Ross the Boss (1954-2026)

Ens ha deixat Ross Friedman, més conegut com a Ross the Boss, guitarrista i fundador de dues bandes a priori tan allunyades estèticament com els Dictators i Manowar. Amb els primers va posar part de les bases d'aquell punk novaiorquès que gravitaria al voltant del CBGB durant la dècada dels 70. Amb els segons va abanderar tota una manera d'entendre el heavy metal, que els fans més acèrrims van adoptar com un dogma ('Death to False Metal') i la resta vam contemplar des d'una certa distància (la mateixa que separa aquells primers àlbums amb Ross the Boss, de tot el que la banda faria després). Els seguidors dels Dictators i de Manowar solen habitar en coordenades clarament dividides i difícilment conciliables. Jo, personalment, com en tants altres àmbits d'aquesta vida, no tinc cap problema a l'hora de combinar "The Minnesota Strip" amb "Fighting the World".

50 anys de l'obertura del CBGB

L'entrada del CBGB. Nova York, març de 2006.

Avui fa 50 anys que el llegendari CBGB va obrir portes per primer cop al 315 del Bowery, a Nova York. Al seu escenari hi va acabar d'agafar forma aquella escena punk que havia començat a germinar al Max's Kansas City i al Mercer Arts Center. Rampa de llançament de Ramones, Television, Dictators, Patti Smith, Blondie, Talking Heads i tants altres, va esdevenir una de les meques mundials del rock'n'roll fins que va haver d'abaixar la persiana la tardor de 2006 davant la impossibilitat de pagar el lloguer.

Si durant la dècada dels 70 el CBGB havia representat com cap altre lloc l'essència més genuïna del Lower Manhattan –aleshores un entorn inhòspit i fins i tot perillós-, el seu final també va ser signe d'un temps en què els artistes se n'havien d'anar a viure a Brooklyn perquè no es podien permetre fer-ho a Manhattan. El seu local l'ocupa actualment una botiga de roba on es venen jaquetes de cuir amb logotips de bandes punk a 2.000 dòlars la peça. Això sí, el carrer és net com una patena. Signe del temps, també.

La fotografia és de març de 2006, pocs mesos abans de tancar la sala. Si no em falla la memòria, l'últim concert que hi vaig veure va ser un festival de música Oi! amb Red Alert com caps de cartell, aquell mateix mes de març. Érem quatre gats, i la meitat devíem ser turistes encantats de poder posar els peus al lloc on havia començat tot –i al seu lavabo, igualment mític-. No ho sabíem, però estàvem assistint al final de tota una era.

Scott Kempner (1954-2023)

SCOTT KEMPNER
(1954-2023)

El rock'n'roll amb el més genuí accent de Nova York ha perdut un dels seus grans referents. Scott Kempner va ser el guitarrista dels històrics Dictators. La banda que hi havia abans dels Ramones, tal com s'ha arribat a dir en alguna ocasió. Pioners del punk a la Big Apple –i per extensió a escala global-, també el pont entre el discurs i l'estètica d'uns New York Dolls –als seus inicis no es van estar de flirtejar amb el glam més subterrani, tal com testimonien els pocs vídeos que hi ha de l'època del seu fundacional àlbum de debut, "Go Girl Crazy!" (1975)-, i la descàrrega elèctrica a tota pastilla dels de Queens.

Nascut i criat al Bronx, Kempner va ser el guitarrista rítmic de la banda encapçalada per Handsome Dick Manitoba, però va ser un cop desfeta aquesta quan va brillar amb llum pròpia al capdavant dels Del-Lords –amb un jove Eric "Roscoe" Ambel-, on es va destapar també com a cantant i compositor. Si amb els Dictators s'havia situat a l'avantguarda del punk durant la segona meitat dels 70, amb el seu segon grup va posicionar-se entre els pilars d'aquell rock'n'roll d'arrel genuïnament nord-americana que durant els 80 va posar els fonaments del que s'anomenaria country alternatiu –com a mostra el seu debut de 1984, "Frontier Days"-.

El quart àlbum dels Del-Lords, publicat el 1990, es va titular "Lovers Who Wander", com la cançó que donava nom al tercer disc de Dion DiMucci sense els Belmonts. Justament, a principis dels 90, el guitarrista va militar als Little Kings del mateix DiMucci. També durant aquella època va publicar el seu primer àlbum en solitari, el magnífic "Tenement Angels" (1992), gravat amb components de The Skeletons. El 2008 va lliurar-ne el successor, l'igualment recomanable "Saving Grace". Kempner, que durant les últimes dècades havia participat de les reunions tant dels Dictators com dels Del-Lords, s'havia retirat de la música el 2021 per problemes de salut. Ens ha deixat a l'edat de 69 anys.