Mig segle sense Memphis Minnie

Lizzie Douglas aka Memphis Minnie (1897-1973).

Va ser una pionera del blues amb totes les lletres, també una de les primeres veus femenines del gènere que van destacar en les seves variants més rurals. Com els seus contemporanis masculins de Texas o del Delta, i a diferència de vocalistes femenines com Bessie Smith o Ma Rainey, que solien acompanyar-se d'orquestres de jazz, Memphis Minnie cantava i s'acompanyava ella mateixa amb la guitarra –també tocava el baix i la bateria, quan calia-. Una mostra més del caràcter independent i autosuficient d'una dona que es feia estimar i admirar a l'escenari, però que no estava per hòsties un cop en baixava –en més d'una ocasió va arribar a les mans amb homes que solien confondre certs conceptes-.

Es commemoren avui 50 anys de la mort de Lizzie Douglas, nom civil de la blueswoman nascuda el 1897 a Tunica County, Mississippi. Va traspassar el 6 d'agost de 1973 a Memphis, la ciutat on havia començat la seva carrera havent fugit de casa amb 13 anys i que li havia valgut el seu nom artístic havent fitxat per Columbia el 1929. Va morir amb 76 primaveres, víctima d'un atac de cor i després de ben bé una dècada allunyada de la vida pública per complicacions de salut. Irònicament, va ser durant aquells dies en què amb prou feines podia agafar una guitarra quan diverses generacions de joves blancs d'ambdós costats de l'Atlàntic van començar a reivindicar un repertori, el seu, sense el qual no s'entendrien corrents que van del rock'n'roll al blues rock passant pel revival folk dels 60.

"When the Levee Breaks", composta a quatre mans el 1929 amb qui va ser el seu segon marit, Kansas Joe McCoy, i inspirada en la gran inundació de dos anys abans a la conca del Mississippi, havia estat versionada per Led Zeppelin a "Led Zeppelin IV" (1971), i dècades més tard la va adaptar Bob Dylan a "Modern Times" (2006). Jefferson Airplane havien inclòs "Me and My Chauffeur Blues" al seu primer àlbum, "Takes Off" (1966). I Mazzy Star van interpretar "I'm Sailin'" a "She Hangs Brightly" (1990). D'altra banda, potser siguin imaginacions meves –o potser no-, però el fraseig i l'entonació inicials de Dylan a "I Contain Multidudes" –la versió d'estudi, no les que ha fet darrerament en directe- em recorden als de "Hoodoo Lady".

Guitarra, baix i bateria - Programa 239

Aretha Franklin durant l'enregistrament d'"Amazing Grace" (1972).

Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor a Ràdio Silenci. Novetats discogràfiques de Tami Neilson, Drive-By Truckers, Tracy Bryant i Jordi Farreras. Música a la gran pantalla amb Aretha Franklin i Americana Film Fest. I un record per a David Roback de Mazzy Star. Disponible en podcast.

David Roback (1958-2020)

Foto Lloyd Bishop/Getty Images.

DAVID ROBACK

(1958-2020)

Tan sols vaig arribar a veure David Roback en directe en una ocasió. Va ser en un concert de la que es pot considerar com la banda de la seva vida, Mazzy Star, en el marc d'un macrofestival que a priori no semblava l'entorn més adequat per al discurs dels californians però on malgrat tot van brillar com només ells sabien fer-ho. La guitarra de Roback i la veu de Hope Sandoval donant peu a la banda sonora perfecta per a la caiguda de la nit després d'una càlida tarda primaveral.

Sí, Mazzy Star serà amb tota probabilitat el més recordat de tots els projectes del polifacètic guitarrista i productor, però la seva trajectòria ja venia de lluny quan peces com "Into Dust" o l'eterna "Fade Into You" van acostar en plena dècada dels 90 les formes més polsegoses d'allò que ara anomenem so Americana a les fràgils coordenades del dream pop i l'slowcore.

Roback ja era aleshores un veterà de l'escena de Los Angeles que s'havia estat foguejant des de principis dels 80, durant els dies del Paisley Underground i de la mà de formacions com The Rain Parade o els mai prou reivindicats Opal. Va ser de les cendres d'aquests últims, quan Sandoval va substituir Kendra Smith a les tasques vocals, com van néixer Mazzy Star. Ens ha deixat a l'edat de 61 anys i amb un llegat enorme que va construir sempre des d'un discret segon pla.