Tony Malaby, Clara Lai i El Millor Sextet, a El 9 Nou

El Festival de Jazz de la Garriga ha tancat aquest cap de setmana la seva 12a edició tot alternant el free jazz gran reserva de Tony Malaby amb la improvisació introspectiva de Clara Lai i el jazz fusió d'El Millor Sextet, entre d'altres. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

No és fàcil ser lliure

TONY MALABY TRIO
Festival de Jazz de la Garriga

Teatre El Patronat, La Garriga

4 de juny de 2023

La llibertat, aquell concepte tan invocat com banalitzat. Tothom anhela ser lliure, però a l'hora de la veritat no tothom és capaç de ser-ho. No és fàcil, ser lliure, quan un ha estat educat per desenvolupar-se a partir de normes, esquemes i convencions –o per aixoplugar-se en la teòrica seguretat que aquestes porten implícita-.

El free jazz és amb tota probabilitat una de les músiques més lliures que mai s'han arribat a concebre –ho indica el seu propi nom-. I tampoc és una música fàcil. Un registre que justament ha vingut a trencar normes, esquemes i convencions, i que per tant no és per a tothom.

El saxofonista Tony Malaby, veterà del free jazz i pilar del circuit jazzístic novaiorquès, va tancar ahir a la tarda la 12a edició del Festival de Jazz de la Garriga. L'acompanyaven Jozef Dumoulin (teclats) i Samuel Bert (bateria). Tres improvisacions i una hora llarga de música lliure fins a les últimes conseqüències.

Altres formats, altres dinàmiques

CLARA LAI TRIO + EL MILLOR SEXTET
Festival de Jazz de la Garriga
Plaça del Silenci, La Garriga
3 de juny de 2023

Mentre tots els focus apunten cap al parc del Fòrum de Barcelona, en altres punts del territori tenen lloc una colla d'iniciatives que venen a recordar-nos dues coses. La primera, que segueix havent-hi vida (cultural) més enllà de la gran capital. La segona, que a l'hora de fer música –o de programar-la- existeixen formats més assequibles –i més assumibles- per al melòman de base que no pas el concepte macro, i dinàmiques que van més enllà de les grans aglomeracions que amb prou feines deixen retorn (econòmic, social) al punt on es produeixen.

El Festival de Jazz de la Garriga va programar ahir a la tarda dos concerts a l'escenari de l'Escola Municipal de Música, de cara a una de les places del poble i amb entrada lliure perquè ningú hagués de pagar per accedir a un espai públic. D'entrada, Clara Lai Trio –Clara Lai (piano), Àlex Reviriego (contrabaix) i Oriol Roca (bateria)-, que venien a presentar el flamant "Corpos" (2023). Un repertori que té l'experimentació i la improvisació com a columnes vertebrals. Però sobretot tres músics que toquen els seus instruments com ningú més s'atreveix a tocar-los i que, per tant, fan música diferent de la que fa tota la resta.

Tot seguit va ser el torn d'El Millor Sextet, un combo creat expressament per actuar als sis certamens de petit format que integren el circuit Els Millors Festivals –amb un músic de cada una de les sis poblacions on tenen lloc els festivals en qüestió: Martí Pareras (flauta), Martí Cabarrocas (saxo), Carles Guilera (guitarra), Jana Gallifa (piano), Alan Pribizchuk (baix) i Màrius Koopman (bateria)-. Intèrprets joves però de contrastada solvència escènica, que van explorar les diferents formes del jazz fusió, amb incursions puntuals en les coordenades més frenètiques del bebop.

Clara Lai Trio.

El Millor Sextet.

La saxofonista que juga a l'escenari, a El 9 Nou

La saxofonista Cristina Miguel Martínez és l'artista resident d'Els Millors Festivals, un circuit promogut per sis certàmens de petit i mitjà format de Catalunya i les Illes Balears –el mes passat va actuar al Festival de Jazz de la Garriga-. A cada concert hi presenta una proposta diferent, fent que cap actuació sigui igual que l'anterior, i cada cop que s'enfila a un escenari acaba transportant el seu instrument fins a límits rarament explorats. Avui parlem amb ella a les pàgines d'El 9 Nou del Vallès Oriental. Article d'un servidor i fotografia de Julián Vázquez.

L'onzè Festival de Jazz de la Garriga, a El 9 Nou

El Festival de Jazz de la Garriga ha celebrat aquest cap de setmana la seva onzena edició, amb nou format però refermant un any més l'aposta pel risc i la singularitat. Hi han actuat entre d'altres Brandon Seabrook Trio, Cristina Miguel Martínez, i La Màquina del Swing homenatjant al desaparegut Lluís Codina. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografies de Julián Vázquez i Ramon Ferrandis.

Free jazz, noise i art sonor a la plaça del Silenci

Cristina Miguel Martínez amb Ángel Faraldo.

FESTIVAL DE JAZZ DE LA GARRIGA

Plaça del Silenci, La Garriga

14 de maig de 2022

Onze edicions celebra aquest cap de setmana el Festival de Jazz de la Garriga, que ha concentrat bona part de la programació a la plaça del Silenci –preciosa ironia- i que va aplegar ahir a la tarda-vespre tres discursos amb la vocació exploradora com a comú denominador. D'entrada, una jam session amb els alumnes d'un taller d'improvisació a través del mètode de la conducció, dirigit per Iván González. Tot seguit, el diàleg entre el saxo de Cristina Miguel i l'electrònica d'Ángel Faraldo. I per acabar, el plat més fort de tot el menú, la descàrrega de Brandon Seabrook Trio.

Improvisació a través de la conducció

La improvisació i tot allò que implica aquest concepte, parlant de música o parlant d'aquest món nostre cada dia més automatitzat i quadriculat. La llibertat de saltar-se les normes i viure al marge de les convencions. El trompetista Iván González havia impartit ahir al matí un taller d'improvisació a través del mètode de la conducció –on un director ofereix les indicacions justes perquè la resta de músics improvisin- a l'Escola Municipal de Música de la Garriga. A la tarda, el mateix González i els alumnes participants al taller –músics de trajectòria contrastada com Xavier Boixader (trombó) o Pep Tarradas (trompeta)- en van presentar els fruits amb una jam session a la plaça del Silenci.

Cristina Miguel Martínez amb Ángel Faraldo

El verb play, en anglès, significa jugar però també té accepcions com tocar si ens referim a un instrument musical. La vallesana Cristina Miguel Martínez toca el saxo, però també hi juga. N'obstrueix la campana amb tota mena d'objectes, l'omple de trossos de paper per fer-los ressonar al seu interior, i hi posa la mà per assolir sonoritats a priori impossibles. Crec que mai havia vist ningú tocar aquest instrument tal com ho va fer ella ahir a la tarda actuant a duet amb l'explorador sònic Ángel Faraldo, a l'electrònica. Un viatge sense retorn cap a unes coordenades on el jazz més avantguardista es fon amb l'art sonor.

Brandon Seabrook Trio

I l'actuació dels novaiorquesos Brandon Seabrook Trio presentant el seu darrer àlbum, "In the Swarm" (2022), va ser literalment estratosfèrica. El mateix Seabrook tocant el banjo i la guitarra tal com cap escola ensenyarà mai a fer-ho. Cooper-Moore al Diddley bow i Gerald Cleaver a la bateria, redefinint el concepte de secció rítmica. El free jazz retroalimentant-se amb les formes del noise i la No Wave. I la sensació d'haver assistit a un dels millors bolos que un podria arribar a presenciar a aquestes alçades. No és cap superlatiu, va ser apoteòsic.

Brandon Seabrook Trio, concert apoteòsic.

Cristina Miguel Martínez, jugant amb el saxo.

Jam d'improvisació dirigida per Iván González (d'esquena), amb Xavier Boixader

(trombó), Adrià Plana (guitarra), Iu Boixader (contrabaix) i Pep Tarradas (trompeta).

Els ressons industrials de la Sati, a El 9 Nou

Els ressons industrials de la Sati. El soroll com a metàfora d'un model social i econòmic que ha quedat obsolet. El Festival de Jazz de La Garriga va recordar dissabte passat la històrica fàbrica tèxtil tot transformant part de la seva ferralla en instruments musicals. Escenografia de Barraca Xau i art sonor a càrrec d'Iklo. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Música industrial

Homenatge a la Sati amb IKLO i BARRACA XAU
10è Festival de Jazz de la Garriga
Barri de Querol, La Garriga
12 de juny de 2021

L'empresa tèxtil Sati de la Garriga va ser durant més de mig segle –de 1961 a 2013- una de les joies del patrimoni industrial vallesà. També un factor d'impacte ambiental i, durant els seus darrers anys, de conflictivitat laboral –250 famílies afectades pel seu tancament-. Apunts que es van posar sobre la taula en el marc de l'homenatge que li van fer els organitzadors del Festival de Jazz de la Garriga en el que hauria estat el seu 60è aniversari. Un espectacle multidisciplinari que va tenir lloc ahir a la tarda al barri de Querol, a tocar de les antigues instal·lacions de Sati –que es troben a hores d'ara en procés d'enderroc-, de la mà del taller d'escenografia Barraca Xau i el duet de música experimental Iklo.

