Recordant Tom Petty

Masclans amb Aurelio Morata (al centre).

HOMENATGE A TOM PETTY

La 2 d'Apolo, Barcelona

7 de març de 2018

El dels músics és un cas digne d'admirar. Ens trobem davant d'un dels col·lectius que més precarietat estructural pateixen en termes laborals i professionals. Però al mateix temps són majoria els compositors i intèrprets que, malgrat aquestes circumstàncies, no dubten un sol segon a cedir la seva feina i el seu talent de forma totalment desinteressada en nom d'una causa que els sembli justa. Ahir a la nit van ser més d'una quinzena les bandes i solistes que es van enfilar a l'escenari de la sala 2 d'Apolo amb motiu de l'homenatge a Tom Petty concebut per la gent de Producciones Acaraperro amb un doble objectiu. D'entrada, recordar el rocker de Florida quan encara no fa ni mig any que ens va deixar. De l'altra, destinar tota la recaptació a Fundesplai, una entitat dedicada des de fa més de vint anys a donar suport a infants i joves en risc d'exclusió.

Menció a part es mereixen els components de Masclans, el combo barceloní que va obrir la nit interpretant pel seu compte un parell de temes de Petty i a continuació va exercir com a banda base durant gairebé dues hores. La qual cosa vol dir que prèviament havien dedicat molt més temps encara a aprendre's i preparar un repertori que van executar amb notable solvència -"Al darrere del que estem escoltant hi ha molta feina de la qual no som conscients", em comentava amb tota la raó del món un conegut amb qui vaig coincidir a peu d'escenari-. Entre els convidats, noms consolidats i veus emergents de l'escena autòctona que van anar de Jofre Bardagí a Ricky Gil, de Joana Serrat a Augie Burr, d'Aurelio Morata a Marta Delmont, i de Carlos Cros a Sergio Martos. Cadascú aportant el seu segell personal a l'obra de Petty en una vetllada emotiva però festiva a la vegada. I per acabar-ho d'arrodonir, bona part dels protagonistes es van acomiadar del respectable interpretant junts "Handle with Care" dels Traveling Wilburys.

Augie Burr (a l'esquerra) amb Esteve Masclans.

Ricky Gil (al centre) amb Masclans.

Joana Serrat. 

Masclans i The Harlock a Continental

Masclans.

MASCLANS + THE HARLOCK

Continental, Barcelona

9 de juny de 2017

The Harlock i Masclans. Dues bandes barcelonines amb referents anglòfils, amb un peu a cada costat de l'Atlàntic i l'anglès com a llengua vehicular. Els seus registres són tan distants en les formes com complementaris a la pràctica, i per això era tan sols qüestió de temps que els seus respectius camins s'arribessin a creuar. Ho van fer la nit passada en un escenari, el de la sala Continental, que durant els darrers anys s'ha consolidat com una de les places fortes del circuit barceloní pel que fa a música emergent.

Van obrir la nit The Harlock, que venien a defensar el seu primer disc llarg, un "Love Sex Hate" (2016) on el pop amb accent britànic alterna amb la nocturnitat del folk més estripat. Amb formació renovada -el polifacètic Marcel Pozo s'incorpora definitivament com a guitarrista- i un frontman dels que marquen la diferència -Toni Harlock, l'únic home d'aquestes latituds capaç de fer el crooner al més pur estil Richard Hawley per a tot seguit evocar la força i la mística d'un Jim Morrison-, van brillar amb títols tan rodons com "Bandits", "Two Whiskies", "Little Christine" o la final "I Want to Dance this Vals with You". Majestuosos, elegants, enormes.

Masclans van alternar material dels dos discos que han editat a data d'avui, "Fine, Thanks" (2014) i "Forest" (2016), amanits amb puntuals lectures de títols aliens com "Strawberry Fields Forever" (The Beatles). Els barcelonins no han parat de girar i trepitjar escenaris durant els darrers tres anys, la qual cosa ha reforçat la química interna d'una formació ja indivisible: poques bandes tan joves poden presumir del seu ofici, i el seu frontman Esteve Masclans canta ara com mai abans ho havia fet. Sumin a l'equació títols tan rodons com "James", "Silver", "Forest" o "I Don't Care" i obtindran una combinació guanyadora. El tour de force final al ritme de "My Generation" (The Who) i "Helter Skelter" (novament els Beatles) va adquirir un caràcter d'allò més definitiu.

Masclans, inici de gira

MASCLANS

La 2 d'Apolo, Barcelona

22 d'abril de 2016

Sala plena, expectació màxima i cuidada escenografia que augurava una vetllada solemne. I efectivament, la presentació oficial de "Forest" (2016), segon disc de Masclans, va ser de les que marquen la diferència i potser fins i tot un abans i un després en la trajectòria del quartet barceloní -ampliat ahir amb la presència d'un teclista-. Perquè el que durant dos anys -els transcorreguts des de l'edició de "Fine, Thanks" (2014)- havia estat una ferma promesa, és des de la nit passada una realitat d'allò més palpable. Poques bandes poden presumir, amb tan sols dos discos a l'esquena, d'un repertori com el que Masclans van desplegar al llarg d'una hora i mitja que es va fer curta. Van interpretar "Forest" en la seva integritat, augmentant-ne la càrrega elèctrica i reforçant-ne els punts forts -"James" va guanyar brillantor, "Once I Had" va evocar els Cowboy Junkies i "Midnight Gloom" es va confirmar com una de les millors composicions de la banda-, i van acudir puntualment a "Fine, Thanks" -un "Silver" a ritme de swing o un "Take It" més pantanós que mai-. Per a la recta final es van reservar "I Don't Care" i una frenètica revisió de "Helter Skelter" (The Beatles), amb les guitarres fent saltar espurnes i Esteve Masclans castigant-se les cordes vocals al més pur estil de Lennon a "Twist and Shout". Podien haver-ho fet en un estadi sense ni tan sols despentinar-se. I tan sols era el primer concert de la gira: ja veuran quan hagin rodat una mica més...

