Cicle Música Bestial a Palau
La Quadra, Santa Maria de Palautordera
17 d'abril de 2021
Una cosa que em fascina de gèneres musicals centenaris com el jazz o el blues (de tot allò que solem anomenar músiques d'arrel, en definitiva), és la seva capacitat de perviure al llarg de les dècades (dels segles) sense necessitat d'inventar-se constantment la sopa d'all ni de reciclar-se en funció de cap a on bufi el vent. De seguir essent rellevants sense perdre el (seu) món de vista ni caure en el parany de 'la novetat per la novetat'.
Destacaran els llibres d'història melòmana d'aquí a 30 o 40 anys noms com els de Billie Eilish, Greta Van Fleet o C. Tangana? No en tinc ni idea, però sí m'atreveixo a afirmar que figures com J.B. Lenoir, Louis Jordan o Blind Lemon Jefferson segueixen essent referencials dècades després de les seves respectives morts. I que els seus repertoris encara poden arribar a seduir generacions que van dels nens en edat de preescolar fins a les àvies que ja han vist pràcticament de tot –ahir ho vaig tornar a comprovar-.
The Suitcase Brothers els van versionar a tots tres ahir a la tarda al cicle Música Bestial a Palau d'Onair Jazz Series, a la Quadra de Santa Maria de Palautordera. "I'm broke and ain't got a dime", proclamava Santos Puertas tot entonant un vell blues compost i enregistrat per Blind Lemon Jefferson ara fa gairebé un segle. "Everybody gets his hard luck sometime", sentenciava la lletra de la mateixa cançó. Al capdavall, i per molts anys que passin, segueix sense haver-hi res més actual que no tenir-ne ni cinc.
