The Suitcase Brothers, a El 9 Nou

Dues dècades de passió pel blues, i encara molta corda per davant. Aquest cap de setmana hem assistit al concert de The Suitcase Brothers a la Quadra de Santa Maria de Palautordera. Actuació emmarcada en el cicle Música Bestial a Palau d'Onair Jazz Series. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

La pervivència d'una música centenària

THE SUITCASE BROTHERS

Cicle Música Bestial a Palau

La Quadra, Santa Maria de Palautordera

17 d'abril de 2021

Una cosa que em fascina de gèneres musicals centenaris com el jazz o el blues (de tot allò que solem anomenar músiques d'arrel, en definitiva), és la seva capacitat de perviure al llarg de les dècades (dels segles) sense necessitat d'inventar-se constantment la sopa d'all ni de reciclar-se en funció de cap a on bufi el vent. De seguir essent rellevants sense perdre el (seu) món de vista ni caure en el parany de 'la novetat per la novetat'.

Destacaran els llibres d'història melòmana d'aquí a 30 o 40 anys noms com els de Billie Eilish, Greta Van Fleet o C. Tangana? No en tinc ni idea, però sí m'atreveixo a afirmar que figures com J.B. Lenoir, Louis Jordan o Blind Lemon Jefferson segueixen essent referencials dècades després de les seves respectives morts. I que els seus repertoris encara poden arribar a seduir generacions que van dels nens en edat de preescolar fins a les àvies que ja han vist pràcticament de tot –ahir ho vaig tornar a comprovar-.

The Suitcase Brothers els van versionar a tots tres ahir a la tarda al cicle Música Bestial a Palau d'Onair Jazz Series, a la Quadra de Santa Maria de Palautordera. "I'm broke and ain't got a dime", proclamava Santos Puertas tot entonant un vell blues compost i enregistrat per Blind Lemon Jefferson ara fa gairebé un segle. "Everybody gets his hard luck sometime", sentenciava la lletra de la mateixa cançó. Al capdavall, i per molts anys que passin, segueix sense haver-hi res més actual que no tenir-ne ni cinc.

Improvisant contra l'adversitat

 
MONTMUSIC FESTIVAL 2020
Emissió en streaming des de La Quadra, Santa Maria de Palautordera
17 d'octubre de 2020

Es fa com a mínim estrany escriure sobre un festival de música improvisada havent-lo presenciat en streaming. Perquè si l'experiència de la música en directe engloba per naturalesa molt més d'allò que s'escolta, en el cas de les músiques experimentals i d'avantguarda solen jugar-hi un paper encara més important el context i el diàleg entre artistes i públic. I si parlem, com és el cas, de peces musicals que es construeixen sobre la marxa, el fet de ser-hi present permet al respectable apreciar tota una sèrie de detalls i matisos que en un entorn telemàtic s'acaben perdent pel camí.

Sigui com sigui, l'últim paquet de mesures sanitàries decretades pel govern de la Generalitat ha obligat els promotors del MontMusic Festival a celebrar la quarta edició d'aquest esdeveniment a porta tancada, i al respectable a seguir-ne les actuacions en streaming. En aquestes condicions, i en un context general que directament convida a plegar veles i acotar el cap fins que hagi passat la tempesta, el sol fet d'haver tirat el festival endavant ja suposa un acte de valor i determinació. Un acte de resistència de la cultura de base en temps d'emergència, i l'aposta perquè la música no deixi de sonar per molt adverses que siguin les circumstàncies.

I només per aquesta forma de sobreposar-se a l'adversitat, pel (no tan) simple fet que la música hagi acabat sonant malgrat tot, es podria arribar a afirmar que el cartell del festival és gairebé el de menys. Però és que el programa d'enguany ha tornat a aplegar al peu del massís del Montseny tot un seguit de referents de la música improvisada casa nostra. Noms destacats i de llarg recorregut en àmbits com el jazz o la contemporània, com el pianista Agustí Fernández, la vocalista Celeste Alías, el contrabaixista Àlex Reviriego o la percussionista Núria Andorrà –aquesta última és una de les impulsores del propi MontMusic-.

Ahir a la tarda van interactuar amb format d'ensemble –una desena llarga de músics a l'escenari-, improvisant dues peces de naturalesa àcida i còsmica, on van ressonar registres com el free jazz, la música contemporània o la psicodèlia més lliure i estratosfèrica. Músiques que es gestaven a mida que els seus intèrprets interactuaven entre ells, que eren fruit del moment i de les seves circumstàncies, i que mai més tornaran a sonar tal i com ho van fer en aquell precís instant. Posteriorment, Andorrà i Reviriego van actuar a trio amb el ballarí Julyen Hamilton en una tercera peça de caràcter multidisciplinari on el moviment va ser conseqüència del so, i el so conseqüència del moviment.

El MontMusic Festival 2020 celebra avui la seva segona i última jornada. Consultin la programació i segueixin-la en streaming a través de la seva pàgina web.