32è Jazz Granollers Festival
Casino de Granollers
4 de febrer de 2022
Ja podem inventar-nos una vegada i una altra la sopa d'all, que al final del dia sempre acabem tornant a les essències. La Vella Dixieland celebra aquests dies la gira del 40è aniversari d'una de les formacions més canòniques que mai ha donat el jazz a casa nostra. Una gira que la nit passada va fer aturada al Jazz Granollers Festival –concert inaugural de la 32a edició-, i en el marc de la qual despleguen els barcelonins un repertori que enllaça el hot jazz de la Nova Orleans de fa més de cent anys amb el swing que va germinar en dècades posteriors en epicentres com Chicago o Nova York. Les arrels de tot allò que ha vingut després, i les essències a les quals sempre acaba un tornant ni que sigui sense adonar-se'n.
Van començar amb dos estàndards com són "Just a Little While to Stay Here" i "Indian Summer", amb Pep Gol (trompeta), Pau Casares (clarinet, saxo) i Xavier Manau (trombó) als comandaments, i amb tot el sabor de la Crescent City. Tot seguit van presentar una nòmina de convidats formada per tres joves valors com Irene Reig (saxo, clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i Pablo Martín (trombó). Un enriquidor diàleg entre generacions distants però enllaçades per aquest miracle que és la música. I un repàs als repertoris de Johnny Griffin ("The Congregation"), Duke Ellington ("The Mooche", "It Don't Mean a Thing (If It Ain't Got that Swing)"), Count Basie ("Idaho") o Benny Carter ("Vine Street Rumble"). També a originals com "Joan Bounce", amb el saxo de Reig reclamant terreny.
La climàtica recta final va tornar a apuntar a les essències més genuïnes del hot jazz i al bell cor de Nova Orleans. La banda desendollada i tocant a peu d'escenari, al mateix nivell del respectable, perles tan precioses com "Do Watcha Wanna" (Rebirth Brass Band) o l'estàndard "When the Saints Go Marching In". Sí, una vegada més aquelles essències que segueixen ben vives malgrat els cants de sirena de la reinvenció constant de la sopa d'all. Gran final de festa, la d'una banda que durant quatre dècades llargues de carrera ha mutat constantment sense perdre de vista la seva raó de ser. L'essència, vaja. Per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada