Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mary Lattimore. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mary Lattimore. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’abril del 2021

Uncut: Ambient Americana


Potser no va ser Uncut el mitjà que es va inventar el terme Americana, però sí que va ser una de les plataformes que més van influir a l'hora de popularitzar el terme en qüestió entre finals del segle passat i principis del present, per tal de definir aquella música que beu directament de gèneres com el country, el blues o el folk en clau nord-americana. Més de dues dècades després, la revista britànica lliura amb l'edició de maig un nou volum dels seus discos recopilatoris d'aquest gènere sota el títol "Ambient Americana".

Artistes com William Tyler, Steve Gunn, North Americans, Mary Lattimore o fins i tot un veterà com és el britànic Michael Chapman, i una quinzena de pistes que tenen com a comú denominador les formes més atmosfèriques i -sí- ambientals del so Americana, les que parteixen de l'American Primitive Guitar i de la banda sonora de "Paris, Texas" (1984) a càrrec de Ry Cooder. Per descomptat, la revista també dedica un sucós article a analitzar aquest nou corrent. Si tot plegat donarà peu a una nova etiqueta ho dirà el temps, de moment disposem d'una evocadora selecció que convida a tancar els ulls i deixar-se (trans)portar.

dissabte, 29 de desembre del 2018

Meg Baird & Mary Lattimore

Lattimore i Baird.
Meg Baird sembla haver deixat definitivament enrere la seva etapa al capdavant dels irrepetibles Espers, però això no vol dir que pari quieta. Des que va abandonar Filadèlfia i es va traslladar a Califòrnia, ha signat amb el seu nom obres tan notables com "Don't Weigh Down the Light" (2015) i ha explorat la vessant més rocallosa de la psicodèlia amb els imprescindibles Heron Oblivion. La seva última aventura és un disc signat a mitges amb Mary Lattimore, arpista de referència des que gent com Thurston Moore va començar a reclamar-ne els serveis tant a l'estudi com en directe. El fruit de la seva unió, "Ghost Forests", són sis peces que exploren la vessant més onírica i àcida del folk. Un repertori on els angelicals aguts vocals de Baird es fonen i complementen a la perfecció amb les atmosferes de somni que dibuixa Lattimore. Peces com "Damaged Sunset" o "Fair Annie" es troben entre els capítols més notables de les produccions recents tant de l'una com de l'altra, i el títol de la inicial "Between Two Worlds" no podria resultar més apropiat.