CBGB
(315 Bowery, East Village, NYC)
El CBGB. Què puc dir d'aquest lloc que encara no s'hagi escrit? En certa manera, va ser aquí on va néixer el punk. És cert, abans hi havia hagut els Stooges, a Detroit, i els New York Dolls, que tocaven en clubs pròxims al propi CBGB (que encara no existia). Però va ser en aquest petit i decadent local, situat al 315 del carrer Bowery, on es va formar una escena encapçalada per gent com Patti Smith, Dictators o Suicide. Una escena que veuria néixer llegendes com Ramones, Blondie, Television o Talking Heads. Una escena que, especialment en el cas dels Ramones, seria clau per al posterior desenvolupament del punk anglès (els Sex Pistols, els Clash, els Damned... tots estaven entre el públic del primer concert dels Ramones a Londres, molts d'ells encara sense haver format els seus respectius grups).
La història del CBGB va començar el 1973, quan el seu fundador, Hilly Kristal, va obrir el local per organitzar-hi concerts de country, blues i altres gèneres vinculats a la música tradicional americana. De fet, les inicials corresponen a Country, Bluegrass and Blues. Segurament, l'East Village no era el lloc més indicat per engegar un projecte d'aquest tipus. Els personatges que freqüentaven aquella zona estaven interessats en altres coses. I un bon dia, cap a l'any 1975, es van presentar davant del senyor Kristal uns tals Tom Verlaine i Richard Hell. Resulta que tenien un grup i volien tocar. Television, es deien. I quan Kristal els va preguntar si tocaven country, la resposta va ser afirmativa (qualsevol cosa per poder tocar !!!). Contractats.
La sorpresa va arribar el dia del concert. Aquella gent tocava punk. A Kristal no li va fer gens de gràcia la broma, però el local es va omplir més que de costum i el grup va tenir una segona oportunitat. I no va tornar sol, sinó amb uns teloners: quatre freaks de Queens que duien el mateix cognom, tot i no ser precisament germans... Els Ramones debutaven al CBGB, que des d'aquell mateix moment es convertia per sempre més en meca del punk. Aquella primera escena es va desfer quan grups com Television, Blondie o Talking Heads van encapçalar un nou moviment, la new wave, i van arribar a públics més massius. Però una nova generació va mantenir viu l'esperit punk més underground dins de les parets del CBGB. Eren grups com Dead Boys o Misfits.
Actualment, el CBGB està en crisi. El deute milionari que té amb els propietaris de l'edifici on es troba per llogar el loca, l'amenaça d'una mort imminent. La intervenció de l'alcalde, Michael Bloomberg, ha aconseguit retardar el tancament fins el pròxim 31 d'octubre. A partir de llavors, ningú sap què passarà. No deixa de ser irònica la manera com està morint el CBGB: ofegat per un deute amb uns propietaris que, al ser una organització benèfica, tenen dret a estar en aquell edifici sense pagar impostos... El món és injust. Però si mirem als voltants entendrem millor què està passant. Veurem que s'estan fent pisos per tot arreu. Sí, el sòl edificable és caríssim a Manhattan. Els promotors ho saben, i els propietaris també, fins i tot les organitzacions benèfiques que semblen no haver trencat un plat en la seva vida...
No ens enganyem. Actualment, el CBGB ja no és el que era. Si voleu veure nous grups interessants que puguin esdevenir realment grans, és més recomanable que aneu al Don Hill's (al Soho) o al Pianos (al Lower East Side), entre d'altres. Però el CBGB no deixa de ser un escenari mític, un lloc emblemàtic que atrau a turistes musicals de tot el món i que, de la mateixa manera que els estudis Chess de Chicago, hauria d'estar protegit com a monument nacional. Forma part de la història del segle XX. I segueix oferint música en directe 7 dies a la setmana, siguin grups consagrats o bandes locals. Com a anècdota: estava veient a Red Alert al CBGB quan vaig observar, entre els cartells i enganxines que omplen les parets del local, una firma: "
Si passeu per aquí, no us oblideu d'anar al carrer 1. Al darrere de l'edifici on es troba el CBGB, podreu veure (si els nous pisos us ho permeten) el lloc on es va fer la fotografia de la caràtula de "Rocket to Russia", dels Ramones. I al carrer 2 trobareu un rètol amb el nom de Joey Ramone's Place. Sí, l'Ajuntament va dedicar el nom d'un carrer a l'entranyable Joey.
Si algú vol contribuir a una bona causa, aquí trobareu informació sobre què fer per intentar salvar el CBGB:
http://www.savecbgb.com
Sisplau, us portarà un minut i només es tracta de fer una firmeta....
Hey ho, let's go
Hey ho, let's go
They're forming in a straight line
They're going through a tight wind
The kids are losing their minds
The Blitzkrieg Bop
They're piling in the back seat
They're generating steam heat
Pulsating to the back beat
The Blitzkrieg Bop.
Hey ho, let's go
Shoot'em in the back now
What they want, I don't know
They're all reved up and ready to go
(RAMONES)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada