ORQUESTRA ELECTRÒNICA DEL VALLÈS
NAUB1, Granollers
15 de novembre de 2012
Vagi per endavant que, en la meva modesta i discutible opinió, el que més s'acosta en aquest país al concepte d'orquestra electrònica és Cinemascope. Dit això m'agradaria aplaudir un projecte que, abans d'un grup o una orquestra, és un laboratori sonor on valors afegits com la investigació o la innovació s'apliquen a l'àmbit musical. Una formació permeable -actualment compta amb quatre components, tots ells instrumentistes de llarga trajectòria tant a l'estudi com al directe, però conviden a afegir-s'hi a qualsevol músic inquiet- on l'electrònica ambiental conviu amb estridències industrials, percussions tribals, jams jazzístiques, poesia terminal i un important component visual. El concert d'ahir era la culminació d'un procés, la pròpia creació de l'Orquestra Electrònica del Vallès (OOEEVV), que s'ha desenvolupat durant una setmana a les instal·lacions del centre de creació musical NAUB1. El resultat va ser una bona declaració d'intencions que, si bé va trontollar en alguns dels passatges amb més regust jazzístic -de vegades fregaven l'exhibicionisme-, va brillar i molt quan els quatre músics presents a l'escenari es deixaven anar amb apunts i coordenades que marcaven el camí a seguir a partir d'ara. Un camí que tot just acaba de començar i que caldrà seguir de prop.