Tony Malaby, Clara Lai i El Millor Sextet, a El 9 Nou

El Festival de Jazz de la Garriga ha tancat aquest cap de setmana la seva 12a edició tot alternant el free jazz gran reserva de Tony Malaby amb la improvisació introspectiva de Clara Lai i el jazz fusió d'El Millor Sextet, entre d'altres. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Altres formats, altres dinàmiques

CLARA LAI TRIO + EL MILLOR SEXTET
Festival de Jazz de la Garriga
Plaça del Silenci, La Garriga
3 de juny de 2023

Mentre tots els focus apunten cap al parc del Fòrum de Barcelona, en altres punts del territori tenen lloc una colla d'iniciatives que venen a recordar-nos dues coses. La primera, que segueix havent-hi vida (cultural) més enllà de la gran capital. La segona, que a l'hora de fer música –o de programar-la- existeixen formats més assequibles –i més assumibles- per al melòman de base que no pas el concepte macro, i dinàmiques que van més enllà de les grans aglomeracions que amb prou feines deixen retorn (econòmic, social) al punt on es produeixen.

El Festival de Jazz de la Garriga va programar ahir a la tarda dos concerts a l'escenari de l'Escola Municipal de Música, de cara a una de les places del poble i amb entrada lliure perquè ningú hagués de pagar per accedir a un espai públic. D'entrada, Clara Lai Trio –Clara Lai (piano), Àlex Reviriego (contrabaix) i Oriol Roca (bateria)-, que venien a presentar el flamant "Corpos" (2023). Un repertori que té l'experimentació i la improvisació com a columnes vertebrals. Però sobretot tres músics que toquen els seus instruments com ningú més s'atreveix a tocar-los i que, per tant, fan música diferent de la que fa tota la resta.

Tot seguit va ser el torn d'El Millor Sextet, un combo creat expressament per actuar als sis certamens de petit format que integren el circuit Els Millors Festivals –amb un músic de cada una de les sis poblacions on tenen lloc els festivals en qüestió: Martí Pareras (flauta), Martí Cabarrocas (saxo), Carles Guilera (guitarra), Jana Gallifa (piano), Alan Pribizchuk (baix) i Màrius Koopman (bateria)-. Intèrprets joves però de contrastada solvència escènica, que van explorar les diferents formes del jazz fusió, amb incursions puntuals en les coordenades més frenètiques del bebop.

Clara Lai Trio.

El Millor Sextet.

Slight Deform

Clara Lai i Ferran Fages han lliurat un àlbum que reclama atenció.

És admirable que en aquests temps que corren encara hi hagi músics disposats a fer música pensada per ser escoltada. Una acció, la d'escoltar música –amb tota l'experiència sensorial i emocional que implica o hauria d'implicar-, malauradament devaluada en plena era de la immediatesa, els smartphones i les playlists que tant poden servir per posar de fons tot estudiant com a l'hora de fer la compra. És admirable, dèiem, que en un context tan desolador encara hi hagi artistes amb l'atreviment –el valor, de fet- de requerir al públic que inverteixi una hora del seu temps en escoltar –degustar, gaudir, experimentar- una obra fonogràfica no apta per ser reproduïda mentre un es prepara el dinar de l'endemà.

El guitarrista Ferran Fages i la pianista Clara Lai, tots dos de Barcelona, són d'aquesta mena d'artistes. Dos músics ja consolidats en circuits com els de la música experimental o el jazz en les seves formes més lliures i imprevisibles –a Fages l'havíem pogut escoltar amb formacions com Tàlveg, a Lai amb Black Flower, entre d'altres-, que ara sumen esforços en un nou projecte que abraça registres com el minimalisme o la improvisació. Es fan dir Slight Deform, que en anglès vindria a significar alguna cosa com Petita Deformació, i la seva música sona exactament a això. A la subtilesa de l'atzar i a la bellesa de la imperfecció. I a tot allò que un pot arribar a dir des de l'economia de recursos però amb una amplitud de mires que vagi més enllà de la norma.

Han debutat amb "Inside" (2022), un àlbum que es divideix en dos blocs conceptuals –proporcionalment equivalents a les dues cares d'un disc de vinil- titulats respectivament "Inner" i "Sided". L'interior i l'exterior, el centre i la perifèria, el nucli i tot allò que l'envolta. I una quinzena de peces més un interludi on els traços a priori impossibles que dibuixa el piano de Lai dialoguen amb les atmosferes sonores generades per les dues guitarres elèctriques de Fages –una amb una afinació definida, una altra amb múltiples afinacions que van canviant al llarg de l'enregistrament-. No és un disc per fer sonar de fons mentre un va fent altres coses, sinó una d'aquelles obres que conviden a deixar-ho tot i a dedicar-los tota l'atenció. I un bon refugi on resguardar-se de tot el soroll que hi ha allà fora.

Disponible en disc compacte i descàrrega digital a Bandcamp.

Black Flower, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Black Flower a la llibreria Strogoff de la Garriga. Yexza Lara (flauta i veu solista), Pablo Selnik (flauta i veus) i Clara Lai (piano), invocant Lovecraft a cop de jazz terminal i pop d'avantguarda. Viatge al cor de la bèstia i descens a les profunditats de la ment humana. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Julián Vázquez.

Invocant el Cthulhu

BLACK FLOWER
Llibreria Strogoff, La Garriga

25 de juny de 2022

Viatjar a través de la literatura i de la música. La comunió de l'obra escrita i de totes aquelles sonoritats que aquesta pot arribar a inspirar. Black Flower –trio format per Yexza Lara (flauta i veu solista), Pablo Selnik (flauta i veus) i Clara Lai (piano)- van presentar ahir a la llibreria Strogoff de la Garriga el seu darrer treball, "Kala of the Unspoken" (2021). Un àlbum on homenatgen l'obra d'autors com H.P. Lovecraft a ritme d'avant-pop i free jazz. Ressons de Tom Waits, els Dresden Dolls o Stockhausen. Concert desendollat, amb els músics situats entre el públic i repartits en tres punts de la sala tot formant un triangle. La invocació del Cthulhu a cop de cacofonies i veus guturals va ser per cagar-se de por en el millor sentit.