Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prince. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Prince. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de desembre del 2023

Amp Fiddler (1958-2023)

AMP FIDDLER
(1958-2023)

La trajectòria de Joseph Anthony Fiddler, conegut artísticament com a Amp Fiddler, ressegueix bona part de la línia evolutiva que va del soul i el funk de la dècada dels 70 fins al hip hop i l'electrònica, passant per l'r&b contemporani. Col·laborador d'Enchantment i del col·lectiu P-Funk de George Clinton –va treballar tant amb Parliament com amb Funkadelic- durant els 80 i els 90, el cantant, productor i multiinstrumentista nascut a Detroit va debutar pel seu compte el 2004 amb "Waltz of a Ghetto Fly". També va col·laborar amb PrinceFishbone, Corinne Bailey Rae, JamiroquaiSly and Robbie, entre d'altres. Ha mort a l'edat de 65 anys.

dimarts, 15 de novembre del 2022

50 anys de "Homecoming"


Pot sonar a broma però no ho és. El títol de la cançó "Purple Rain" de Prince es va inspirar en una expressió que el de Minneapolis havia escoltat a la lletra de "Ventura Highway" –concretament, al vers "Sorry boy, but I've been hit by purple rain"-. Un dels clàssics més absoluts d'America, l'essència més genuïna del California Sound en tres gloriosos minuts a mig camí del folk i el soft rock, també un cant a la calidesa i les bondats de la Costa Oest dels Estats Units –la carretera titular és en realitat la California State Route 1, també coneguda com a Pacific Coast Highway, la que a més de passar per la localitat de Ventura recorre el litoral californià tot fent aturada en punts com Malibu o el Golden Gate Bridge-.

"Ventura Highway" és la peça que enceta "Homecoming" (1972), el segon àlbum del trio integrat per Dewey Bunnell, Gerry Beckley i Dan Peek, publicat avui fa 50 anys. El títol del disc no és gratuït. Si America és aquella banda formada a Londres per tres fills de militars nord-americans, aquest treball és el primer que van gravar al seu propi país –i més concretament als estudis Record Plant de Los Angeles- després d'un debut homònim (1971) facturat des de la capital britànica. Un plàstic on brilla amb llum pròpia la citada "Ventura Highway", però on també destaquen la brisa country rock de "Don't Cross the River" i l'assolellat pop mccartneyà d'"Only in Your Heart". Com a curiositat, és el primer dels sis àlbums seguits que el grup va lliurar amb títols que comencen per la lletra h.

divendres, 22 d’abril del 2016

Prince (1958-2016)

PRINCE
(1958-2016)

Em vaig assabentar de la mort de Prince mentre participava en un DiscoForum amb els Posies. La cara de resignació i fins i tot de dolor de la majoria de tots els presents il·lustrava fins a quin punt el de Minneapolis era apreciat en un negoci, el de la música, que n'ha vist pocs com ell. Setmanes enrere, l'avió en què viatjava havia hagut de realitzar un aterratge d'emergència perquè l'artista pogués rebre atenció mèdica, però el seu adéu ha resultat tan sobtat i tan desolador com el de Bowie a principis d'aquest mateix any. Se n'ha anat un altre referent, un altre artista que semblava etern. La música es troba des d'avui una mica més òrfena, i el món és una mica més trist.

Un vespre amb els Posies

Un moment del DiscoForum d'scannerFM amb els Posies a la sala 2.
THE POSIES
Razzmatazz 3, Barcelona
21 d'abril de 2016

Quan els Posies van culminar la nit passada el clímax de la seva enèssima actuació barcelonina amb "Solar Sister", la temperatura de la sala era tan elevada que allò semblava un volcà a punt d'entrar en erupció. A la primera fila, un fan veterà no parava de fer salts al ritme de la música. Al seu costat, una noia massa jove per a recordar l'edició de "Frosting on the Beater" (1993), movia el cap i esbossava un somriure de complicitat. I a continuació, una altra noia amb prou edat per haver descobert aquest disc al seu dia, cantava la cançó com qui s'hi juga la vida. Més enllà dels seus respectius radis d'acció, l'eufòria omplia totalment una sala on no s'observava un sol mòbil ni una sola tablet enregistrant ni fotografiant. Queden molt lluny els dies en què la banda de Seattle semblava destinada a seguir un destí semblant al de veïns com Nirvana, i actualment la seva parròquia en una ciutat de la mida de Barcelona es redueix als escassos centenars d'ànimes que ahir omplien la sala 3 de Razzmatazz. Això sí, qui va a un concert dels Posies hi va a cantar, a ballar, a moure el cap, a saltar com un maleït dimoni o simplement a observar en què nassos consisteix el rock'n'roll, però en cap cas a fer instagrams ni trending topics.

Els nord-americans arribaven a la Ciutat Comtal reduïts a trio -Jon Auer, Ken Stringfellow i el bateria Frankie Siragusa, incorporat recentment després de les morts de Darius Minwalla i Joe Skyward- i presentant nou disc. Un "Solid States" que veia la llum ahir mateix i que ara per ara només es pot adquirir en botigues o als concerts de la banda, ja que no es penjarà en cap plataforma digital fins que finalitzi la present gira. El que a simple vista sembla una mala estratègia comercial -i a la pràctica possiblement ho sigui-, resulta per damunt de tot una declaració d'intencions i un bonic homenatge a qui encara va als concerts a emocionar-se i no a satisfer la seva vanitat a través d'un telèfon mòbil. I d'emocions ahir n'hi va haver unes quantes. D'entrada el fet de descobrir un nou repertori que mostra a una banda madura però encara amb idees fresques, fidel als seus principis sonors però oberta a noves textures -als nous temes guanya pes l'electrònica, però no desapareixen les guitarres ni les melodies marca de la casa-. I és clar, la possibilitat de veure i escoltar de prop els autors de "Dream All Day" desplegant el seu catàleg clàssic amb tanta o més vitalitat que el primer dia. Brillants.


A LA RÀDIO
Tenint en compte que "Solid Sates" veia la llum ahir i que no es trobarà a internet fins que s'acabi la gira, la primera audició sencera del disc va tenir lloc des de la veïna sala 2 de Razzmatazz i a través d'scannerFM. Hores abans de l'actuació, Auer i Stringfellow van protagonitzar una trobada amb la premsa autòctona, auspiciada per l'emissora radiofònica en el marc d'un DiscoForum conduït per Eneida Fever!. Els presents vam poder escoltar un a un els temes del disc i compartir les nostres impressions amb els seus autors, així com fer-los totes les preguntes que vam voler -el programa es va emetre en directe i molt aviat es podrà escoltar a través de la pàgina web d'scannerFM-. Vam parlar de la nova formació, dels membres del grup que ens han deixat recentment, de les noves cançons, de la història de la banda -el seu primer concert a Barcelona havia tingut lloc l'any 1993 en aquell mateix escenari, conegut aleshores com Zeleste 2- i, és clar, de les noves cançons. Tot anava bé, molt bé... fins que va arribar la notícia que ho va capgirar tot: s'acabava de fer pública la mort de Prince. Les expressions facials d'Auer i Stringfellow quan se'ls va comunicar la notícia en directe il·lustraven perfectament l'estat d'ànim de tots els presents en aquell moment.