Nota promocional escrita per un servidor per al concert del desè aniversari de The Missing Leech, el proper 28 de gener a la sala 2 d'Apolo. El cartell, en versió ja definitiva, és obra de David Vidal. L'esdeveniment l'organitza El Mamut Traçut. Trobaran tota la informació aquí.
Se’m fa estrany presentar un concert de The Missing Leech amb l’adjectiu especial. Perquè tots els concerts que ha fet fins ara ho han estat, d’especials. Perquè mai repeteix repertori ni toca una cançó tal i com ho havia fet la nit anterior. Perquè la improvisació i el factor sorpresa sempre formen part de les seves actuacions. Perquè quan no acaba tocant enfilat al damunt d’una taula, ho fa en un carretó de la compra. I sobretot perquè ens trobem davant d’un dels músics més únics i singulars que mai s’hagin pogut escoltar a casa nostra. Però és que aquest concert promet ser encara més especial, si és que això és possible. Perquè celebrarà els seus deu anys de trajectòria. Perquè presentarà el seu tercer disc d’estudi, l’esperadíssim “Sacsejant el Sotabosc”. I sobretot perquè tot això ho farà envoltat de bons amics sense els quals tampoc es podria entendre la música independent catalana dels nostres dies.
The Missing Leech és l’alter ego de Maurici Ribera, natural de Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona), melòman gairebé des d’abans de posar el primer peu en aquest món, locutor radiofònic gairebé des d’abans de saber articular una sola paraula, incombustible activista i promotor de concerts i festivals de naturalesa subterrània, i músic autodidacta i desacomplexat com cap altre. Qui no l’hagi conegut pel seu projecte musical, ho haurà fet pel seu programa de ràdio, Trilogy Rock, i qui no s’hagi topat amb ell en cap dels centenars de concerts als quals assisteix al llarg de l’any, probablement hagi assistit a algun dels que ell mateix ha organitzat, ja sigui pel seu propi compte o a través del segell discogràfic El Mamut Traçut. Perquè aquesta és l’altra: també ha fundat la seva pròpia discogràfica per a editar la seva música i la d’altres outsiders, amics, coneguts i confidents. No cal dir que no dorm vuit hores diàries.
Folk + Punk = Antifolk
El primer concert de The Missing Leech va tenir lloc el setembre de 2007 a la desapareguda Comuna de l’Art de Mataró, però el seu nom ja portava mesos sonant a les xarxes digitals -aleshores encara no s’anomenaven socials- mitjançant una primeríssima maqueta i una cançó, “You”, que feia petites etiquetes com indie, lo-fi o weird folk -un terme molt emprat en aquell moment-. Era folk, però també era punk. Folk deconstruït i disparat a pressió amb la urgència i la immediatesa de la generació C-86 o de les bandes del segell neozelandès Flying Nun. I punk interpretat des de l’austeritat d’una guitarra acústica que amb prou feina s’havia molestat en afinar, i d’una veu que defugia tot virtuosisme o impostació en nom de valors afegits com la proximitat o l’honestedat. Un registre que el connectava directament amb allò que algú va anomenar antifolk, un corrent musical subterrani del qual Ribera ha esdevingut a casa nostra ambaixador per naturalesa.
El seu primer concert, dèiem, va tenir lloc el setembre de 2007 a Mataró. Al cap d’un any tenia gairebé a punt el que seria el seu primer ep, “This Is the Story of My Other Record” (2009), havia actuat en festivals de primeríssim ordre -els sona Primavera Sound?- i havia realitzat la seva primera gira internacional per Nova Zelanda. Sí, ho han llegit bé: la seva primera gira internacional va tenir lloc a l’altra punta del planeta. I és que The Missing Leech deu ser l’únic músic independent català que ha tocat literalment als cinc continents: a banda de Nova Zelanda ha girat per l’Europa continental, la Gran Bretanya, Islàndia, els Estats Units, el Canadà, l’Argentina, el Japó, Sud-àfrica i fins i tot Groenlàndia. I a tot arreu on ha anat, ha despertat l’admiració i la simpatia que només les seves cançons i la seva forma de fer poden arribar a despertar.
El 2010 va treure el seu primer disc llarg, “A Set of Dreams in Lo-Fi”, al qual va seguir “Trompetes a Holanda” al cap d’un any. Entre l’un i l’altre i fins a data d’avui, s’hi troben incomptables ep’s, singles, directes i col·laboracions en recopilatoris d’arreu del món que certifiquen un fet irrefutable: l’omnipresència de The Missing Leech supera la de Henry Rollins per golejada i no sembla que tingui ànsies de fer marxa enrere. I a tot això, és clar, cal afegir constants actuacions tant aquí com a fora i cartells compartits amb rostres tan visibles de la galàxia indie com poden ser Daniel Johnston, The Wave Pictures, Chris Knox o Patrik Fitzgerald. Aquest 2017 ja ha anunciat la seva presència en diversos festivals internacionals, i per aquest mateix mes de gener ha promès l’edició definitiva del seu tercer disc. Un “Sacsejant el Sotabosc” que porta dos anys penjat a la xarxa, que inclou algunes de les seves millors cançons i que per fi esdevindrà una realitat tangible.
El concert
La presentació de l’àlbum tindrà lloc a la sala 2 d’Apolo el dia 28 de gener, en el marc del concert commemoratiu del desè aniversari de The Missing Leech i amb molt bona companyia. Cada cançó la tocarà amb una banda d’acompanyament diferent, entre les quals s’hi trobaran noms també referencials com Anímic, Vàlius, Les Sueques, Rombo, Liannallull, Les Atxes, Esperit!, Ran Ran Ran, Shoeg, Gúdar, El SistemÄ Suec, Mad’zelle, Enthz, Lluís Paloma, Estruç, Psychodrome, The Rucs Head Going Bananas, i components d’Obrigada, L’Ana És Un Koala, Sr. Saravia, Valentí i Esponja. Repartiment ampli i heterogeni per a una nit que celebrarà The Missing Leech molt més enllà d’etiquetes com Antifolk o Sotabosc, i refermarà Maurici Ribera com a catalitzador i nexe d’unió sense igual en la música independent de casa nostra. Per molts anys.
