Definitivament, sembla que Bob Dylan estigui aprofitant el context actual –el primer escenari que l'obliga a deixar de girar de forma permanent des que va iniciar el Never Ending Tour ara fa més de tres dècades- per anar desgranant el que efectivament es perfila com el seu primer àlbum amb material original des de "Tempest" (2012). Si a finals de març va lliurar per sorpresa "Murder Most Foul", una de les seves composicions més èpiques i una peça que es perfila com el seu propi "My Way", ara presenta "I Contain Multitudes", un tall aparentment menys ambiciós però igualment revelador de les possibles intencions de l'autor de "Blowin' in the Wind" a aquestes alçades. Sí, sembla que Dylan ens vingui a recordar als seus 78 anys que tot té un final.
Novament, "I Contain Multitudes" sembla adreçar alguns dels capítols clau de la trajectòria vital i artística del de Duluth, que alhora equivalen a alguns dels esdeveniments que han marcat les passades sis dècades, un període tan llunyà temporalment com els actes públics als quals encara podíem assistir fa tan sols un mes i mig. "Today, tomorrow, and yesterday, too / The flowers are dyin’ like all things do”, canta sobre una crepuscular línia vocal acompanyada per unes subtils pinzellades de guitarra. Que ens trobem davant del primer tema que Dylan hagi gravat en molts anys amb el suport gairebé exclusiu d'aquest instrument també hauria d'oferir alguna pista –que a la caràtula del single hi apareixi una fotografia seva d'èpoques més elèctriques, també-. De la mateixa manera que tot té un final, els cercles sempre solen tancar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada