Salsetes i Nicolau, parlant de cuina a La Gralla. |
Quan Nicolau parla de cuina, no parla de gastronomia. Parla d'un fet tan bàsic com és el d'alimentar i alimentar-se, i de les implicacions socials i culturals que té aquest fet. Són ètics uns hàbits alimentaris que fomenten la precarietat laboral (pensem en el model Glovo) o directament són agressius envers el medi ambient? Ens fem cap bé a nosaltres mateixos autojustificant el fet de menjar merda (literalment) perquè no tenim temps de cuinar?
Nicolau va deixar anar aquestes i moltes altres reflexions amb tota la simpatia del món però també amb la contundència de qui ja no està per hòsties. Ens va renyar com a públic, com a individus i com a societat que ha acceptat sense cap reserva les dinàmiques més tòxiques del neoliberalisme, també a l'hora de decidir què es posa a la boca. Amb quatre exemples ben triats i sense deixar mai d'oferir el seu millor somriure, la xef del Ferrer de Tall va posar contra les cordes a totes les persones com jo que hi havia a la sala d'actes de la llibreria –i diria que n'érem uns quants, de negats a la cuina, escoltant-la-. I no, el problema no és tant que no sapiguem cuinar, com que solem triar malament qui (i com) cuina per nosaltres.
Nicolau és punk rock en estat pur: s'enfronta al seu públic en lloc de dir-li allò que aquest vol sentir. I a qui no li agradi, que es tapi les orelles –"Si voleu seguir menjant nuggets endavant, però a mi no em vingueu a vendre més la moto"-. No ha vingut a fer amics sinó a dir allò que pensa, tal com solien fer-ho la majoria de músics que a mi m'agraden abans de rendir-se al patrocini de les grans cerveseres. I ara mateix m'atreviria a dir que hi va haver més rock'n'roll durant la seva intervenció d'ahir a La Gralla, que al 90% dels concerts als quals he assistit durant els darrers 10 o 15 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada