Primavera Brutal

SENIOR I EL COR BRUTAL

NAUB1, Granollers

21 de març de 2014

No feia ni un any que Senior i El Cor Brutal havien trepitjat la NAUB1. Aleshores presentaven "València, Califòrnia" (2013), pilar definitiu d'un discurs que traslladava la música d'arrels nord-americanes a la llengua d'Ausiàs March tot impregnant-la de comentari social. Un àlbum que començava amb "La bomba de plaer", la mateixa cançó que enceta el nou treball dels valencians, l'encara calent "El poder del voler" (2014) -va sortir del forn abans d'ahir-. Però, si fa un any es trobava el tema en qüestió a mig camí entre el Laurel Canyon i el Greenwich Village, la nit passada arrencava més accelerat i a cavall d'un infecciós punteig de guitarra digne dels primers Strokes.

En altres paraules, Miquel Àngel Landete i companyia segueixen trobant inspiració a l'altre costat de l'Atlàntic. Deixant enrere les textures acústiques i els tempos del so Americana per a capbussar-se de ple en el rock alternatiu que va conquerir les ràdios universitàries durant els 80 i els 90 -en directe versionen a Guided By Voices-. Canviant el teclat per una segona guitarra i deixant-se seduir per una electricitat que apunta a Neil Young quan exhibeix musculatura i a Bruce Springsteen quan enfila els passatges més èpics -també hi ajudava l'estètica del propi Landete: samarreta blanca, camisa de quadres, texans blaus i Telecaster de color de fusta-.

Sense renunciar a la lírica socialment compromesa -"Actes d'amor", conversa entre dos ancians que han dedicat llurs vides a l'activisme, o "El cel de les Illes Caiman", reveladora mirada a la cara oculta del neoliberalisme-. I tornant a anunciar que "tots serem germans i no patirem més fam". Un "València, Califòrnia" que encaixa millor que mai en aquest nou marc sonor -no sé a vostès, però a mi sempre m'ha fet venir al cap el "Goddess on a Highway" de Mercury Rev-. I la proclamació en veu altíssima que sí, que es pot. Que les coses poden canviar. Que un món millor és ben possible. I que assolir-lo depèn únicament de nosaltres.

Senior i El Cor Brutal a la NAUB1

Cançons que diuen coses. Pot semblar una obvietat, però malauradament no ho és. En un panorama musical dominat per l’escapisme de postal, és d’agrair la presència de gent com SENIOR I EL COR BRUTAL. O el que és el mateix, Miquel Àngel Landete i la colla de barbuts que l’acompanyen. Les seves cançons encaixen perfectament en allò que els crítics anglesos van anomenar So Americana. Sí, aquell calaix de sastre on Will Oldham i Bon Iver conviuen amb Cowboy Junkies i Uncle Tupelo. Però resulta que vénen de València, i això vol dir que pateixen els mateixos mals que tots nosaltres. I és d’aquests mals, però també de les coses bones i boniques de la vida, d’on surten uns versos tan socials com emocionals, tan plens de ràbia com d’esperança, tan inspirats com inspiradors. Tornen amb nou disc sota el braç, un “El poder del voler” on les guitarres elèctriques prenen més protagonisme que mai. Estridències i electricitat per a reforçar la urgència d’un repertori compromès com pocs. I cançons que diuen coses. Actuaran aquest divendres, 21 de març (23h.), a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - Roca Umbert Fàbrica de les Arts).

