Nucli Trio i La Vella Dixieland, a El 9 Nou

Les actuacions de Nucli Trio amb Laia Cagigal i La Vella Dixieland amb Marian Barahona han tancat aquest cap de setmana la segona edició de Jazz de Xoc, un cicle de concerts promogut per ASMUCA (Associació Músics Cardedeu) amb l'ànim de maridar música en directe, xocolata artesana, patrimoni arquitectònic i inclusió social. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Jazz a peu d'escenari

LA VELLA DIXIELAND

Jazz de Xoc 2022

Vil·la Paquita, Cardedeu

23 d'octubre de 2022

Una banda de jazz tocant a peu d'escenari i el respectable donant-ho tot a la pista de ball –de vegades no cal complicar-se més la vida-. D'aquesta manera tancava ahir a la tarda la seva segona edició el cicle Jazz de Xoc que promou l'ASMUCA (Associació de Músics de Cardedeu), en un entorn tan agraït –i poc aprofitat- com és el pati de Vil·la Paquita, una de les joies del patrimoni arquitectònic local. La banda era La Vella Dixieland, institució de ple dret a casa nostra del jazz més tradicional amb quatre dècades llargues de trajectòria, que desembarcava a la població vallesana amb un repertori fet a mida per l'ocasió i amb el suport vocal de Marian Barahona.

Van començar amb format instrumental i citant tòtems com Duke Ellington –per partida doble, amb "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got That Swing)" i "The Mooche"-. El nucli fundacional del combo –Pep Gol (trompeta), Pau Casares (clarinet) i Xavier Manau (trombó)-, reforçat per Benoit Poinsot (saxo), Gerard Nieto (piano), Josemi Moraleda (contrabaix) i Pinyu Martí (bateria). A l'escenari hi saltaven espurnes, a la pista es ballava com als feliços anys 20, i aleshores va irrompre Barahona al ritme trepidant de l'estàndard "There'll Be Hot Time in the Old Town Tonight". Swing gran reserva a càrrec d'una de les formacions de hot jazz més solvents del continent europeu, pas previ als paisatges tardorencs de "God Bless the Child", de Billie Holiday.

A partir d'aquí, el repertori va alternar els formats vocal i instrumental amb cites a Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Alberta Hunter ("You're Gonna Reap Just what You Sow"), Ray Charles ("Hard Times") o una refrescant lectura de l'espiritual "Down by the Riverside", entre d'altres. I per acabar d'arrodonir un passi àgil i dinàmic com ell sol, el gran final amb la banda –inclosa Berahona- a peu d'escenari fent "When the Saints Go Marching In" tal com marca la tradició i amb el públic celebrant el moment com si no hi hagués demà. D'escenes com aquesta no se'n deriva tan sols la història d'això que anomenem jazz, sinó la de tota la música contemporània tal com l'hem entès a Occident durant més de 100 anys. De seguida s'ha dit.

Jazz vocal en un entorn paradisíac

NUCLI TRIO amb LAIA CAGIGAL
Jazz de Xoc 2022
Jardins de la Casa Campmajor, Cardedeu

22 d'octubre de 2022

Ja fa quatre anys que Guillem Plana (guitarra), Aleix Forts (contrabaix) i David Viñolas (bateria) van formar Nucli Trio amb l'ànim de reviure al seu aire les essències del modern jazz de les dècades dels 50 i 60. Des d'aleshores han publicat un àlbum –"Nucli Trio" (2021)- i han esdevingut una de les formacions habituals de la Jazz Cava de Vic, on solen tocar regularment amb vocalistes convidats. Va ser d'aquesta manera com va néixer la seva unió amb Laia Cagigal, amb qui ja han ofert diversos concerts arreu de Catalunya i amb qui van actuar ahir a la tarda al Jazz de Xoc de Cardedeu.

L'entorn era gairebé paradisíac. Els jardins de la Casa Campmajor, una finca noucentista i una de les nombroses joies arquitectòniques del municipi vallesà. El marc ideal on degustar un repertori que va citar estàndards com "Jitterbug Waltz" (Fats Waller), "Why Try to Change Me Now" (Frank Sinatra) o "Tú que puedes, vuélvete" (Atahualpa Yupanqui), finalitzant amb una sorprenent lectura en clau gairebé easy listening d'"It's My Party", el clàssic de Lesley Gore. També van sonar un parell d'originals de Nucli Trio amb format instrumental, l'inicial "Himne a l'intempèrie" i la càlida "Ja surt el planter".

Jazz de Xoc és un cicle de concerts promogut per l'ASMUCA (Associació de Músics de Cardedeu) amb l'objectiu de maridar música en directe, xocolata artesana, patrimoni local i consciència social. Totes les actuacions es fan en indrets emblemàtics o arquitectònicament singulars de la població i compten a les tasques logístiques amb d'usuaris d'Hi Som i la Fundació Viver de Bell-lloc, dues entitats que ofereixen suport a les persones amb diversitat funcional. L'última sessió del cicle tindrà lloc aquesta tarda (18h.) a Vil·la Paquita i anirà a càrrec de La Vella Dixieland.

