La història és prou coneguda. Tres fills de militars nord-americans destinats al Regne Unit van coincidir a Londres a finals dels anys 60 i van descobrir que també compartien la passió per les formes més amables del folk i del rock del seu país d'origen. Van formar un grup, es van batejar amb el nom d'America per allò de reivindicar les pròpies arrels, i en qüestió de mesos van començar a escalar posicions fins a esdevenir una de les bandes més populars no tan sols de la seva generació sinó de tots els temps. El seu secret, unes cançons de naturalesa orgànica carregades de sensibilitat melòdica i encapçalades per unes harmonies vocals que miraven de tu a tu a tot allò que s'estava produint aleshores a Laurel Canyon.
El seu primer àlbum, de títol homònim, va veure la llum el 29 de desembre de 1971, avui fa 50 anys. Gravat a la capital britànica però amb un marcat accent transatlàntic, ja contenia algunes de les peces més definitives del catàleg de Dewey Bunnell, Gerry Beckley i Dan Peek, de la plàcida "Riverside" a la tendra "I Need You" o la desolada i alhora robusta "Sandman". No hi havia però la composició més icònica del trio, aquell western fet cançó que és "A Horse with No Name", publicada setmanes abans com a single i incorporada en posteriors reedicions d'"America" arran del gran èxit comercial assolit tant al mercat nord-americà com a l'europeu. L'inici d'un llarg trajecte, i el naixement de tot un mite.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada