The Old Nickel Hotel

A primitive love

And a ride on the mystery train

A primitive love

A room at the heart

The Heartbreak Hotel

(U2)

Amsterdam, març de 2026.

Under a Blood Red Sky

El Turó de les Mentides, les Franqueses del Vallès, maig de 2023.

Sota un cel vermell. El d'un vespre de primavera amb temperatures hivernals. El de després d'una tempesta de grans proporcions que havia descarregat amb força i amb ganes sobre la plana vallesana. Under a Blood Red Sky, com el títol d'aquell àlbum en directe d'uns U2 que tot just començaven a menjar-se el món –un plàstic que farà 40 anys la propera tardor, per cert-. Una postal de capvespre des del Turó de les Mentides.

Caràtules icòniques en temps de distanciament

Com serien algunes de les caràtules de discos més icòniques de les passades dècades si s'haguessin hagut d'ajustar a les actuals normes de distanciament social dictades amb motiu del coronavirus? Els artistes Paco Conde i Beto Fernández no tan sols s'ho han imaginat. També han realitzat ells mateixos els dissenys en qüestió en el marc d'un projecte que han batejat amb l'oportú títol de 6 Feet Covers. Portades d'àlbums clàssics dels Beatles, Queen, AC/DC, N.W.A, Fleetwood Mac, Kiss, U2, Blondie, The Clash o els Beach Boys, adaptades a la realitat dels temps que corren. Poden vostès visionar-les en aquest enllaç.

Mojo: Desert Songs

L'edició d'abril de Mojo dedica la portada a U2 amb motiu del trentè aniversari de "The Joshua Tree" (1987), i distribueix aquest compacte amb un disseny de caràtula que s'inspira en l'àlbum en qüestió i uns continguts que van molt més enllà. "Desert Songs" (2017) conté quinze pistes que exploren la vessant més àcida, còsmica i outsider del so Americana. Hi figuren Meat Puppets, Howe Gelb, Julie Byrne, The Gun Club, Lift To Experience i els Long Ryders, entre d'altres. El viatge està garantit.

Parla Noel Gallagher

Noel Gallagher.

Noel Gallagher parla sense embuts en una entrevista signada per Mark Blake i publicada aquest mes de març per la revista Q. Entre els temes tractats hi figuren la seva relació actual amb el seu germà Liam, els motius pels quals mai s'hauria de produir una reunió d'Oasis o per què no li agrada comprar per internet. També opina sobre la manera com U2 van promocionar el seu darrer disc -regalant-lo online abans de posar-lo oficialment a la venda-: "No estic d'acord amb el fet que la música hagi de ser gratuïta. No m'importaria encarir una lliura el meu nou àlbum. U2 poden dir ara que 750 milions de persones, o les que sigui, tenen el seu nou àlbum als seus telèfons. Jo, en canvi, prefereixo que 750 persones tinguin el meu àlbum als seus cors. Això em sembla molt més important". Personalment, no entenc l'escàndol generat per l'acció promocional d'U2 -si et regalen un disc en format digital i no el vols, l'esborres i llestos-, però estic totalment d'acord amb la reflexió de Gallagher. Regalar un disc perquè sí equival a devaluar la feina no només dels propis músics sinó també de la resta de professionals involucrats amb el procés de producció musical. I és cert que a U2 o a Gallagher no els ve d'aquí a aquestes alçades, però a molts professionals que amb prou feina arriben a pagar el lloguer els pot fer molt de mal que es fomenti la gratuïtat de la seva feina.

New Year's Day

No és només el títol. Tota la cançó és perfecta per a un dia com avui. Tot està en silenci, el dia d'Any Nou. Res canvia, el dia d'Any Nou. Bé, algunes coses sí que canvien. Les tarifes de la llum, l'aigua i els transports públics, per exemple, augmenten gairebé per art de màgia. Però el teu sou no, que no canvia -i això si és que encara en tens-. Per tant, encetes l'any essent una mica més pobre del que eres fa tan sols vint-i-quatre hores, que ja és dir. I és ara quan et preguntes per què collons tot déu celebra l'arribada d'un nou any, si en realitat l'única novetat és un increment del cost de la vida que t'agafa desprevingut, ja sigui perquè t'ofegues en un oceà de ressaca o perquè tants turrons i escudella comencen a passar factura. Prefereixes no pensar-hi, o sigui que tornes a punxar la cançó. Acords menors, una base rítmica penetrant -sisplau, vull una aspirina- i un rerefons melancònic per a definir la sensació agredolça d'un dia com avui. I el videoclip de la neu i els cavalls. Any nou, vida nova. I despeses extra, que també són noves. L'or és la raó per la qual fem la guerra. El dia d'Any Nou i els 364 que queden per davant. Que bons que eren U2, abans d'esdevenir una multinacional amb vocació messiànica.