Neil Young & Crazy Horse - "World Record" (2022)

No és fàcil estar al dia de la discografia de Neil Young. L'allau de nous llançaments ha esdevingut des de fa molts anys una constant en la trajectòria del canadenc. Prolífic com ell sol a l'estudi de gravació, quan no ens sorprèn amb un àlbum nou de trinca ho fa desenterrant algun dels múltiples tresors que guarda al seu inabastable arxiu. Publicat la tardor passada, "World Record" és el seu tercer llançament seguit amb Crazy Horse des que va recuperar la seva banda d'acompanyament de (gairebé) tota la vida per enregistrar "Colorado" (2019) –entre l'un i l'altre va facturar l'igualment destacable "Barn" (2021)-

Ens trobem ara davant onze pistes que oscil·len entre el rock'n'roll amb dosi extra d'injecció elèctrica –aquí tenim les magnífiques "I Walk with You", "The World (Is in Trouble Now)" i "Chevrolet"- i les formes més reposades del folk rock –els simpàtics aires fifties de "Love Earth", el dinàmic rhythm & blues d'"Overhead" i aquest himne a baixa fidelitat que és "This Old Planet (Changing Days)"-. El fil conductor, el discurs ecologista de qui fa també molts anys que va prendre consciència de l'impacte de l'activitat humana sobre el planeta, i de la necessitat de revertir-lo abans que sigui massa tard. Produeix Rick Rubin –i es mantenen a bord Nils Lofgren, Billy Talbot i Ralph Molina-.

Més enllà del ritme frenètic de la seva producció discogràfica, Young també ha estat d'actualitat aquests darrers dies per un comunicat emès a través de la seva pàgina web, on carrega sense embuts contra l'encariment descontrolat –i obscè- dels preus de les entrades dels concerts de gran format. Una problemàtica que ve de lluny però s'ha fet encara més evident amb la represa post-pandèmica –assolint xifres tan inassumibles per a la majoria de butxaques com impensables fa pocs anys-. "Les gires de concerts ja no són divertides", afirma referint-se a aquests esdeveniments tal com els solíem entendre abans d'esdevenir productes financers. "S'ha acabat. Els vells temps han passat", sentencia. Una frase tan demolidora com encertada.

Neil Young & Crazy Horse - "Barn" (2021)

Aquests últims dies s'ha parlat molt, potser massa, de l'ultimàtum que Neil Young ha donat a Spotify. O bé la plataforma d'streaming retirava uns podcasts que estarien difonent informació poc fiable sobre el procés de vacunació contra la Covid-19, o bé retirava tota la música del canadenc. Tan cert és que el procés en qüestió ja és prou opac i genera prou dubtes sense necessitat de cap podcast, com que si Young s'ho hagués proposat abans probablement hauria trobat arguments molt més sòlids per plantar cara a un gegant com Spotify –per exemple, el tracte que la plataforma dispensa als músics-. Sigui com sigui, la corporació ha preferit mantenir el podcast de torn i sacrificar un dels catàlegs discogràfics més monumentals i essencials de les passades sis dècades, en un nou símptoma dels temps absurds que ens ha tocat viure.

Si a Spotify sembla importar-li ben poc oferir o no la discografia de Neil Young, al mateix Young sembla importar-li encara menys si té o no té presència en una plataforma contra la qual ja havia carregat en el passat per qüestions tècniques. En tot cas, els seus seguidors sempre podran seguir acudint als formats físics, els més indicats ja sigui a l'hora de recuperar els seus clàssics o de degustar el seu llançament més recent. Un "Barn" (2021) que va veure la llum el mes passat i on Young es torna a fer acompanyar de Crazy Horse dos anys després del notable "Colorado" (2019). Un àlbum de confinament, i no perquè s'enregistrés durant la pandèmia que ha mantingut les grans gires internacionals en suspens des de fa gairebé dos anys, sinó per l'entorn on es van refugiar Nils Lofgren, Billy Talbot, Ralph Molina i el mateix Young a l'hora de gravar-lo.

Va ser en un vell graner de fusta perdut en algun lloc de l'estat de Colorado, on van prendre forma cançons com "Heading West", "They Might Be Lost", "Canerican" o "Human Race". Peces que oscil·len entre el folk estripat marca de la casa i les descàrregues elèctriques igualment patentades pel canadenc i la seva banda de suport de tota la vida, i on la inspiració segueix acompanyant ambdues parts tal com ja ho va fer a "Colorado". Potser part del secret siguin el propi entorn de l'enregistrament i les seves circumstàncies. Quatre senyors que ja no han de donar cap explicació a ningú, fent música pel simple plaer de fer-la, en algun indret remot de les Rocalloses, totalment aliens al soroll de fons d'un món a la deriva. Daryl Hannah va filmar part de les sessions i recentment n'ha estrenat el revelador documental "A Band A Brotherhood A Barn" (2022), que es troba disponible a Youtube i ajuda a entendre el com i el per què de tot plegat.