(1944-2023)
Molt trist per la mort de Francesc Miralles, guitarrista i membre fundador de Los Salvajes, una d'aquelles bandes que ho van fer tot, musicalment parlant, en un país on tot estava per fer. Formats el 1962 a casa del mateix Miralles, al barri barceloní del Poble Sec, van ser un dels combos pioners del rock'n'roll tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat espanyol. Emmirallant-se en el beat i el rhythm & blues britànics, van adaptar al castellà part del catàleg dels Rolling Stones i van lliurar clàssics d'autoria pròpia com "Soy así" o "Es la edad", tots dos de 1966. El músic va morir abans d'ahir a Granollers, on vivia des de feia més de 20 anys.
Avui tinc molt present una etapa de la meva vida en què solíem coincidir sovint quan jo anava de camí cap a casa després de la feina. Eren trobades casuals a peu de carrer, i sempre acabàvem parlant de música. Aleshores ja començaven a quedar lluny els seus dies de rock'n'roll, però encara es mostrava d'allò més entusiasta a l'hora de parlar-ne, i sempre n'acabaves aprenent alguna cosa. També tinc un gran record dels moments que vaig compartir amb ell i amb Delfín Fernández, bateria dels mateixos Salvajes, als estudis de Ràdio Cardedeu, on vam fer un especial del programa El Garatge. Prèviament els havia entrevistat a tots dos i al vocalista Gaby Alegret pel Hanoi 23, l'altre programa que vaig conduir a l'emissora. Descansa en pau, Francesc, i gràcies per tot.
