El disc ecologista d'Intana, a El 9 Nou

Intana presenten una edició molt especial del seu tercer àlbum, "Planeta Nou" (2022, Satélite K). La funda del cd està feta amb envasos reciclats provinents del contenidor groc. Plàstics trinxats i fosos en plafons que posteriorment s'han tallat de manera gairebé artesanal per donar forma a l'embolcall del disc. Un procés innovador i fins ara inèdit a la indústria discogràfica. I un acte de coherència de la banda amb el missatge ecologista d'aquest darrer treball. Avui en parlem amb el guitarrista del grup, Guillem Callejón, a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Un disc fet amb plàstics reciclats

S'imaginen vostès la possibilitat de reciclar tot allò que rebutja el sistema i convertir-ho en part d'una obra d'art que, de passada, convidés a reflexionar al voltant de la petjada humana sobre el planeta? Intana ho han fet de la mà de l'estudi Oiko Design Office i del dissenyador Marc Conangla, que han desenvolupat un packaging novedós i innovador –no s'havia fet mai abans- per al tercer àlbum del quartet barceloní, "Planeta Nou" (2022, Satélite K). Un treball que justament planteja la necessitat d'alterar les dinàmiques que ens han portat fins on som i, en definitiva, de cuidar el planeta que habitem perquè és l'únic de què disposem.

En el que es pot contemplar com tot un exercici de coherència, el packaging en qüestió té com a base una funda de cd feta amb envasos provinents del contenidor groc. Plàstics que s'han trinxat i fos en plafons que posteriorment s'han tallat de manera gairebé artesanal per donar forma a la funda del disc. Així, cada cd és únic. No es tracta per tant d'una edició limitada, sinó d'una sèrie que es produeix unitat per unitat i sota demanda, per tal de no consumir més material del necessari. El llibret s'ha imprès en paper reciclat. I a tot plegat cal sumar-hi l'escenografia i el vestuari que la banda encapçalada per Núria Moliner i Guillem Callejón està fent servir als concerts, fets també amb materials reciclats.

Més informació:

Intana  /  Pàgina web

Intana - "Planeta Nou" (2022)

El tercer àlbum d'Intana és un d'aquells discos que poden arribar a desconcertar en una primera escolta. Sobretot si un contempla l'evolució de la banda barcelonina des que es va presentar en societat, ara fa cinc anys, amb un debut homònim que apuntava a les coordenades polsegoses d'uns Mazzy Star però no renunciava a trobar la seva pròpia veu. El va seguir "A Plan for Us" (2019), un salt endavant on encara ressonaven els vents més desèrtics del so Americana però es confirmava també el gust de Núria Moliner, Guillem Callejón i companyia pel pop més brillant i cristal·lí –a l'equació iniciada per Mazzy Star s'hi podien sumar referents com Daughter, Warpaint o The War On Drugs-.

"Planeta Nou" (2022, Satélite K), el tercer àlbum en qüestió, va encara un pas més enllà tot consolidant els acabats sintètics i els paisatges atmosfèrics. El resultat és un repertori que cal degustar poc a poc i sense pressa, que requereix al seu temps –no és cap retret, al contrari- i que guanya punts a cada escolta. Un cançoner que avança per rutes més o menys familiars en pistes com "Per ningú" o "Canvis", però alhora fa girs tan inesperats com l'estètica urbana de la inicial "Espècie en extinció", o els aires trip hop d'"Utopia" i "No ens cal anar de pressa". Un títol, aquest últim, que d'alguna manera resumeix el missatge de fons d'un treball que és conseqüència de la pandèmia però també de les dinàmiques que ens han portat fins al punt crític on ens trobem.

La mateixa banda ha definit aquest àlbum com una utopia conceptual que vol contraposar-se a la realitat distòpica que ens ha tocat viure. I efectivament, "Planeta Nou" bé podria ser un refugi sonor contra la incertesa del món que ens envolta. Una col·lecció de cançons plàcides que es perfilen des del primer moment com una possible via d'evasió del soroll estructural d'aquesta societat que ja no pot més amb ella mateixa. Versos que posen sobre la taula xacres com l'emergència climàtica o les desigualtats socials, però també l'amor per la natura i la determinació de qui encara creu en la possibilitat de construir un món millor. I tot plegat amb aquell embolcall sempre plàcid i suggerent que ja ha esdevingut marca de la casa.

Tracy Sirés Neal

TRACY SIRÉS NEAL

Teatre El Patronat, La Garriga

22 d'abril de 2022

A Tracy Sirés Neal la gran majoria l'havíem conegut per la seva tasca com a gestora cultural –en l'actualitat dirigeix el Teatre Auditori de Granollers-. Per això ha estat una agradable sorpresa poder descobrir les seves cançons, fràgils i alhora sofisticats exercicis de folk-pop amb un cert regust de Laurel Canyon que setmanes enrere donaven forma al seu primer àlbum, "Haiku Love" (2022), i que la nit passada va presentar en directe al teatre El Patronat de la Garriga, el seu poble.

L'acompanyaven a l'escenari els sempre oportuns Guillem Callejón (Intana, Bridges Trio) i Antonio Sánchez (Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz), a les guitarres i a les percussions respectivament. Un format més reduït que el que va fer servir a l'hora de gravar el disc –amb producció de Santi Careta-, també una oportunitat de revelar el vessant més orgànic de composicions tan rodones com "The Universe", "What's Done Is Done" o "Running Around". Les atmosferes generades per Callejón i Sánchez van esdevenir el marc ideal per a unes cançons i una veu que bé valen el seu pes en or.

Intana - "A Plan for Us" (2019)

Els barcelonins Intana refermen la seva aposta pel pop a contrallum i els acabats onírics amb "A Plan for Us", un segon disc que eixampla horitzons i marca territori.

La primera sensació a l'escoltar el segon disc d'Intana, "A Plan For Us" (2019, Satélite K), és que la formació encapçalada per Núria Moliner (veu) i Guillem Callejón (guitarra) ha evolucionat cap a noves textures sonores sense abandonar les coordenades que van definir ara fa dos anys el seu debut homònim. Es mantenen aquells paisatges a contrallum, aquelles atmosferes oníriques, aquells ressons de bandes com Mazzy Star, però guanyen terreny els acabats sintètics, s'imposa una producció més sofisticada, i els barcelonins s'acosten per moments a discursos com el d'uns Daughter o fins i tot el d'unes Warpaint.

La nota promocional d'"A Plan for Us" el defineix com un disc dual, un diàleg constant entre la realitat i els somnis, entre les preguntes i les respostes, fruit de la por envers la inèrcia i la necessitat de sortir sempre endavant. També és un disc de contrastos, on el pop assolellat de "Light and High" cohabita amb les gèlides temperatures d'"Strings", on la subtilesa slowcore de "De punt a línia" pot arribar a invocar les formes d'uns Cowboy Junkies mentre "La teva realitat" s'aproxima a la malenconia d'uns Camera Obscura. Un decidit pas endavant on Moliner i companyia amplien horitzons i marquen territori. El presentaran el 27 d'abril al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).


Més informació:
Intana  /  Pàgina web

Bridges tornen al Trio

BRIDGES

Anònims, Granollers

19 de setembre de 2013

Finalment no va venir Chris Cheek, el convidat de luxe amb qui Bridges han compartit la seva darrera aventura discogràfica, "South Lamar Boulevard" (2013, Petit Indie). També va ser baixa d'última hora el guitarrista David Soler, la quarta peça d'un combo que es va reduir ahir al nucli inicial: Dimas Corbera (contrabaix), Alfons Bertran (bateria) i Guillem Callejón (guitarra). Presentaven el citat "South Lamar Boulevard", que va centrar un set amb escapades puntuals al fons de catàleg del trio. Jazz que accentuava la seva vessant bop quan el contrabaix o la bateria esdevenien el fil conductor, i que es decantava pel blues o fins i tot el rock quan era la guitarra qui prenia protagonisme. Un engranatge que funcionava a ple rendiment malgrat mancar-li dues peces. I un repertori que sonava en directe i amb format de trio tan fresc i sòlid com ho va fer a l'estudi amb la presència de Cheek i Soler.

Bridges.

Dimas Corbera.

Alfons Bertran.

Guillem Callejón.