Mig segle de "Piano Man", "Welcome" i "Ladies Invited"

Billy Joel.

Saludem tres discos que van veure la llum el 9 de novembre de 1973, avui fa mig segle. Començant per "Piano Man", el segon àlbum de Billy Joel i l'obra que va donar l'impuls definitiu a la carrera del pianista novaiorquès, també el seu debut a Columbia Records. La peça que el titula, el relat en primera persona de com un músic de la Costa Est s'estableix als clubs nocturns de Los Angeles a la recerca d'una nova oportunitat –després de la disputa legal amb el seu primer segell, Family Productions-, és un clàssic de clàssics i probablement la seva composició més icònica. A destacar també talls tan rodons com el country jazz (sí, country jazz) de "Travelin' Prayer", l'èstètica western de "Billy the Kid" i un "Captain Jack" que sona com Elton John fent una jam amb els Beatles d'"Abbey Road" (1969).

El mateix dia va sortir "Welcome", el cinquè àlbum d'estudi de Santana i un nou pas endavant en la seva aproximació a les coordenades més indòmites del jazz fusió –també el primer disc facturat després de la marxa de Gregg Rolie i Neal Schon per formar Journey-. Gairebé la continuació lògica d'aquell "Love Devotion Surrender" que Carlos Santana havia signat pocs mesos abans amb un John McLaughlin que també va participar a les sessions tocant la guitarra a "Flame - Sky". I encara el 9 de novembre de 1973, la J. Geils Band va lliurar el notable "Ladies Invited". Quedaven una mica lluny els dies de l'èxit massiu que havien de venir, però els de Massachusetts seguien lliurant peces tan brillants com "Did You No Wrong", "The Lady Makes Demands"o aquella descàrrega d'elèctric rhythm & blues que era "No Doubt About It".

50 anys de "Bloodshot"

Venien del blues elèctric i anaven cap a les més altes esferes del rock –amb aturada inclosa al cim de la New Wave-. L'àlbum que ens ocupa va ser el que els va situar a la majoria de radars i va obrir la porta al seu meteòric ascens, presentant una formació sòlida com ella sola i un repertori fresc com ell mateix, també escalant per primer cop posicions en llistes d'èxits com la de Billboard. Es commemoren avui 50 anys de la publicació de "Bloodshot" (1973), el tercer àlbum de la J. Geils Band.

Un plàstic que s'obria amb una estratosfèrica lectura d'"Ain't Nothing but a House Party", un dels grans himnes del Northern Soul, gravat originalment pels Showstoppers. Una obra que seguia mirant al blues rock dels inicis del combo de Massachusetts, però no tenia por de jugar amb el hard rock més dinàmic ("Back to Get Ya") i fins i tot presentava a J. Geils, Peter Wolf i companyia com a fidels portadors de la més genuïna flama soul amb originals com "Make Up Your Mind". Ho van petar amb la irresistible cadència jamaicana de "Give It to Me".

Ronnie Cuber (1941-2022)

RONNIE CUBER
(1941-2022)

Ha mort el saxofonista Ronnie Cuber, músic de llarg recorregut i versàtil instrumentista que va abraçar al llarg de la seva carrera estils com el jazz –la seva raó de ser-, el blues, els gèneres d'arrel llatina o el rock en les seves diferents manifestacions. Originari de Brooklyn, deixa una quinzena d'àlbums signats amb el seu nom –el primer va ser "Cuber Libre!" (1976), publicat quan ja s'havia fet un nom treballant per a tercers-, als qual cal sumar una inabastable trajectòria acompanyant autèntiques figures tant a l'estudi com a l'escenari. Va tocar amb Jimmy McGriff, George Benson, Lonnie Smith, Billie Joel, Dr. John, Eddie Palmieri, Eric Clapton, The J. Geils Band o Paul Simon, entre molts altres.

J. Geils (1946-2017)

J. GEILS

(1946-2017)

Sense cap mena de dubte i amb permís de Fleetwood Mac, la de The J. Geils Band va ser una de les trajectòries més dinàmiques i evolutives de la seva generació. Una línia ascendent que va del blues rock visceral dels seus inicis a autèntics dards de precisió com "Centerfold", tot un reclam de la banda de Massachussetts en plena era New Wave i una peça de les que animen qualsevol nit de rock'n'roll sigui l'hora que sigui. Ens deixava abans d'ahir el seu guitarrista i líder, John Warren Geils aka J. Geils. En pau descansi.