgués això" o les claustrofòbiques estructures de
"Per cada ofec". Tot un encert, d'altra banda, haver regravat títols pretèrits com
"Canvi de compàs" o
"Jocs de nit", adaptant-los a la nova realitat del combo i treient-ne tot aquell suc que encara portaven a dins.
Més informació:La Nena Samsó /
El Mamut Traçut (web) /
Facebook
