50 anys sense Gene Vincent

Vincent arriba a l'aeroport de Heathrow, Londres, el 1969.

Avui fa 50 anys que va morir l'irrepetible Gene Vincent, una de les figures més influents del primer rock'n'roll. Tot el que va fer durant la dècada dels 50 és imprescindible i singles com l'icònic "Be-Bop-a-Lula" o "Blue Jean Bop", tots dos de 1956, són pilars fundacionals d'allò que anomenem rockabilly. Però em sembla just aprofitar l'ocasió per reivindicar també la seva producció més tardana. La que va donar peu a àlbums tan notables com "I'm Back and I'm Proud" (1969). La que li va atorgar una àmplia repercussió al mercat britànic –en un moment en què els EUA semblaven haver-se oblidat d'ell-, on va gaudir d'una segona joventut de la mà d'aliats com els Wild Angels, amb els quals va protagonitzar una apoteòsica gira per la Gran Bretanya, va segellar una incendiària actuació al Festival de Wight de 1969 i fins i tot va gravar una sèrie de pistes d'estudi que valen el seu pes en or. Va morir el 12 d'octubre de 1971, a l'edat de 36 anys, víctima dels excessos de qui havia viscut el rock'n'roll de la forma més intensa possible.

Adéu a Mitch Mitchell (The Wild Angels)

Van acompanyar Gene Vincent a l'escenari i a l'estudi. Van avançar-se ben bé una dècada al revival del rockabilly abanderat per Stray Cats i companyia. Van ser una de les bandes més salvatges de la seva generació –el nom del grup no era gratuït, les seves connexions amb l'entorn one percenter tampoc-. I els seus primers discos segueixen contemplant-se avui com a pedres angulars del rockabilly amb accent britànic. Ens ha deixat Mitch Mitchell, baixista i membre fundador dels imprescindibles i mai prou reivindicats Wild Angels. També un incansable activista compromès amb causes com la defensa del medi ambient o els drets de les persones refugiades. En pau descansi.

Peter Fonda (1940-2019)

PETER FONDA

(1940-2019)

Se n'ha anat Peter Fonda, segona generació d'una gran nissaga cinematogràfica i tota una icona de la contracultura nord-americana des que es va posar al capdavant d'una salvatge banda de motoristes a "The Wild Angels" (1966), un dels pilars de la filmografia de Roger Corman i la pionera d'un subgènere, les biker movies, que el propi Fonda acabaria de consolidar al cap de tres anys al costat de Dennis Hoper i de la mà de la icònica "Easy Rider" (1969). Entre l'una i l'altra, es va tornar a posar a les ordres de Corman per a encapçalar el repartiment de "The Trip" (1967), tot un exponent del cinema psicodèlic amb guió d'un jove Jack Nicholson. La seva part de diàleg en una de les escenes més icòniques de "The Wild Angels" -la mateixa que Primal Scream van samplejar dècades més tard a l'inici de "Loaded"- es pot contemplar com una declaració de principis en tota regla.