Maria Nicolau, a El 9 Nou

Punk rock en estat pur. O com deixar anar tot allò que una pensa, amb tota la simpatia del món però sense por del 'què diran'. La xef Maria Nicolau va presentar la setmana passada el seu primer llibre, "Cuina! O barbàrie" (2022, Ara Llibres), a la llibreria La Gralla de Granollers. Una conversa amb el també cuiner Pep Salsetes on Nicolau, més que parlar del seu llibre, va posar sobre la taula un dels hàbits que millor defineixen la societat contemporània. La mandra a l'hora de posar-se a cuinar i, per tant, el costum de menjar qualsevol cosa i de qualsevol manera, amb totes les seves implicacions socials i culturals. La crònica, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Maria Nicolau, punk rock en estat pur

Salsetes i Nicolau, parlant de cuina a La Gralla.

Conversa entre els cuiners Maria Nicolau i Pep Salsetes, ahir a la tarda a la llibreria La Gralla de Granollers. Nicolau hi presentava el seu llibre, "Cuina! O barbàrie" (2022, Ara Llibres), on entre d'altres coses ve a explicar-nos per què hauríem de cuinar més i què passa quan deixem de fer-ho. Em va agradar molt escoltar-la, i també em va remoure per dins en el millor sentit.

Quan Nicolau parla de cuina, no parla de gastronomia. Parla d'un fet tan bàsic com és el d'alimentar i alimentar-se, i de les implicacions socials i culturals que té aquest fet. Són ètics uns hàbits alimentaris que fomenten la precarietat laboral (pensem en el model Glovo) o directament són agressius envers el medi ambient? Ens fem cap bé a nosaltres mateixos autojustificant el fet de menjar merda (literalment) perquè no tenim temps de cuinar?

Nicolau va deixar anar aquestes i moltes altres reflexions amb tota la simpatia del món però també amb la contundència de qui ja no està per hòsties. Ens va renyar com a públic, com a individus i com a societat que ha acceptat sense cap reserva les dinàmiques més tòxiques del neoliberalisme, també a l'hora de decidir què es posa a la boca. Amb quatre exemples ben triats i sense deixar mai d'oferir el seu millor somriure, la xef del Ferrer de Tall va posar contra les cordes a totes les persones com jo que hi havia a la sala d'actes de la llibreria –i diria que n'érem uns quants, de negats a la cuina, escoltant-la-. I no, el problema no és tant que no sapiguem cuinar, com que solem triar malament qui (i com) cuina per nosaltres.

Nicolau és punk rock en estat pur: s'enfronta al seu públic en lloc de dir-li allò que aquest vol sentir. I a qui no li agradi, que es tapi les orelles –"Si voleu seguir menjant nuggets endavant, però a mi no em vingueu a vendre més la moto"-. No ha vingut a fer amics sinó a dir allò que pensa, tal com solien fer-ho la majoria de músics que a mi m'agraden abans de rendir-se al patrocini de les grans cerveseres. I ara mateix m'atreviria a dir que hi va haver més rock'n'roll durant la seva intervenció d'ahir a La Gralla, que al 90% dels concerts als quals he assistit durant els darrers 10 o 15 anys.