www.naub1.cat

www.brubaker.cat

De València a Califòrnia... i tot el que hi hagi pel camí

SENIOR I EL COR BRUTAL

NAUB1, Granollers

7 de juny de 2013

Un títol com "València, Califòrnia", el del darrer treball de Senior i El Cor Brutal, defineix molt més que el contingut de l'àlbum en qüestió. Defineix els seus autors, i de quina manera. Miquel Àngel Landete (Senior) és natural de València, però la seva personalitat musical s'ha format a partir de retalls provinents de l'altre costat de l'Atlàntic. De la inabastable geografia nord-americana, farcida de carreteres secundàries que tard o d'hora porten a la terra promesa, el Golden State. Califòrnia. Aquella Califòrnia idealitzada que esperaven trobar Tom Joad i els seus al final de la Ruta 66. I com Joad -i tots els emigrants del Midwest que van inspirar a Steinbeck per escriure "The Grapes of Wrath"-, Senior i El Cor Brutal vénen d'una terra deprimida i tocada per una crisi tan artificial com inhumana. València, i l'Estat Espanyol en general. No és d'estranyar per tant que busquin refugi en una Califòrnia on "tots serem germans i no patirem més fam / I l'amor s'escamparà com el vi en un bon dinar", tal i com proclamen al tema titular. Com tampoc és d'estranyar que cridin a la mobilització general amb títols tan explícits com "La gran esperança roja" -"T'alces i surts al carrer i fas lo millor que saps fer / Col·lecciones corbates de tots els que agarres cridant que abans vivíem millor / I fas que sagnen i es traguen les paraules i així mos respecten a tots"-. La NAUB1 en ple es va rendir la nit passada a una banda que, malgrat venir reduïda a trio, va assolir sense problemes cada racó de la sala durant gairebé dues hores per a emmarcar. El material de "València, Califòrnia" va ser el fil conductor d'un repertori que també va mirar al fons de catàleg i es va amanir amb tot un arsenal de versions: dels seus veïns Arthur Caravan al sempre reivindicable Donovan, amb aturades a The Low Anthem i M. Ward -sempre adaptant-ne els temes al valencià-. Un concert en creixement constant que va culminar amb la banda sencera fent els bisos desendollada i passejant-se entre el públic. Per treure's el barret.

Un concert per a emmarcar.

Els bisos entre el públic.

Audio: "València, Califòrnia" - Senior i El Cor Brutal

Senior i El Cor Brutal a la NAUB1

SENIOR és el pseudònim de Miquel Àngel Landete, un valencià que les ha vist passar de tots colors al llarg d'una trajectòria musical tan intensa com apassionant. El fascinen noms com els de Wilco, Bon Iver o Will Oldham. De fet, va ser a partir d'un tema d'aquest últim com va batejar la banda que l'acompanya, EL COR BRUTAL. El seu darrer disc, "València, Califòrnia" (2013, Malatesta Records), conté dotze cançons que diuen coses. Dotze textures que van dels paisatges més boscosos del so Americana al folk amb glockenspiel. El presentaran aquest divendres, 7 de juny, a la NAUB1 de Granollers (avda. Prat de la Riba, 77 - recinte Roca Umbert). Obertura de portes a les 22h. Inici de l'actuació a les 23h. Abans i després del concert, RaquelSónica i un servidor oferiran una selecció de música enllaunada perquè tots vostès beguin, ballin, s'enamorin i tornin a casa contents.

lacasacalba.bandcamp.com/album/gran

http://www.naub1.cat

Revolució violenta organitzada

Mesos enrere em referia a un article d'opinió que Miquel Àngel Landete (Senior i El Cor Brutal) firmava a Rockdelux denunciant la passivitat de la majoria de músics d'aquest país davant tot el que està caient. A la darrera edició de la mateixa revista, Txell Bonet entrevista a Landete, que evidentment parla sense pèls a la llengua i es deixa anar amb declaracions tan contundents com aquesta: "Quan llegeixes les notícies, t'emprenyes. Què podem fer els ciutadans? La solució és anar a per qui ens està fotent, com Artur Mas, Duran i Lleida, Isidre Fainé o Joan Rossell. Perquè tot plegat tingui efecte, cal fer-ho amb una revolució violenta organitzada. És il·legal el que estic dient, sí, però cada vegada les coses justes són més il·legals". Doncs sí. Perquè els termes legal i il·legal deixen de tenir sentit quan la llei permet expulsar famílies senceres de casa seva, mentre polítics i banquers corruptes fan i desfan on, quan i com volen.