Tard o d'hora havia de passar. Perquè entre tots dos sumen alguns dels capítols més brillants de la psicodèlia contemporània -la dels passats quinze anys, per ser exactes-.
Meg Baird va esdevenir una de les figures centrals del folk àcid de la passada dècada com a vocalista d'
Espers. Paral·lelament,
Ethan Miller va començar a traçar al capdavant de
Comets On Fire un discurs que acabaria de definir amb els encara actius
Howlin' Rain. El resultat de la seva unió és
Heron Oblivion, un quartet que navega, enllaça i sobreposa al seu gust els diferents paisatges explorats al llarg de tot aquest temps per cada una de les parts implicades -completen la formació
Noel Von Harmonson (company de files del propi Miller a Comets On Fire) i
Charlie Saufley (
Assemble Head In Sunburst Cloud)-. Densitat estructural, guitarres que no saben estar-se quietes, acidesa passada de voltes, rock en la seva concepció més elèctrica i la dolçor vocal de Baird debatent-se constantment entre la llum i la penombra. El seu debut homònim ha vist la llum aquest mateix mes de març a través de Sub Pop. Poden escoltar-lo a
Bandcamp.
Oh, realment espectacular... quin art per combinar l’intimisme obscur de l’àcid folk amb la descàrrega elèctrica lisèrgica. Tots dos projectes anteriors m'encantaven. Moltes gràcies per la informació.
ResponEliminaGràcies a tu per la visita i pel comentari! M'alegro que t'hagi agradat. La veritat és que a mi també m'agraden molt les trajectòries anteriors tant de Miller com de Baird. Al veure que havien començat de zero un projecte conjunt, vaig esperar-ne meravelles i no m'ha decebut en absolut. Per cert, si no has escoltat el disc en solitari de la Baird, "Don't Weigh Down the Light" (és de fa un any, aproximadament), te'l recomano. És diferent d'Espers, molt més crepuscular. Crec que t'agradarà!
EliminaHe sentit alguna cançó i em sembla igualment molt bo, certament crepuscular com ben bé dius. Gràcies.
Elimina