Intana - "Planeta Nou" (2022)

El tercer àlbum d'Intana és un d'aquells discos que poden arribar a desconcertar en una primera escolta. Sobretot si un contempla l'evolució de la banda barcelonina des que es va presentar en societat, ara fa cinc anys, amb un debut homònim que apuntava a les coordenades polsegoses d'uns Mazzy Star però no renunciava a trobar la seva pròpia veu. El va seguir "A Plan for Us" (2019), un salt endavant on encara ressonaven els vents més desèrtics del so Americana però es confirmava també el gust de Núria Moliner, Guillem Callejón i companyia pel pop més brillant i cristal·lí –a l'equació iniciada per Mazzy Star s'hi podien sumar referents com Daughter, Warpaint o The War On Drugs-.

"Planeta Nou" (2022, Satélite K), el tercer àlbum en qüestió, va encara un pas més enllà tot consolidant els acabats sintètics i els paisatges atmosfèrics. El resultat és un repertori que cal degustar poc a poc i sense pressa, que requereix al seu temps –no és cap retret, al contrari- i que guanya punts a cada escolta. Un cançoner que avança per rutes més o menys familiars en pistes com "Per ningú" o "Canvis", però alhora fa girs tan inesperats com l'estètica urbana de la inicial "Espècie en extinció", o els aires trip hop d'"Utopia" i "No ens cal anar de pressa". Un títol, aquest últim, que d'alguna manera resumeix el missatge de fons d'un treball que és conseqüència de la pandèmia però també de les dinàmiques que ens han portat fins al punt crític on ens trobem.

La mateixa banda ha definit aquest àlbum com una utopia conceptual que vol contraposar-se a la realitat distòpica que ens ha tocat viure. I efectivament, "Planeta Nou" bé podria ser un refugi sonor contra la incertesa del món que ens envolta. Una col·lecció de cançons plàcides que es perfilen des del primer moment com una possible via d'evasió del soroll estructural d'aquesta societat que ja no pot més amb ella mateixa. Versos que posen sobre la taula xacres com l'emergència climàtica o les desigualtats socials, però també l'amor per la natura i la determinació de qui encara creu en la possibilitat de construir un món millor. I tot plegat amb aquell embolcall sempre plàcid i suggerent que ja ha esdevingut marca de la casa.