Palou, 50 anys després

El camp de futbol de Palou, on ara fa 50 anys s'estava acabant de celebrar el Festival de Música Progressiva de Granollers. La fotografia és d'ahir a la tarda i s'hi pot apreciar l'estat de degradació en què es troben les instal·lacions. Mig segle enrere, aquest recinte acollia un esdeveniment històric i pioner –el primer festival de rock a l'aire lliure mai celebrat a l'Estat espanyol- amb actuacions com les d'Smash, Pan & Regaliz, Tapiman o els Màquina! d'Emili Baleriola i Carles Benavent, noms forts d'un cartell que encapçalaven els mítics Family de Roger Chapman. Avui ofereix l'aspecte desolador d'un magatzem (o un cementiri?) de contenidors d'escombraries on les males herbes creixen tan fortes com l'oblit. Els efectes del pas del temps com a metàfora d'on som i cap a on anem.

Adéu a Pepe de la Torre, el primer skinhead de Granollers

Em comunicaven ahir a la tarda la mort de Pepe de la Torre. Conegut per molts com el primer skinhead que hi va haver a Granollers (la seva militància datava de principis dels 80 i s'havia mantingut intacta fins al final), per d'altres simplement com una d'aquelles persones afables i entranyables amb qui es podia parlar sobre qualsevol cosa. També una persona amb la ment molt més oberta que aquells qui solen activar tota mena d'alarmes al llegir o escoltar la paraula skinhead.

Vaig tenir el gust de tractar-lo en diverses ocasions a la barra del restaurant llibreria Anònims, d'on era un habitual. Va ser també a l'Anònims on una vegada li vaig comprar un recopilatori de Pan & Regaliz que encara m'acompanya a data d'avui. Sí, una de les grans joies del rock progressiu català de principis dels 70 me la va vendre un skin. La qual cosa podria desfer més d'un tòpic (i, de passada, tancar més d'una boca). D.E.P.