Remei Margarit (1935-2023)

REMEI MARGARIT
(1935-2023)

Va ser una pionera amb totes les lletres. Mai més ben dit, perquè a banda d'haver estat la primera cantautora en català de què es té constància, va destacar també com a poeta, novel·lista, assagista i periodista. Ha mort Remei Margarit, una de les impulsores dels Setze Jutges i de la Nova Cançó juntament amb el seu marit, Lluís Serrahima, i amb altres intel·lectuals compromesos amb la llengua catalana com Miquel Porter i Moix o el recentment desaparegut Josep Maria Espinàs.

Margarit només va arribar a publicar dos ep's, "Canta les seves cançons" (1962) i "La violoncel·lista" (1964), tots dos a través d'Edigsa, que bevien de la cançó francesa i que alternaven el costumisme amb la reflexió. Després va deixar la música, però la seva influència es pot traçar en veus que van de Maria del Mar Bonet a Lia Sampai. La seva discografia es pot trobar a les plataformes digitals però està descatalogada des de fa molt de temps en format físic. Sí, així estem i així ens va.

De matinada

Pablo Hasél.

De matinada, sempre de matinada. Tal i com ho solien fer abans. Tal i com encara solen fer-ho avui. Fa tan sols uns minuts que efectius dels Mossos d'Esquadra han entrat per la força a la Universitat de Lleida per endur-se a Pablo Hasél. El seu delicte, haver compost cançons i haver-les cantat. Haver denunciat a través de la seva obra artística les misèries d'un Estat que presumeix de democràcia exemplar però té més artistes presos que Turquia, l'Iran o Birmània. Un Estat que un dia invoca els valors europeus i l'endemà empresona aquells que pensen o s'expressen diferent.

No m'apassiona la música de Hasél, ni tan sols comparteixo la totalitat del seu discurs en termes generals, però em sembla esgarrifós que algú pugui anar a la presó per allò que canta (o escriu, o tuiteja, o diu, o dibuixa...) en un país que tolera manifestacions nazis com la del cap de setmana passat a Madrid, on 300 feixistes van exhibir simbologia totalitària i van fer apologia de l'antisemitisme sense que hi hagi hagut encara conseqüències.

L'Estat espanyol ha detingut i empresonat Pablo Hasél i la policia catalana li ha fet una part la feina bruta, irrompent a la universitat on el raper s'havia refugiat i donant peu a una imatge pròpia d'uns temps que alguns havíem arribat a creure superats. I per postres ho ha fet de matinada, com en aquella cançó de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet que malauradament conserva tota la seva vigència a cinc dècades d'haver-se enregistrat i publicat. Lírica compromesa per denunciar allò que en democràcia no hauria de ser tolerable, i en un dia com avui també per exigir la llibertat de Pablo Hasél.

Lluís Serrahima (1931-2020)

LLUÍS SERRAHIMA

(1931-2020)

Pioner de la Nova Cançó i impulsor d'Els Setze Jutges, a Lluís Serrahima se'l sol recordar com l'autor de "Què volen aquesta gent?", poema de denúncia que va esdevenir la peça més reconeguda del cançoner de Maria del Mar Bonet. "Aquesta cançó era una pregunta, i segueix essent una pregunta", va explicar ella mateixa durant una actuació, ara fa cosa d'un any i mig, a cinc dècades d'haver-la enregistrat i amb el seu sentit encara intacte. Perquè la gent a la qual es referia el títol segueix encara trucant de matinada, malauradament aquella lletra de Serrahima es manté vigent a data d'avui.