Masclans - "Forest" (2016)

Escapada al bosc - Foto Uri Bernad.

El bosc com a via d'escapament. Un entorn idíl·lic on tot va bé i on no existeixen més normes ni restriccions que la voluntat d'un mateix. Esteve Masclans pot ser una criatura urbana, però la naturalesa de la seva música és essencialment feréstega. Ho va insinuar a "Fine, Thanks" (2014), un debut discogràfic que maridava lírica freudiana amb retalls sonors de Dylan, The Band i George Harrison. Hi va tornar quan va portar a escena la seva pantanosa relectura d'un repertori tan metropolità com és el de la Velvet Underground. I ho referma ara amb un disc, "Forest" (2016, Pick Your Twelve), on la peça central es complementa amb perles de títol tan inequívoc com "In the Woods", "Dark Rainbows" o "Midnight Gloom". Instantànies d'un bosc espès, humit i boirós com el que il·lustrava la caràtula d'"If I Could Do It All Over Again, I'd Do It All Over You" (1970), l'obra capital de Caravan que el propi Masclans cita entre els seus discos de capçalera.

Masclans, el cognom d'una promesa a l'alça i des d'ara també el nom d'una banda -completen la formació Manel Musti, Gerard Amposta i Josep Puigdollers-. Perquè si "Fine, Thanks" era un disc d'autor, "The Forest" és el resultat de dos intensos i profitosos anys a la carretera, període durant el qual s'ha escurçat la distància entre líder i acompanyants per a donar lloc a una sola entitat que beu de quatre sensibilitats tan distants com complementàries -per això l'antiga Esteve Masclans Band es diu ara simplement Masclans-. El vocalista i guitarrista rítmic segueix essent qui escriu les cançons i les porta al local d'assaig, però ha estat en aquest mateix local on les peces han adquirit la seva forma definitiva. El resultat final, amb producció de Víctor Teller, és un àlbum més reposat que "Fine, Thanks", i també més ric en matisos. Com a mostres, el simpàtic trombó de "James", l'orgue en flames de "Dark Rainbows" o els teclats que amaneixen bona part del disc des d'un subtil segon pla.

Abunden al repertori els mitjos temps crepusculars ("Yellow Bike", "Wrong") i guanyen pes les influències britàniques del quartet -"James" podria ser "Itchycoo Park" passada pel filtre d'uns Kinks, la peça titular acosta Ocean Colour Scene a The Coral, i l'expansiva "I Will Do It" no desencaixaria als cançoners de Free o Bad Company-, si bé es mantenen les cites puntuals al so Americana ("What a Shame", "Once I Had") i un dels plats forts del disc, la hipnòtica "Midnight Gloom", podria ser el pont mai abans traçat entre els Doors i Blind Melon. Tempo àgil, teclat tempestuós, guitarres que suen de valent i la veu trencada d'un Masclans que canta com mai abans ho havia fet. Amb un peu doncs a cada costat de l'Atlàntic, Masclans -la banda- ha facturat un àlbum fresc i a la vegada robust, de fort regust clàssic i amb indiscutible vocació atemporal.


La presentació en directe de "Forest" tindrà lloc aquest divendres, 22 d'abril (21h.), a La 2 d'Apolo.

Originalment publicat a B-Magazine.

Nou disc de Masclans

Ahir a la tarda es va presentar a l'Apolo Store el segon disc de Masclans -la formació anteriorment coneguda com Esteve Masclans Band-. L'àlbum durà per títol "Forest" i veurà la llum demà mateix en format digital i al llarg dels propers dies en format físic. Tres components de la banda -Esteve Masclans, Manel Musti i Gerard Amposta- en van explicar els detalls abans d'interpretar-ne cinc temes en format acústic. El concert de presentació oficial tindrà lloc el 22 d'abril a la sala 2 d'Apolo.

Masclans a Irlanda i al Regne Unit

Masclans - Foto Uri Bernad.

En un país on el victimisme i la cultura de la subvenció han esdevingut autèntics vicis en determinades comunitats artístiques, és d'aplaudir l'actitud gent com Masclans. Després d'haver recorregut bona part de la geografia estatal defensant aquella carta de presentació que va ser "Fine, Thanks" (2014), la formació anteriorment coneguda com Esteve Masclans Band es disposa a trepitjar per primera vegada els escenaris irlandesos i britànics. Ho farà aquesta mateixa setmana, i concretament els dies 27, 28 i 29 de novembre a les ciutats de Dublín (Sweeney’s), Londres (Bohemia) i Braintree (Christmas Festival), respectivament. Una bona oportunitat de cercar nous públics en un dels mercats musicals més potents del món. I sobretot una demostració de valor i bones intencions, les d'una banda que lluny d'acomodar-se en la queixa permanent i la cultura subvencionada s'ha decidit a anar a totes i internacionalitzar-se. Masclans tenen previst editar el seu segon disc, "Forest", la primavera de l'any vinent. De moment, accepten aportacions econòmiques per a finançar-ne l'autoedició a través de Verkami.