50 anys d'"Easy Rider"

Fonda i Hopper, ànimes lliures.

Va esdevenir una de les pel·lícules més definitòries de la segona meitat dels 60, i de passada es va inventar gairebé tota sola bona part del cinema dels 70 posant les bases d'allò que s'anomenaria New Hollywood. Estrenada tal dia com avui de fa 50 anys, "Easy Rider" (1969) també va ser la mare de totes les road movies i el més icònic de tots els films sobre motoristes.

No és que s'inventés un subgènere ni l'altre. Si parlem de road movies, abans hi havia hagut "The Grapes of Wrath" (1940), per exemple. Si parlem de cinema biker, la precedien títols com "The Wild One" (1953) o "The Wild Angels" (1966), aquesta última protagonitzada per un Peter Fonda que repetiria a la pròpia "Easy Rider" al costat de Dennis Hopper -també encarregat de les tasques de direcció-.

Però cap cinta havia enllaçat fins aleshores ambdós conceptes i les seves respectives iconografies com aquesta història de dues ànimes lliures sense cap altre destí que la carretera en un sentit tan físic com metafòric. A destacar també la participació com a secundari d'un jove Jack Nicholson i una banda sonora que encara avui resulta canònica a l'hora d'ambientar qualsevol trajecte sobre rodes.

D'entrada, el "Born to Be Wild" d'Steppenwolf confirmant-se com l'himne biker per excel·lència. Roger McGuinn servint una austera lectura de "Ballad of Easy Rider" mesos abans de gravar-la amb els Byrds, i Jimi Hendrix, The Electric Prunes i The Holy Modal Rounders, entre d'altres, completant el menú. Gairebé res.