Aquests últims dies s'ha parlat molt, potser massa, de l'ultimàtum que Neil Young ha donat a Spotify. O bé la plataforma d'streaming retirava uns podcasts que estarien difonent informació poc fiable sobre el procés de vacunació contra la Covid-19, o bé retirava tota la música del canadenc. Tan cert és que el procés en qüestió ja és prou opac i genera prou dubtes sense necessitat de cap podcast, com que si Young s'ho hagués proposat abans probablement hauria trobat arguments molt més sòlids per plantar cara a un gegant com Spotify –per exemple, el tracte que la plataforma dispensa als músics-. Sigui com sigui, la corporació ha preferit mantenir el podcast de torn i sacrificar un dels catàlegs discogràfics més monumentals i essencials de les passades sis dècades, en un nou símptoma dels temps absurds que ens ha tocat viure.
Si a Spotify sembla importar-li ben poc oferir o no la discografia de Neil Young, al mateix Young sembla importar-li encara menys si té o no té presència en una plataforma contra la qual ja havia carregat en el passat per qüestions tècniques. En tot cas, els seus seguidors sempre podran seguir acudint als formats físics, els més indicats ja sigui a l'hora de recuperar els seus clàssics o de degustar el seu llançament més recent. Un "Barn" (2021) que va veure la llum el mes passat i on Young es torna a fer acompanyar de Crazy Horse dos anys després del notable "Colorado" (2019). Un àlbum de confinament, i no perquè s'enregistrés durant la pandèmia que ha mantingut les grans gires internacionals en suspens des de fa gairebé dos anys, sinó per l'entorn on es van refugiar Nils Lofgren, Billy Talbot, Ralph Molina i el mateix Young a l'hora de gravar-lo.
Va ser en un vell graner de fusta perdut en algun lloc de l'estat de Colorado, on van prendre forma cançons com "Heading West", "They Might Be Lost", "Canerican" o "Human Race". Peces que oscil·len entre el folk estripat marca de la casa i les descàrregues elèctriques igualment patentades pel canadenc i la seva banda de suport de tota la vida, i on la inspiració segueix acompanyant ambdues parts tal com ja ho va fer a "Colorado". Potser part del secret siguin el propi entorn de l'enregistrament i les seves circumstàncies. Quatre senyors que ja no han de donar cap explicació a ningú, fent música pel simple plaer de fer-la, en algun indret remot de les Rocalloses, totalment aliens al soroll de fons d'un món a la deriva. Daryl Hannah va filmar part de les sessions i recentment n'ha estrenat el revelador documental "A Band A Brotherhood A Barn" (2022), que es troba disponible a Youtube i ajuda a entendre el com i el per què de tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada