Garcia Peoples - "Nightcap at Wits' End" (2020)

Si totes les escenes musicals tendeixen a comptar amb alguna banda capdavantera, el nou rock d'arrels nord-americà que durant els darrers anys ha vingut a posar al dia els postulats de Grateful Dead i The Allman Brothers Band podria tenir des d'ara mateix un dels seus grans exponents en Garcia Peoples. Després de girar l'any passat al costat de tot un Chris Forsyth, els de New Jersey presenten ara el que podria ser el primer clàssic de la seva discografia.

"Nightcap at Wits' End" (2020) comença amb l'aclaparador i monolític riff de "Gilding Through", una peça que enfila el vessant més àcid i psicodèlic del sextet fins a assolir cotes gairebé progressives –el riff en qüestió apunta a King Crimson-. Tres quarts del mateix es podria dir de "Wasted Time" –amb uns acabats, flauta travessera inclosa, que poden remetre per moments a uns Jethro Tull-.

No és que Garcia Peoples s'hagin passat al prog. El seu discurs segueix bevent de les coordenades més còsmiques de la música d'arrel nord-americana –el crescendo final de la citada "Wasted Time" és pur Allman Brothers-, però el seu esperit explorador, sumat a les dinàmiques de grup enfortides al llarg de tres àlbums i diversos anys a la carretera, han permès Danny Arakaki, Tom Malach i companyia fer un notable salt endavant. I facturar un disc que honra els seus referents alhora que reclama terreny propi.

Disponible a Bandcamp.

Chris Forsyth + Garcia Peoples - "Peoples Motel Band" (2020)

El disc en directe és a priori un format poc compatible amb aquests temps d'immediatesa i poc aprofundiment que ens ha tocat viure. Per sort hi ha artistes que no tan sols hi segueixen creient sinó que saben treure-li molt de suc. És el cas de Chris Forsyth i Garcia Peoples, que després de girar plegats l'any passat s'han tret de la màniga aquest artefacte d'alta tensió titulat "Peoples Motel Band" (2020).

El títol fa referència a la unió dels Peoples, a aquestes alçades referents de pes del rock psicodèlic contemporani, amb alguns dels components de la Solar Motel Band que sol acompanyar el seu veí de New Jersey. I el plàstic documenta una de les actuacions que Forsyth, un dels grans revolucionaris de la guitarra amb accent nord-americà, va dur a terme amb el suport de qui sembla haver vingut a revitalitzar els llegats de Grateful Dead i Allman Brothers.

Enregistrat a Filadèlfia el passat mes de setembre, l'àlbum consta de quatre pistes que oscil·len entre els quatre i els vint minuts i mig de durada. Un repertori que es nodreix de peces recents del propi Forsyth, augmentades en directe per l'acidesa expansiva de Garcia Peoples i amb títols com "Mystic Mountain" o "Dreaming in the Non-Dream" elevant-se fins a cotes siderals. Tant de bo el projecte tingui continuïtat.

Disponible a Bandcamp.

Garcia Peoples

Un cop escoltada qualsevol de les seves composicions, queda clar que efectivament el nom de Garcia Peoples és un homenatge a qui va ser el rostre més visible dels Grateful Dead. Peces com "World's Illusion", "Hangin' On", "Show Your Troubles Out" o "The Sweet Lie" -totes incloses al seu primer disc llarg, "Cosmic Cash" (2018)- podrien haver sortit perfectament del catàleg de Jerry Garcia i companyia, o fins i tot de determinats àlbums dels Allman Brothers. Els de New Jersey recuperen i revitalitzen el concepte de jam band tot adaptant-lo a les formes del rock independent post-Pavement. I de passada es treuen de la màniga l'extensa "Suite: Cashing Out / Sigh of Relief / The Midnight Dancer / All the Time / Distant Lands", catorze expansius minuts que connecten les formes àcides dels Dead d'"Anthem of the Sun" (1968) amb les noves generacions del rock psicodèlic. Descobreixin-los a Bandcamp.