Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Dream Syndicate. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Dream Syndicate. Mostrar tots els missatges
dilluns, 25 de maig del 2020
The Dream Syndicate - The Universe Inside (2020)
I quan ningú s'ho esperava, van The Dream Syndicate i facturen a vuit anys del seu celebrat retorn als escenaris el disc més sorprenent i trencador de tota la seva carrera. Un àlbum que marca distàncies amb el format cançó que fins ara havia estat la raó de ser d'Steve Wynn i companyia per endinsar-se en el terreny de l'experimentació i la improvisació. El resultat són cinc pistes que deixen enrere els paràmetres del Paisley Underground per explorar les formes més còsmiques de la psicodèlia i fins i tot abraçar registres com el krautrock.
Tan sols una de les les peces en qüestió, "Apropos of Nothing", sembla connectar amb aquella acidesa d'ascendència sixties que els de Los Angeles gairebé van arribar a patentar al seu dia. La resta del plàstic la conformen viatges interestel·lars com "Dusting Off The Rust" o l'inicial "The Regulator". Vint lisèrgics minuts i mig de jam session, la pista més llarga d'un disc on bona part dels talls oscil·len al voltant dels deu minuts de durada. I una excursió sideral on ressonen noms que van de Neu! a Hawkwind passant per Silver Apples o la Sun Ra Arkestra. Des d'ara mateix, el treball més definitiu de la fructífera etapa de la banda.
dissabte, 22 de setembre del 2012
The Dream Syndicate al BAM
THE DREAM SYNDICATE
BAM 2012 @ Plaça Reial, Barcelona
21 de setembre de 2012
The Dream Syndicate es reuneixen després de més de dues dècades de silenci, i ho fan amb una gira que només passa per un selecte grapat de ciutats espanyoles. Coses més estranyes s'hauran vist, però ara mateix sóc incapaç de citar-ne cap en concret. En qualsevol cas, l'experiment va valer la pena. Tots els dubtes que poguéssim haver tingut al respecte es van esvair ahir a la nit, tan bon punt Steve Wynn i companyia van pujar a l'escenari per a oferir una demostració de classe de les que no s'obliden, a més de reivindicar un repertori que va sonar tan fresc com al seu dia. De fet, m'atreviria a dir que himnes com "John Coltrane Stereo Blues", "The Medicine Show" o especialment "The Days of Wine and Roses" van sonar ahir més vitals fins i tot que en les seves versions originals. Passi per tant històric i memorable el que van oferir els californians a la primera nit del BAM 2012. La cara d'una moneda que també va tenir la seva creu. La d'uns Howlin Rain que, poca estona abans, no havien assolit ni de bon tros les enormes expectatives generades per la seva impecable discografia i la seva excel·lent reputació com a grup de directe -com a mostra, aquella nit de principis de 2009 en què gairebé van incendiar el Sidecar-. No va ser culpa seva, ni molt menys, sinó d'un so deficient que els va restar força de cara al respectable, i no els va permetre alçar el vol fins a una recta final en què ja no hi havia res a fer. Llàstima, perquè tothom qui els ha pogut veure en bones condicions coincideix en afirmar que els d'Ethan Miller es troben ara mateix en un dels seus millors moments de forma. Tant de bo tornin aviat i els poguem veure en una sala.
Audio: "The Days of Wine and Roses" - The Dream Syndicate
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