La prèvia del Jazz de Xoc 2022, a El 9 Nou

Jazz (i blues), xocolata artesana i diversitat. La Vella Dixieland, Big Mama Montse i Nucli Trio amb Laia Cagigal, entre d'altres, actuaran del 8 al 23 d'octubre al cicle Jazz de Xoc de Cardedeu. La prèvia, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

"1917" a El 9 Nou

Pot agradar més o menys, però el hot jazz que es practicava a Nova Orleans ara fa cosa d'un segle és la base de bona part de la música que ho ha petat a Occident des d'aleshores. La Vella Dixieland ret homenatge als pioners del gènere amb un espectacle, "1917", que s'inspira justament en l'any en què l'Original Dixieland Jazz Band va gravar el primer disc de la història del jazz. El cap de setmana passat el vam poder escoltar al Casino de Granollers, i avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Julián Vázquez.

La Vella Dixieland presenta "1917" a Granollers

LA VELLA DIXIELAND
Casino de Granollers

30 de juliol de 2022

Durant quatre dècades llargues de trajectòria, La Vella Dixieland no tan sols s'ha consolidat com un dels noms essencials del jazz a casa nostra, també ha fet de la divulgació en l'àmbit d'aquesta música centenària una de les seves principals vocacions. Als seus concerts, el respectable s'ho pot pasar bé tot escoltant les formes més primitives del gènere –les que van del hot jazz a les primeríssimes manifestacions del swing-, però també hi pot aprendre unes quantes de les coses que hi ha al darrere d'aquestes sonoritats. Per exemple, que les primeres bandes de Dixieland es van formar tot aprofitant l'excedent d'instruments musicals que havien deixat les bandes militars en acabar-se la Guerra de Secessió als Estats Units. O que als pisos del Harlem dels anys 20 solien fer-s'hi festes amb música en directe –jazz, òbviament- que servien per recaptar diners que els inquilins destinaven a pagar el lloguer a final de mes.

Són algunes de les històries que els membres del combo barceloní van explicar la nit passada al Casino de Granollers, amb l'ànim d'amenitzar el repertori però també (sobretot) de contextualitzar-lo. La veterana formació venia a presentar "1917", un espectacle on torna a les seves arrels –el hot jazz més bàsic i genuí- amb un seguit d'estàndards originalment gravats per referents com Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Kid Ory ("Savoy Blues") o l'Original Dixieland Jazz Band ("Tiger Rag") –el títol del show fa referència a l'any en què aquesta última va gravar i publicar el primer disc de jazz de la història-. L'entorn, el pati d'un d'aquells casinos d'abans que conserven intacte tot el seu encant, era l'ideal per a degustar-hi una música que va néixer al carrer i que, havent sobreviscut durant més d'un segle a modes i tendències, segueix sonant millor que mai a l'aire lliure. El final amb "When the Saints Go Marching In" va ser una festassa, més enllà de qualsevol tòpic.

La Vella Dixieland, a El 9 Nou

Un viatge al cor del jazz. La Vella Dixieland va celebrar divendres passat el seu 40è aniversari al Casino de Granollers, concert inaugural del 32è Jazz Granollers Festival. La crònica, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Essencial Dixieland

LA VELLA DIXIELAND
32è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

4 de febrer de 2022

Ja podem inventar-nos una vegada i una altra la sopa d'all, que al final del dia sempre acabem tornant a les essències. La Vella Dixieland celebra aquests dies la gira del 40è aniversari d'una de les formacions més canòniques que mai ha donat el jazz a casa nostra. Una gira que la nit passada va fer aturada al Jazz Granollers Festival –concert inaugural de la 32a edició-, i en el marc de la qual despleguen els barcelonins un repertori que enllaça el hot jazz de la Nova Orleans de fa més de cent anys amb el swing que va germinar en dècades posteriors en epicentres com Chicago o Nova York. Les arrels de tot allò que ha vingut després, i les essències a les quals sempre acaba un tornant ni que sigui sense adonar-se'n.

Van començar amb dos estàndards com són "Just a Little While to Stay Here" i "Indian Summer", amb Pep Gol (trompeta), Pau Casares (clarinet, saxo) i Xavier Manau (trombó) als comandaments, i amb tot el sabor de la Crescent City. Tot seguit van presentar una nòmina de convidats formada per tres joves valors com Irene Reig (saxo, clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i Pablo Martín (trombó). Un enriquidor diàleg entre generacions distants però enllaçades per aquest miracle que és la música. I un repàs als repertoris de Johnny Griffin ("The Congregation"), Duke Ellington ("The Mooche", "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got that Swing)"), Count Basie ("Idaho") o Benny Carter ("Vine Street Rumble"). També a originals com "Joan Bounce", amb el saxo de Reig reclamant terreny.

La climàtica recta final va tornar a apuntar a les essències més genuïnes del hot jazz i al bell cor de Nova Orleans. La banda desendollada i tocant a peu d'escenari, al mateix nivell del respectable, perles tan precioses com "Do Watcha Wanna" (Rebirth Brass Band) o l'estàndard "When the Saints Go Marching In". Sí, una vegada més aquelles essències que segueixen ben vives malgrat els cants de sirena de la reinvenció constant de la sopa d'all. Gran final de festa, la d'una banda que durant quatre dècades llargues de carrera ha mutat constantment sense perdre de vista la seva raó de ser. L'essència, vaja. Per molts anys.