Els primers s'havien encarregat de rescatar elements de la fàbrica com ara xemeneies, màquines filadores, campanes extractores, marcs de finestra o mobiliari d'oficina, i els havien configurat com una escenografia pensada per fer-la sonar. Els segons es van encarregar justament de transformar tots aquests materials en recursos musicals, utilitzant-los com a instruments de percussió o fins i tot com a altaveus, processant-los a través de l'electrònica i donant peu a una peça d'art sonor que va alternar cafofonies amb claustrofòbics paisatges ambientals. Música industrial en el sentit més literal del terme. Capes i més capes de caos sonor com a metàfora dels excessos del capitalisme.

Música que hipnotitza aus

Arnau Obiols, diumenge passat, actuant sota l'alzina de l'era de Can Plans.

Hi ha una cosa que encara no he explicat del concert d'Arnau Obiols en aquella masia aïllada del Montseny, en el marc del 10è Festival de Jazz de la Garriga. No ho vaig voler posar a la crònica per allò de no atorgar al cronista més protagonisme del compte, però ara mateix me'n penedeixo perquè l'anècdota il·lustra fins a quin punt l'experiència va ser catàrtica, i bé podria haver estat un dels moments més irrepetibles mai viscuts per un servidor durant el decurs d'una actuació musical.

En un moment donat del concert em vaig girar d'esquena a l'improvisat escenari per admirar les magnífiques vistes del Vallès des del Montseny, mentre escoltava els ressons tel·lúrics de la música d'Obiols. Just en aquell moment, la casualitat va voler que una àguila flotés majestuosa sobre les carenes. El de la Seu d'Urgell estava tocant "Saba", una de les peces de "Tost" I l'au semblava literalment hipnotitzada pel seu violí. Música i paisatge en perfecta comunió. Només per això, aquest concert el tindré present (i en seguiré parlant) durant dies i fins i tot potser setmanes.

Després d'una experiència com aquesta, entendran vostès que ara mateix no em sedueixi en absolut la idea de tornar a aquells macrofestivals on anaves d'un escenari a l'altre, amb prou feina havent tingut temps d'assimilar les actuacions que acabaves de presenciar, i havent de sortejar constantment marees de 'guiris' de color gamba a qui la música semblava importar poc menys que la cervesa calenta que bevien en gots de plàstic.

L'experiència metafísica amb Arnau Obiols, a El 9 Nou

Ahir vam viure una experiència gairebé metafísica de la mà d'Arnau Obiols, que va presentar el seu projecte "Tost" a l'era de Can Plans, una masia aïllada a mig camí dels termes municipals de la Garriga i el Figaró, al cor del Montseny. Tot el pes de la tradició pirinenca dialogant amb el present, i la immensitat del medi natural com a marc de fons. Prèviament, el públic havia caminat durant dues hores per la muntanya per assistir al concert, emmarcat en el 10è Festival de Jazz de La Garriga i amenitzat amb el teatre de carrer de la companyia local Artristras. Ho expliquem avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Ressons pirinencs al Montseny

ARNAU OBIOLS
10è Festival de Jazz de la Garriga

Era de Can Plans, Figaró

30 de maig de 2021

El blues del Pirineu, ressonant sota una alzina al cor del Montseny. Arnau Obiols va presentar ahir al migdia el seu projecte "Tost" a l'era de Can Plans, una masia aïllada a mig camí dels termes municipals de la Garriga i el Figaró. Les persones del públic havien caminat ben bé dues hores a través de la muntanya per poder assistir al concert, emmarcat en el 10è Festival de Jazz de La Garriga. De fet, tot havia començat amb una excursió amb ambientació musical –un recorregut per la història del jazz- convocada prèviament pel propi festival.

A l'arribada a Can Plans, els assistents van ser rebuts amb un espectacle teatral interactiu de la companyia Artristras. A continuació, Obiols es va servir d'una bateria, aparells electrònics i eines de camp que va transformar en instruments de percussió, per a recuperar vells cants de treball, pregàries i narracions musicades del Pirineu lleidatà i fer-los dialogar amb el present. Un discurs que ha consolidat el de la Seu d'Urgell com un dels grans difusors de la música d'arrel pirinenca a hores d'ara. I un entorn, la immensitat del Montseny, que semblava fet a mida dels seus ressons tel·lúrics.