Blue Christmas

He's the little boy that Santa Claus forgot

And goodness knows, he didn't want a lot

He sent a note to Santa

For some soldiers and a drum

It broke his little heart

When he found Santa hadn't come

Una cançó trista de Nadal, que connecta amb la melanconia que també evoquen aquestes dates en què l'alegria pot arribar a ser tan impostada –tan forçada– com els avets de plàstic dels aparadors comercials. "The Little Boy that Santa Claus Forgot". Composició de Michael Carr, Tommie Connor i Jimmy Leach, popularitzada el 1937 per Vera Lynn, i gravada des d'aleshores per veus com les de Nat King Cole o A Girl Called Eddy. Cardedeu, Nadal de 2025.

Vera Lynn (1917-2020)

VERA LYNN

(1917-2020)

Un segle de vida permet veure i apreciar moltes coses. Vera Lynn va ser testimoni d'alguns dels capítols més foscos de la història de la humanitat quan, durant la Segona Guerra Mundial, va decidir prendre partit i va acabar esdevenint un símbol de la lluita contra el feixisme arreu del món. Qui li hauria dit aleshores que, durant els darrers anys de la seva vida –103 hiverns havia sumat el passat mes de març-, assistiria al ressorgiment d'alguns dels pitjors impulsos de la condició humana. Estrella del pop pionera a la Gran Bretanya, va animar les tropes aliades amb actuacions en diversos fronts de batalla i va segellar amb "We'll Meet Again" un himne a la resistència contra la tirania i un cant a l'esperança per a milers de soldats del Regne Unit i de més enllà –la peça seria versionada en dècades posteriors per artistes que anirien dels Byrds a Johnny Cash-. Ens ha deixat aquella "Vera" a qui cantaven Pink Floyd a "The Wall" (1980).